I aquí va la meva...

Com sempre la última... amb la desconnexió que duc darrerament no es podria esperar res més...

Dimarts ens vem trobar amb les mares blogueres. Jo pel que llegeixo era la menys nerviosa de les quatre: alguna cosa em deia que estaríem bé, que segur que tot anava bé. Però clar, no comptava amb que el GPS dels nassos (per no dir una altra cosa) ens enviaria cap dalt a la muntanya per un camí impossible i que estaríem més de dues hores per fer un trajecte de 60 minuts... així que la dona tranquila gairebé agafa un atac de nervis... Sort que les mares som comprensives, i les mares blogueres (i papes i criatures) ens van rebre com si fóssim la puntualitat personificada.

Va ser una dinar perfecte! no hi havia ningú mes dinant, així que les criatures van poder campar a sus anchas sense por de que molestessin a ningú. Com a molt de que trenquessin alguna cosa o s'obrissin el cap (les meves són de tot menys tranquiles). Així que vem poder dinar, fer una mica de sobretaula i veure que si, que aquelles noies que no tenien rostre són tal i com me les imaginava. Que en el fons ja ens coneixíem i que tot anava fluint, que no se'm feien extranyes i que el temps passava volant mentre comentàvem això i allò. Vaja que tot era molt agradable, res resultava forçat.

I dir que el país anirà endavant amb unes nenes tan maques, llestes i simpàtiques!!!! La generació que puja ve forta!!! modèstia apart!

Un altre premit!!!

L'Erna escriu un bloc que m'encanta, Pequeña Budda Islandesa, on escriu sobre la seva vida i maternitat a Islàndia. No comentaré l'enveja que em fa de vegades (quan la llegeixo entenc perque Espanya està com està en molts temes), però si que m'ha donat un premi! El premi es diu "Me gusta tu mentalidad!" i m'ha agradat moltíssim! Es tracta d'un dibuix del seu marit, en Kunsang Tsering, i representa la Tara Blanca, la dona que te bon cor i estima la natura. Per rebre'l he de contestar un qüestionari. Aquí va:

1. Una cançó que t'emocioni i la raó.

Possiblement la pregunta més difícil. Hi ha munts de cançons que m'agraden, m'emocionen, em porten records... Una només???? Va, les "Noches de boda" cantades pel Sabina... però que consti que n'hi ha moltes més i ho trobo injust! ;)

2. País on t'agradaria viure si poguessis triar i per què.

Aquí tinc una dualitat: m'agrada molt el Sol, el necessito per viure com una planta, de vegades crec que faig la fotosíntesi. Però alhora m'agrada molt l'estil de vida nòrdic, tranquil, casolà, natural, si més no és la imatge que jo en tinc. I també m'encanta Nova York i el seu estrès, vida i no parar. Esquizofrènica, eh? Així que viuria 4 mesos a Noruega, 4 mesos a Catalunya (o a Menorca o a Sardenya o a qualsevol racó de la Mediterrània) i 4 mesos a NY.

3. Com et descriuries en 5 adjectius?

Positiva, generosa, sensible, insegura i moody (no he trobat traducció en un sol adjectiu)

4. Alguna vegada algú t'ha explicat com seria el teu futur?

No, mai.

5. Un objecte important per tu i el per què.

Les fotos de la meva àvia. Jo no la vaig conèixer, però sempre m'hi he sentit molt unida (la meva filla Maria se'n diu per ella), així que guardo aquestes fotos com un petit tresor.

6. El teu perfum preferit.

Vaig canviant. Ara mateix Chance de Chanel i una de la casa Roger&Gallet, que em va regalar la meva millor amiga i m'encanta. M'agraden molt les olors cítriques i fresques.

7. D'on creus que ve la sort?

De les teves accions diàries. Crec que les coses passen per atzar, però que en podem determinar algunes amb les nostres accions. Ser positiu, obrar com t'gradaria que fessin els demés amb tu i disfrutar del camí és millor que esperar la sort i no gaudir del que ens envolta.

Ara l'hem de passar a 7 bloguers... Jo per variar vaig tard i crec que gairebé tothom l'ha rebut i contestat (a mi m'ha encantat fer-ho, sempre agrada pensar en tu amb calma, gràcies Erna!), així que el passo sense tenir en compte si l'heu rebut o no.

