dimarts, 29 de desembre de 2009

Nadal



Ja estem en plenes festes. A mi nadal sempre m'agafa una mica desprevinguda: estic en plens preparatius i pam, ja és 25!

Aquest any les nenes ja l'estan disfrutant: els llums les tenen fascinades i no parlem del tió! s'estarà a casa fins després de reis perque la Erinn no vol estar sense ell! Tu diras, per dues galetes i una mandarina al dia els va cagar un munt de coses! Però el que més espero és el dia de reis! Els hem demanat una cuineta xulíssima i no puc esperar a veure la seva cara... El "problema" el tenim amb la família: hem hagut de convèncer a tota la parentela que només s'admet un regal per nena. Ma mare sobretot ho duu fatal, però és que si no això semblarà una joguineria!

Per altra banda aquests dies estan servint per passar més estona els quatre junts. Sobretot en Vic que normalment està amb elles només al vespre. Jo em queixo de ser mare treballadora, però ser pare treballador és otro tanto... Estem disfrutant d'elles un munt i és que estan per menjar-se-les! cada dia xerren més i són molt gracioses. Se que soc sa mare i no soc gaire imparcial, però són precioses!!!

dijous, 3 de desembre de 2009

Anna Cabré



Emocionada.

Així m'he sentit en llegir l'entrevista a l'Anna Cabré publicada diumenge passat a El País semanal. L'Anna Cabré és demògrafa, dirigeix el Centre d'Estudis Demogràfics i és tot un referent. La Clara em va imprimir l'entrevista i me la va passar. "Léetela, es muy interesante". I la vaig deixar sobre la taula, com les 98475645 coses que he de llegir. Ahir em va preguntar si ja l'havia llegit i evidentment la resposta va ser "no, no he tingut temps". Avui tenia una estona i l'he agafat pensant que seria com llegir un article de feina, amb un llapis a la mà, disposada a subratllar aquelles idees que em poguessin resultar útils per les classes o per algun article. I de sobte m'he trobat a mi mateixa plorant. Si, plorant d'emoció perque aquella dona estava explicant el que em passava a mi! si, a mi! bé, m'imagino que a mi i a milers de dones, que per alguna cosa és demografia. I m'ha emocionat que algú pensés en mi, reflectís tan bé el que em passa, com em sento, el dilema en el que em trobo, com m'agradaria que fossin les coses...

Quan he acabat de llegir l'entrevista he anat corrents al despatx de la Clara per dir-li lo emocionada que estava. A ella li va produir el mateix efecte tot i que vivim moments vitals completament diferents. Així doncs no soc la única. Potser entre totes ho aconseguirem.

Si teniu un moment doneu-hi un cop d'ull. Encara que sigui a estonetes. De debò que val la pena.