Mama pipi!!!

Doncs si, ja ha començat la operació bolquer! De moment sembla que anem força bé.

La Maria el primer dia es va fer caca a sobre i el segon dia 2 pipis i com és tan escrupulosa va decidir que ella no s'embrutava més. Des de llavors tot com una seda, només s'ha fet una caca a sobre i la resta tot a l'orinal o al water.

La Erinn en canvi cada dia se'n fa 2 o 3 a sobre i ella la mar de tranquil·la, com si no anés amb ella, et fa aquella cara de "ui, mira, pipi... bueno, no passa res..." i au, a seguir amb el que feia. Ara, caca no se n'ha fet ni una, i és que ella cuando se pone, se pone i si s'asseu al water apreta fins que surt alguna cosa! Sort de la muntanya de calcetes que vaig carregar a l'H&M!!!

Lo divertit és que quan una pixa o caga l'altra va a mirar-s'ho i fan uns "oooohhhh mira!!!" que ni que la caca tingues forma de Hello Kitty!

Ara falta que ho demanin elles. A veure si seguim tan bé!

Moscarola

Ahir vem sortir a sopar i vem anar al Moscarola. És un restaurant petitó que porten dos nois francesos i que bàsicament es centra en formatges i vins (tot i que la taula d'embotits i la de fumats són increïbles). Bé, és restaurant-bar-botiga. No cal anar-hi a sopar també fan tapes (de formatge, és clar) i venen les delicatessen que serveixen.

Apart de lo boníssim del menjar (sobretot si us agrada el formatge) crida l'atenció el servei. A molts llocs et recomanen el vi més adient, t'expliquen tot allò que preguntis sobre el plat, però ells, a més ho fan disfrutant! es nota que són uns apassionats dels fromatges, que els han tastat tots, que en coneixen tots els detalls, i et transmeten aquesta passió fins al punt de disfrutar cada mossegada com mai! Les taules de formatges estan organitzades com viatges, segueixen un ordre, tenen un significat. Explicat així pot sonar pretenciós (a mi m'hi sonaria), però el més curiós és que no ho és. Segurament, aquesta mateixa passió fa que tot resulti molt natural, si més no per mi.

Per què us el recomano, apart de lo obvi? perque si no hi va més gent acabaran tancant! ahir érem els únics clients. Són en un carrer una mica amagat i és d'aquells llocs que o funciona el boca-orella o malament rai. Aneu-hi encara que només sigui per fer-me el favor d'evitar que tanquin i poder disfrutar un cop més del seu brie de Meaux!

5 anys

fa 5 anys ho vem cel·lebrar. Vem cel·lebrar que ja en feia gairebé 3 que vivíem junts i ens estimàvem més que mai. I avui ho cel·lebrem. Cel·lebrem que aquests 8 anys han estat els millors de les nostres vides (si més no de la meva...). I ens ha costat Déu i ajuda! T'estimo més que el Sol a la Lluna!

Xerrades

Les gatxans cada dia xerren més... ara ja estem en la fase de:

- repetir tot el que diem: aquesta part és perillosa, sobretot per mi que dic molts tacos. Ja els he sentit dir merda i ostia diverses vegades i ahir la Erinn va tirar els trastos a terra tot dient "a fer punyetes" (això ho ha tret de mon pare que s'ho mirava dissimulant...). També diuen molt "que xulo!" i "que xuli!" (això és meu...).

- explicar: sempre que poden expliquen que "el papa està treballant" (consideren que és l'únic productiu de la família pel que veig...), que treballa en "ordinadors i coses", "a Barcelona" (abans deien "al carrer"), que son "la germana de la Maria/Erinn", que "el iaio es al cel amb la lluna", etc.

- fer frases: "seu aquí mama al meu costat" és una de les que més repeteixen... I evidentment la ja cèlebre pregunta "t'alala?"

- contar: sistemàticament, però, se salten el 6 i el 8... i a més ho fan les dues! Aquestes nenes són carn de psicòleg...

- cantar: es passen el dia cantant, sobretot la Erinn. El problema és que de vegades només canten una de les estrofes i ho fan fins a posar-me histèrica. Qualsevol acabaria dels nervis després de sentir "acabat bubum posioli posioli!" durant mitja hora ininterrompudament!