- a la Kira Permanyer, perque m'hi sento molt propera. Molts cops hem coincidit en comentaris, idees, pensaments i té un sentit de l'humor que m'encanta!

- a l'Onavis, a qui en certa manera veig com el nexe d'unió entre nosaltres, o si més no a mi m'ha servit per anar coneixent a la resta de mames blogueres. Apart la veig (la llegeixo) com una persona molt dolça i alhora amb molta empenta. A veure ara que ens coneixerem en persona... ;)

- a l'Esther. Ens coneixem de fa un temps i me l'estimo. No cal dir més. Només que crec que amb en Biel s'ha fet "gran", crec que ha après a prendre's la vida amb més calma i a valorar el que és realment important.

- a l'Ester. Em va encantar la descripcio que fa d'ella mateixa en el seu perfil i a mesura que l'he anat llegint m'ha confirmat aquesta primera impressió. A més m'agrada molt això de que s'hagin tirat a la piscina a pel tercer! i li tinc molta enveja!!! ;)

- la Mamamoderna. Em fa riure molt! m'agrada molt el seu sentit de l'humor, el seu sarcasme i la fina ironia. I sobretot lo positiva que és, transmet una alegria que sempre em fa posar contenta!

- l'Anna. Trobo que el seu blog és el més original de tots, la seva manera de tractar la maternitat m'agrada molt i la trobo d'aquelles persones serenes, que transmeten calma i que sempre et donen una resposta encertada.

- la Silvia. Potser és una xorrada i en el fons no m'agrada pensar-ho, però crec que les que ens ha costat tenir una criatura valorem més el fet d'aconseguir-ho. I el seu post sobre el pastís i el fondant em va arribar a l'ànima!

Me'n deixo algunes, però l'Erna ha dit 7, i 7 seran. Solsolet, Euphorbia, Conxi us ho dec!

cantar les quaranta... ai no, contar els quaranta!

Doncs si, ja han arribat! demà ja els tindré aquí! un darrera l'altre: 40! mare meva... sona gros això! No és que no m'agradi fer anys: és el meu dia, la meva festa, però aquest número... passar de "treintañera" a "cuarentona"...

No em puc queixar: tinc una família fantàstica, molt bons amics, una feina que m'agrada, però, i jo? Jo em sento jove, m'encanta jugar amb les meves filles i amb d'altres nens, he guanyat en seguretat (tot i que també en cinisme), ja no em fa vergonya fer segons què o iniciar una conversa, intento donar perspectiva a tot, mirar-m'ho de lluny, donar temps al temps... però no tot és tan perfecte... de tant en tant aflora la jo emocional i tot el meu "deja que el alma tenga la misma edad que la edad del cielo" se'n va en orris: peto, crido, ploro... I què? soc així, tinc aquesta vessant de mamma mediterrània de la que de vegades no n'estic orgullosa, però ni molt menys la desprecio. Forma part de mi... ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme!

Les cel·lebracions ja van començar divendres amb un sopar sorpresa que em va organitzar el meu marit amb alguns dels meus millors amics i que em va encantar. Veure'ls junts, contents d'estar allà i de fer-me passar vergonya, emocionats i feliços. Qui pot demanar més?

Last dance

Doncs si. Avui s'acaba. D'aquí a unes hores entraré a l'escola bressol, recolliré les mudes de la guixeta, els llençolets i les bates, arrencaré les nostres fotos de la paret i em despediré de la Laura. I són quarts de 5 de la matinada i no puc dormir. I fa dies que quan hi penso ploro. I espero haver plorat prou ja i a l'escola no muntar el numeret, que me conozco... (divendres passat a la festa de final de curs vaig acabar amb uns ulls com unes taronges...).

Les gatxans han sigut molt felices aquí. Hi han après molt. I hi han crescut. Quan van començar amb prou feines parlaven (van començar molt tard) i ara no callen. Duien xumet, bolquers. Eren uns bebés. Ara ja són nenes. I en deixar enrera aquesta etapa és com si aquests dos anys passessin de cop.

Mira, avui estic molt tova.

P.D. La foto és de la festa de final de curs divendres passat a l'escola.

