L'any passat per aquestes dates les describia i llegint-ho ara segueixo veient-les tan diferents com llavors. La Maria és llesta com la fam, està al cas de tot, no es vol perdre res i per això va sempre amb els seus ullassos negres ben oberts. La Erinn és pura energia, pur instint i sentiments a flor de pell. L'E. sempre les compara amb les germanes Dashwood de "Sentit i sensibilitat". I cada cop penso més que te raó. I és que la Maria sorpren pel seu sentit comú, però en el fons deixa veure uns sentiments inmensos, i la Erinn sedueix amb la seva força, però en el fons sap molt bé el que vol. Són les meves filles, són molt diferents i són meravelloses cadascuna a la seva manera. Us estimo molt!
dimarts, 19 de gener del 2010
2 anys
divendres, 1 de gener del 2010
Família
Amb les nenes aquesta sensació ha augmentat. M'agrada veure com els meus pares disfruten de les seves nétes, com ma mare els compra un vestit i s'infla cada cop que sent a algú dir lo maques que estan, com s'emocionen quan elles els veuen i se'ls tiren als braços cridant "aiaaaaa".
Darrerament penso molt en quan no els tingui. Se que no ho he de fer, que he de disfrutar-los ara i ja està, però no puc evitar-ho. Es fan grans, cada cop tenen més "atxaques" i se que un dia o altre no hi seran. Em fa mal cada cop que hi penso i per això ho explico aquí. Pot sonar extrany, hi ha coses que no es fan reals fins que no les dius, però jo soc rareta. Quan explico una cosa i no la guardo per mi sola comparteixo la meva por i es fa menys feixuga de portar, es dilueix i a mi em sembla que és menys real. Necessito que sigui menys real, deixar de pensar-hi. Si, ja he dit que era rareta...