Vides reals, vides virtuals

Fa un parell d'anys, bé, una mica més, vaig començar a entrar a forums d'internet. Ho vaig fer arran del tractament i em va permetre conèixer noies que estaven en la mateixa situació que jo. Ens ajudàvem, ens donàvem ànims, ens distreiem... Més endavant, amb l'embaràs, vaig seguir usant els fòrums com una eina per trobar gent en la mateixa situació que jo i així fins ara.

Durant aquest temps he tingut la sort de conèixer gent molt maca, gent amb la que hem acabat coneixent-nos en persona (d'altres que no), amb la que compartim molt més que una situació concreta, un moment donat de les nostres vides, podem parlar de cinema, de tele, de feina, d'homes, de dones... La nostra vida en comú no es limita a l'àmbit del forum.

Però també he conegut casos que han acabat limitant la seva vida a internet. Que sembla que el forum sigui el millor de la seva vida i en certs moments fins i tot l'únic! La seva vida virtual ha passat a ser la que els hi agrada o els omple més. Evidentment això no es limita als forums d'internet, passa també en tots els àmbits de la vida, i són aquestes persones les que ho rebenten tot, les que et fan acabar agafant tirria al forum i deixar-lo de banda. Perque acaben pensant que el forum (o el que sigui) gairebé els pertany i que si tu no hi poses el coll com elles no et mereixes ser-hi. Perque acaben creient que estan en possessió de la veritat absoluta.

Jo tinc una vida, que vull pensar que és del tot real. Fins i tot la part virtual.

Abandonar

No m'agrada deixar mai coses sense acabar. Quan ho he fet sempre m'he sentit malament, com si estigués defraudant a tothom, sobretot a mi mateixa. Doncs he hagut d'abandonar les classes d'anglès per manca de temps. I això que tenia probablement un dels millors professors de l'escola i em posava totes les facilitats al meu abast, però no puc, no em veig capaç. Sento una barreja de tristesa i alleugiment alhora. L'any que ve que les peques aniran a l'escola bressol espero poder tornar-hi. I espero poder tornar a tenir al mateix professor. Thank you Phil for everything! you are a great teacher!

Improve everywhere

És un experiment sociològic? una nova expressió d'art? una mena d'exhibicionisme? o tot una mica? En vaig tenir notícia per primer cop quan van fer "Frozen Grand Central" a NY, performance que es va repetir a diverses ciutats. Queden per internet i s'hi pot afegir qui vulgui. N'han anat fent d'altres i fa temps que els anem al darrera perque ens agradaria participar-hi.

Però és que aquesta m'ha arribat al cor... potser perque m'encanten els musicals, sempre m'ha fascinat això de que es pari el món i que tothom comenci a cantar. Potser per aquest punt lili que reconec que tinc molt accentuat. Potser perque tinc la regla i estic més sensible. I, que cony, perque aquesta cançó sempre m'ha agradat i em posa de bon humor.

Bolonya

A la Universitat estem en ple procés d'adaptació al pla de Bolonya i déu n'hi do... A priori pinta bé: equiparació d'estudis arreu d'Europa, facilitats als alumnes per fer part dels estudis a l'estranger, graus més especialitzats... però hi ha diners per afavorir aquesta movilitat? aquestes especialitzacions no aniran en detriment del coneixement dels alumnes? en el fons dóna la sensació que s'està creant una Universitat al servei de les necessitats de les empreses (tot el que porta el títol d'innovació i desenvolupament dóna aquesta sensació), que pot estar bé sempre que els coneixements generals segueixin essent-hi. No pot ser que algú que es dediqui a treballar en les aplicacions dels fongs no sàpiga com és el seu cicle vital o en quins ambients es desenvolupa.

A la nostra facultat s'han creat 5 graus: biologia, biomedicina, bioquímica, biotecnologia i ciències ambientals. Per què tants? doncs per purs interessos dels diferents departaments, tots volien "dominar" algún grau i el que ha passat és que amb tanta diversificació alguns dels graus gairebé no tindran alumnes.

Alguns alumnes s'oposen a aquests nous plans s'estudi. Van fer un referèndum en el que es va decidir votar no en el clautre. El problema, per les veus que m'han arribat, és que al claustre no hi van anar tots els representants i per tant el seu vot no va servir de gaire. Això va fer que no abandonessin les protestes i seguissin tancats a l'edifici antic de la Universitat. També segons les veus que m'han arribat, la situació de la tancada va anar degenerant i això va fer que el rector decidís trucar als mossos i que es produís el desallotjament i els aldarulls lamentables de dimecres passat.

Què en penso jo? penso que és molt curiós que el rector de la Universitat ho sigui gràcies als vots dels alumnes (la majoria del professorat va votar a l'altre candidat), als que, m'imagino, va convèncer amb alguna promesa que, no se perque, m'ensumo que ha acabat trencant...

Buon giorno!!!!

Avui estic animada! ha estat un cap de setmana molt complert i molt agradable.

Dissabte vem començar anant a nedar amb les peques que entre malalties varies d'uns i altres no hi anavem els 4 junts des d'abans de Nadal! La veritat és que aquesta estona amb elles és genial! Després vem baixar a Barcelona, vem estar amb els dels Claddagh Ring Dancers, el grup de ball en el que estàvem abans, vem dinar amb la Viv, vem disfrutar del solet, vem ballar. I a la nit soparet amb les mamis, que bàsicament va ser una teràpia de riure. Vaja, esgotada però feliç!

I ahir vem disfrutar de la tranquilitat d'un diumenge al poble, amb les peques, els pares... què més es pot demanar?

Fa uns dies una amiga en el seu blog es preguntava sobre la felicitat. Doncs per mi aquests dos dies han sigut feliços. Veure com les meves filles tastaven la nata per primer cop (i una acabava amb la cara blanca), com la meva amiga duia una càmera només per fer-los fotos, poder abraçar el Joseba, la sorpresa de poder veure a la Ella que ara viu a Anglaterra, notar l'alegria de la Mònica en veure'ns... això és felicitat!

I com estic contenta començo la setmana amb bon humor! Si algú està trist, doncs segur que amb aquesta cançó li encomano!

Happy St.Patrick's day!

Try JibJab Sendables® eCards today!

2ª Part

Que gran ets Andreu!