Inside job

Cada cop m'agraden més els documentals. No suporto els de natura (m'emprenya molt com suposen coses que no saben si són certes i com "humanitzen" als animals: el lleó fa això perque la femella pensi... perdona, i tu què saps per què ho fa?). Però si m'agraden els que parlen de diferents cultures, de cinema, d'economia... Feia dies que teníem aquest pendent. Un professor d'econòmiques amb el que vaig coincidir a un curs d'anglès ens n'havia parlat molt bé. Sabia que el feien als cines Verdi, però quan vaig veure el DVD a l'FNAC d'oferta vaig agafar-lo sense pensar-m'ho gens. I diumenge el vem veure.

Vem començar amb total ignorància. Sabíem que estem en crisi, teníem una lleugera idea del per què, però, si més no a mi, se m'escapava gran part dels fets econòmics que hi ha al darrera.

Vem continuar amb interès. La veritat és que t'expliquen fets complexes de manera molt entenedora. Acabes entenent quin paper hi han tingut els bancs, les asseguradores i sobretot els economo-polítics. Ah, i fins i tot els professors d'economia de les grans universitats.

I vem acabar indignadíssims! però molt! però molt molt!!! al començament quan un fet em semblava fatal, o explicaven algun dels trucs que havien fet, jo feia un "ja" però al final ja insultava directament a l'autor! Però com es pot tenir tanta barra???

Evidentment molta gent està descontenta i amb raó, però molts cops sense saber qui són els veritables causants d'aquesta crisi, què han fet realment, com n'han sortit beneficiats i sobretot, que no només no han anat a la presó, sino que segueixen en alts càrrecs dirigint el cotarro.

Documental totalment recomanable doncs! a més m'ha agradat que, tot i una mica tendenciós (a veure, l'autor planteja els fets i la gent parla del que va passar, fins i tot alguns dels implicats, però no deixa de ser la visió del director i alguns dels que queden "bé" al meu entendre també hi tenien alguna cosa a fer), no és tan "mira que dolents que són, mira!" com són els documentals del Michael Moore. Et deixa pensar per tu mateix.

Meme de llibres

L'Onavis ha fet un meme de llibres arran d'un post anterior. És una veritable temptació! Perdoneu si m'enrotllo molt, però m'encanta parlar de llibres tant com llegir-ne. A l'ataque!

1. Quin llibre no t'has pogut acabar?

"El deu de les coses petites". No només no me'l vaig poder acabar sino que no vaig passar de la tercera pàgina. Em va enemistar durant una bona temporada amb les traduccions al català... i em va fer molta ràbia.

2. Quin clàssic de la literatura no t'has llegit i no penses llegir mai?

l'"Ulisses" de Joyce... tot i que no es pot dir mai "de este agua no beberé..."

3. Quin és un dels primers llibres que recordes haver llegit?

el primer llibre del que tinc record és un que hi havia al parvulari. Teníem una col·lecció de llibres de la Galera per aprendre a llegir i recordo que el de Sant Jordi era alguna cosa aixi com el més avançat i el que tothom volia. Llegir, llegir... segurament el Zoo de'n Pitus... un clàssic, o "Màquines d'empaquetar fum", no se, qualsevol dels Grumets de la Galera.

4. De quin autor t'has llegit tots els llibres que ha escrit?

dels Larsson (Stieg i Asa), fàcil, 3 cada un, i evidentment de la meva estimada Jane Austen i de'n Sergi Pàmies. Tots, tots no, però la majoria, de'n Monzó, en Delibes, en Charles Baxter, la Marianne Fredriksson, la Maria Jaen i en Ferran Torrent.

5. Quin llibre vas regalar l'últim Sant Jordi i quin et van regalar o et vas comprar?

vaig regalar "El fin de una época" de'n Gabilondo i un munt de llibres per les nenes. I em vaig comprar "El camí fosc" de l'Asa Larsson.

6. Quin llibre t'agradaria rellegir?

buff... molts! i ho vaig fent. Que em vingui ara al cap "Caramelo" de la Sandra Cisneros, que en el seu moment em va encantar i l'altre dia li vaig deixar a una amiga que buscava alguna cosa per llegir aquest estiu i vaig pensar que m'agradaria rellegir-lo.