- descriure tot allò que veuen: des d'una formiga a un avió. I això m'encanta, em meravella com els sorprenen les coses més quotidianes, com s'emocionen en veure floretes al test de davant de casa o si en sortir per la porta veuen un gat dormint al mig del carrer. També és cert que quan vas en cotxe i les dues van xerrant tot el que veuen alhora pot ser estressant...

- preguntar: això ho fa sobretot la Maria. Quan una cosa no sap què és o com es diu deixa anar un "això mama?" com si jo fos la wikipedia.

I això no ha fet més que començar... que guay!

Això s'acaba!

Sí, s'acaba Lost. Des de petita he estat teleadicta. Quan anava a l'institut vaig fer campana (juntament amb mitja classe) per veure com s'acabava Dancing days. I aquest matí ens aixecarem a veure el darrer capítol a les 6h. Han tingut la deferència d'acabar-la un dia festiu a casa nostra, així no hem de fer campana. Fin si tot això han fet bé! Avui sabrem què cony passa amb les dues històries, què passa amb la Illa i amb tota la gent que s'hi passeja. Llarga vida a J.J. Abrahams!

Hey Freddie!

És un dels moments de la meva vida. Era un dissabte a la tarda l'any 1992. El meu germà i jo havíem estat esperant aquell concert durant setmanes. I això que el pensàvem veure per la tele. Era el concert-tribut a Freddie Mercury que retransmetien en directe des de Wembley i que duraria tota la tarda. Mon germà era moooolt fan de Queen i a mi m'agradaven força. I la veritat és que vem disfrutar com enanos!

Després de l'actuació de diversos grups (Extreme, Metallica...), Queen tocava els seus grans èxits acompanyats de les estrelles del moment. Mon germà i jo anàvem fent quinieles sobre qui cantaria aquesta o aquesta altra. Recordo que vem al·lucinar amb la versió que van fer en David Bowie i l'Annie Lennox de l'Under presure, vem riure amb els rulos de la Lisa Stansfield cantant I want to break free i vem flipar amb un grandíssim George Michael cantant Somebody to love, increïble!

I va arribar el gran moment! el que havíem estat esperant durant dies. Sobre el que havíem estat especulant tota la tarda... qui serà capaç de cantar Bohemian rapsody???? qui seria el cantant capaç de cantar una cançó que inclou una balada, una part de rock i fins i tot una part de semi-òpera? sobretot, dubtàvem en la part d'òpera... qui s'hi atreviria? i va arribar la solució. I ens vem quedar de pasta de moniato. Amb la pell de gallina. No podia ser ningú més. Fins i tot se'ns va escapar una llagrimeta. I a casa es va fer el silenci... va ser el nostre tribut.

Anys després, les meves filles m'han regalat el DVD d'aquest concert i he vist que després de 18 anys segueix sent l'únic que pot cantar aquesta cançó com l'original.

Intercanvi de rols

A casa:

- la Maria és la més xerraire, tot ho comenta. En certa manera és la que sempre està disposada, la més independent, la que va a la seva i decideix en tot moment què vol. Si agafa un conte no para d'explicar-te tot el que veu. És molt oberta amb tothom, no calla.

- la Erinn està molt enmarada, només vol a la mama, a la mama i a la mama. Si mirem un conte s'està callada al costat de la Maria i només de tant en tant comenta alguna cosa. No para, però molts cops segueix a sa germana. És molt tímida, però quan agafa confiança també és molt xerraire.

A escola:

- la Maria és la més indefensa i vulnerable. No xerra gaire, molts cops repeteix el que diu la seva germana.

- la Erinn és una pallassa. No para ni un moment i porta la veu cantant. No calla!!!

Ahir, parlant amb la Laura, la mestra de les gatxans, vem descobrir que les nenes s'intercanvien els papers quan són a escola. Ella es va quedar parada del que li explicàvem nosaltres i nosaltres flipàvem amb el que ella ens deia. Hi vem anar per un nou atac de mossegades de la Erinn. No sabem què fer i vem reunir-nos a veure si entre tots trobàvem pistes que ens poguessin ajudar. I vem descobrir que porten una doble vida!

Amb la Laura hem decidit potenciar que els dos rols s'equilibrin: donar més importància a la Maria a escola, fer-la destacar, que agafi confiança, i desenmarar una mica la Erinn a casa, que sigui més independent i potser així aconseguirem calmar-la a escola. No sabem si funcionarà, però és una opció. A veure com ens va.