Jo vaig començar a llegir-me un llibre de'n Carlos Gonzàlez i el vaig deixar perque no m'interessava gens. De fet li tinc una certa mania, igual que a la Rosa Jové, a l'Estivill, a la Lauta Gutman i a tots els que han fet de l'anàlisi de la criança infantil el seu leitmotiv (o negoci). De vegades ja ho tinc això de tenir manies i odis irracionals, però en aquest cas crec que la mania és per culpa d'elles. I és que les mares perfectes versió 2.0 me'ls han volgut vendre tant que no els suporto. I a elles menys!
dissabte, 25 de setembre del 2010
Les altres mares perfectes
dimecres, 22 de setembre del 2010
i les maggiorates què?
diumenge, 19 de setembre del 2010
Equivocar-se
Jo ahir en vaig aprendre una mica. En vaig aprendre perque em vaig equivocar. Vaig castigar a l'Erinn fent-la patir, fent-li passar una mala estona i fent-li recordar una mala estona que li vaig fer passar a l'estiu amb un altre càstig. Em vaig adonar que realment les accions tenen conseqüències de les que no en som conscients fins que passa un temps. I em vaig espantar. I la por és la que em va fer tenir-la una bona estona a la falda, fent-li mimos i la que em feia demanar-li perdó entre petó i petó. I la que em fa entendre, estimar i perdonar a la meva mare per tots els cops que em va haver de dir que ella no havia nascut ensenyada per ser mare i n'havia hagut d'aprendre pel camí.
dijous, 16 de setembre del 2010
amiga meua?
La Mamen, amiga de tota la vida i també mare de bessons, deia que això és precisament el que més li agrada, saber que sempre es tindran l'un a l'altre, que quan els preguntes qui és el seu amic el nom del seu germà és sempre el primer que diuen. I és així. A mi gairebé em fa plorar cada cop que sento que una li pregunta a l'altra "tu amiga meua?" i quan l'altra li contesta que si, es gira cap a mi amb un somriure d'orella a orella dient "m'ha dit que si!!!".
dissabte, 11 de setembre del 2010
Bolquers (i 2)
Aquesta setmana a la web de criatures.cat van donar 5 consells per treure el bolquer. De fet era un petit extracte d'un llibre de la Rosa Jové:
- Tenir la rentadora ben preparada. Si comença a fer el tonto i penseu canviar-la és un bon moment perque treballarà a marxes forçades. I si es tracta de bessons pot ser que la rentadora us acabi demanant un augment de sou (podeu destinar-hi el que us estalviareu en bolquers...). La galleda i el pal de fregar també tingueu-los sempre a mà.
- Calces o calçotets. Un munt! mai n'hi ha prous a no ser que volgueu passar-vos les nits rentant a mà. El mateix val pels pantalons (a menor escala). I no us oblideu de les sabates: prou feina tenen amb el pipi que se'ls escapa com a més parar-se a pensar a obrir les cames. Penseu-hi quan sortiu de casa i agafeu vàries mudes pel que pugui passar (basta que només n'agafis una perque n'acabis necessitant més. En canvi segur que si n'agafes 3 no en necessitaras cap, és llei de vida...)
- Empapadors. Acabareu pensant que és una injustícia que encara no li hagin donat el Nobel al seu inventor. Pel sofà, la trona, el llit, el cotxe... i quan sortiu de casa agafeu-ne si voleu que els amics que aneu a visitar no us esborrin de la seva llista d'amistats.
- Feu-ho quan faci bon temps: la roba s'asseca més depressa i el terra igual. A més els nens poden anar en calces i descalços per casa i us estalvieu rentar pantalons i sabates. Això si, s'assalvatgen una mica... les meves insisteixen a anar descalces a escola...
- Paciència. Si, és el que hi ha. Hi hem de passar tots un dia o altre. Hi haurà dies que ho dureu millor i d'altres que us agafaran tots els mals. Hi haurà moments en el que no entendreu res: perque se'l fa a sobre si l'acabo de posar al water i ja n'ha fet? Però penseu en que d'aquí a uns anys us demanaran per sortir fins les 12 i us podreu venjar dolçament...
Bona sort!!! i recordeu que aquests són els meus consells, segur que els vostres seran totalment diferents.
dimarts, 7 de setembre del 2010
Sant tornem-hi
A aquesta escola els nens no estan separats per edat. Bé, els nadons (els que encara no tenen l'any) sí, però la resta estan barrejats, de manera que els petits aprenen dels grans i aquests comencen a tenir responsabilitats amb els petits. Aquest any elles són les grans i no paren de repetir que cuidaran dels bebés... bé, quan diuen que els cuidaran també diuen que ho faran fent-los pessigolles...
No se, potser el fet de viure en un poble petit, de trobar-se cada dos per tres a la seva mestra i als seus companys a la piscina o passejant, de passar gairebé cada dia per davant de l'escola i dir-li adéu ha ajudat a que la reentré hagi estat tan fàcil.
Dues úniques coses negatives: la Erinn als 10 minuts de ser a classe va agafar una gibrelleta de les nines i hi va fer pipi... i sense treure's els pantalons! (potser marcava el territori...). I la mateixa Erinn va esgarrapar a una nena, però la Laura li va explicar que aquest any serà de les grans i no pot fer segons què i es veu que ho va entendre i no hi va tornar, cada cop que volia una cosa que tenia un altre nen la demanava. I aquest matí m'ha dit que als nens no se'ls pega. A veure si seguim així...
P.D. aquesta foto és del dia de la castanyada de l'any passat. Ja friso per tornar a cantar el %?!!&]# marrameu...