7. Cita una frase d'un llibre que recordis especialment

"La infancia desgraciada irlandesa es peor que la infancia desgraciada corriente, y la infancia desgraciada irlandesa católica es peor todavía".

8. Què utilitzes com a punt de llibre?

normalment punts de propaganda i un que tinc des de fa 1000 anys amb una flor seca i que em va regalar la meva mare.

9. On compres els llibres?

a llibreries i a l'FNAC. Si tinc temps m'encanta donar voltes i mirar sense buscar res en concret.

10. Recomana tres llibres!

només 3????????? buff.....

- "El camino" de'n Miguel Delibes. Va ser el primer llibre "adult" que vaig llegir (fins aleshores Enid Blyton era Déu) i em va entusiasmar. Recordo que ens el van fer llegir a l'escola i havíem de fer un informe que comentàvem a la tutora en veu alta. La dona flipava de lo entusiasmada que estava! no parava de dir-li que era el millor llibre que havia llegit mai!

- "Un milagro en equilibrio" de la Lucia Etxebarria. Preciós! El vaig llegir en una estada d'investigacio a un poblet d'Austria i era com tenir a algú que m'abracés. Fins llavors sempre havia pensat "que bé escriu aquesta noia i que poc m'interessa el que explica".

- "Orgull i prejudici" de la Jane Austen. No puc estar-me'n. És deliciosa. Juntament amb "Emma" les Austen que mes m'agraden. Per mi es perfecta.

A qui el passo? a tothom! qualsevol recomanació serà benvinguda! I gràcies Onavis!!!

Premit! (copiat de Sol solet)

Doncs si. L'Onavis, des del seu blog m'ha donat un premi. M'agrada aquesta xarxa de mares blogueres. És divertit com cada una amb les nostres circumstàncies, les nostres vides, les nostres maneres de fer, ens enfrontem als mateixos dubtes, problemes i alegries. El premi inclou un qüestionari:

1. Per què vas començar a escriure el bloc?

soc freakie consort d'un informàtic que a sobre és un tastaolletes. Ell va ser el primer de casa a tenir bloc i em va anar insistint i insistint fins que vaig començar el meu. Ara escric jo molt més sovint que ell i tinc més seguidors je je je je

2. Què et causaria més emoció i alegria a la vida?

no crec en "la gran alegria", en allò que és la panacea i el gran ideal de la meva vida. Crec en les petites alegries del camí i que fan que la vida sigui més bonica. La darrera: els meus cunyats m'acaben de dir que vindran divendres a la festa de final de curs de les gatxans. És una xorrada, però m'ha animat la nit pensar que s'estimen més estar amb les seves nebodes que anar al cine (ells que poden!!!).

3. Amb quina sensació et quedes quan escrius comentaris a d'altres blocs?

que estic dient tonteries i que l'autor del bloc deu pensar que soc idiota i que per dir això no calia gastar tecla. No us havia parlat de la meva inseguretat? De totes maneres, m'agrada la sensació de conversar amb ell, de poder-hi dir la meva.

4. Relata una anècdota divertida i alegre dels teus fills.

darrerament qualsevol conversa amb elles té algun element divertit, fins i tot les discusions. Dels últims dies em quedo amb una de la meva filla Maria: és molt detallista i sempre que duc alguna peça de roba nova o que no m'ha vist dur gaire em diu que estic maca i que si li deixaré quan sigui gran. L'altre dia, a més, va afegir "...i quan tu siguis petita jo et deixaré la meva roba, vale?".

5. Relata una anècdota que et va emocionar i fer plorar dels teus fills.

Ja em repeteixo amb el de sempre, així que canviarem. Quan el meu sogre va morir l'any passat i després de parlar amb la mestra sobre com tractar el tema, vem dir-los a les nenes que el iaio havia marxat i que estava a una estrella, que les mirava des d'allà i que quan es portaven bé estava molt content. Un dia, sortint de casa dels meus pares era fosc i es veien els estels i l'Erinn va començar a saludar-los i a tirar petons cridant "bona nit iaio!!!".

I passo el premi a:

l'Ester de Vivències d'una mare

la Kira

la Mama moderna

Em repeteixo? si, però és que tampoc som tantes i jo, com sempre, vaig tard!