diumenge, 1 de juliol del 2012

... i en canvi tan properes



Ahir ens vem trobar amb algunes mames blogaires per fer un cafè. Si, quan ho dius aixi hi ha qui et mira extrany, hi ha qui riu, segur que hi ha qui et pren per boja i hi ha que directament et diu "i de què parles amb gent que no coneixes de res?". De res???? Probablement ens coneixem milor que amb gent amb la que ens veiem cada dia. Probablement sabem més tant del nostre dia a dia com de la nostra manera de ser, de pensar, les nostres alegries, les nostres pors... Ahir em trobava amb tres noies que no veig mai, però de les que en se molt. Que són ben lluny i que en canvi sento molt properes. És curiós i extrany, però alhora tot flueix de manera molt natural.

Noies, va ser un veritable plaer!

dijous, 28 de juny del 2012

Adéu a P3




Doncs ja s'ha acabat P3. Ja no serem més "els petits" de l'escola. Ahir en vaig prendre consciència quan vaig veure a les mares dels futurs P3 anar a la reunió de començament de curs.

Si, el curs es va acabar divendres, però per mi s'acaba avui, quan he anat a parlar amb les tutores. No era una reunió concertada, els pares que volien hi podien anar per comentar l'informe. No hi havia gaire a comentar, els informes estaven molt bé, no hi havia gaires sorpreses, però m'ha agrada que la mestra m'ho expliqui, veure-li la cara, les expressions diuen més que les paraules molts cops. I he sortit molt contenta:

La Maria molt bé. És una nena molt feliç, que disfruta a l'escola, fa les activitats no perque li manin sino perque li agraden, es fa amb tothom i en paraules de la mestra "és molt llarga" i tot ho enganxa a la primera. Els punts que podríem considerar "negatius" en el fons ni la mestra ni nosaltres els veiem massa com a tals: agafa el llapis i els estris malament, vaja, diferent a com ho fa la majoria. I va al seu ritme, que acostuma a ser lent, però sempre ho acaba tot i la mestra diu que ja l'estressarà la vida, que ja va bé que sigui tranquila. A casa hem notat molta evolució en la Maria, i no només en el sentit acadèmic (ara li ha donat per sumar sense que ningu li digui res... jo que sempre he estat en contra dels pares que fan que els nens vagin més avançats del que els hi toca...). Cada cop és mes carinyosa i, tot i els seus prontos, perque té caràcter, és una nena molt amable i divertida.

L'Erinn també molt bé. Hi ha moments que sembla que desconnecti, però està al cas de tot. Diu la mestra que de vegades sembla que ho faci per cridar l'atenció, perque estiguin per ella, però que com ho capta tot ella no s'amoïna. Jo una mica si que m'amoïno perque al fill d'una amiga li han detectat TDA per problemes en el lòbul frontal i té aquesta actitud de desconnectar de vegades, però bé, és molt petita i ho anirem veient amb el temps. Per la resta molt bé, és una nena molt deductiva, mai contesta amb un "perque si" o un "perque no" a qualsevol pregunta, busca les raons de tot, sempre va més enllà. En definitiva que "de llegir i d'escriure n'acaba aprenent tothom, mai he vist un nen que no n'aprengués, però no tothom és capaç de pensar, i l'Erinn si".

Vaja que tanquem una etapa de manera fantàstica, i no només pel que diuen les mestres. Es nota que són nenes més grans, més madures, amb les que es pot parlar, raonar, que tenen un bon fons i que mica en mica van formant unes personalitats que per mi són precioses. Ara a per P4!

dimarts, 19 de juny del 2012

Un viatge a Estocolm


La setmana passada vaig anar cinc dies a Estocolm per assistir a un congrés. Hi vaig anar amb dues companyes de feina i la cunyada d'una d'elles i vaig deixar a les gatxans amb son pare a casa. Aquestes són algunes de les impressions del viatge:

1. La ciutat: Bonica. A mi em va agradar molt! Bé, és força semblant a d'altres ciutats europees, però jo li vaig trobar un aire diferent. Penseu que allà s'hi troben l'aigua salada del mar Bàltic i la dolça del llac Mälaren i una mica la ciutat és dolça i salada: té la part més clàssica, amb edificis i carrerons medievals, i la part més moderna i bohèmia, sense que desentonin l'una amb l'altra. Apart les afores són meravelloses amb una natura exhuberant, un arxipelag preciós plè d'illetes amb poblets de pescadors... I en 3 o 4 dies es pot visitar perfectament.

2. L'allotjament: Fantàstic! Vem llogar un apartament a través d'aquesta pàgina web i va anar tot rodat. La propietària és una noia cubana que ens va donar tota mena de facilitats i l'apartament era molt acollidor. Sens dubte per futurs viatges repetiré l'experiència!

3. El menjar: mmmmmm Si us agrada el salmó (en qualsevol varietat) és el lloc ideal! Per mi al mateix nivell estan les arengades, que no són salades com aquí, sino que les preparen marinades i estan increïbles. A més tenen una gran tradició pastissera i confitures de tot tipus.

4. Els preus: més o menys. Estocolm no és una ciutat barata, però venint de Barcelona tampoc resulta cara. Un menú de migdia que estigués bé sortia per unes 100-120 corones, és a dir, uns 11-13 euros. El que resulta car és l'alcohol, ja que una copa de vi podia sortir per uns 12 euros!

5. La gent: amabilíssima!!! Tothom parla anglès (la majoria perfectament) i són realment encantadors. T'ajuden sempre amb un somriure si els demanes ajuda, als restaurants i a les botigues et tracten molt bé... no hem tingut cap queixa en aquest aspecte.

6. Nens: Estocolm és una ciutat perfecta per anar-hi amb nens (exceptuant les escales del metro, tot i que a la majoria d'estacions hi ha ascensors). Hi ha activitats pensades per ells a gairebé tots els museus, hi ha fins i tot un museu dedicat als contes de l'Astrid Lindgren (l'autora de la Pippi Langstrum) i és una ciutat que realment poden disfrutar. De fet, hem pensat l'any vinent o l'altre anar-hi amb les nenes i fer 4 dies Estocolm i 4 dies Copenhaguen o el Cap Nord.

7. El clima: ens va fer tres dies de sol i dos de pluja i vem agraïr aquests primers dies moltíssim, ja que en ploure va fer un fred horrorós! El més curiós, però era que, en ser estiu, el sol surt a les 3 de la matinada! i es pon cap a les 11, tot i que mai s'acaba de fer del tot fosc. Segur que més cap al nord encara és més espectacular, però realment anàvem una mica perdudes amb els horaris degut a la llum.

8. Els sentiments: enyorança. Si. Quan les nenes eren més petites em costava deixar-les, però era més una qüestió de si estarien bé o no, si hi hauria cap problema mentre jo fos fora, etc... Però des de fa un any que realment les trobo a faltar: si veig una cosa m'agradaria ensenyar-los-la a elles, si penso algo m'agradaria compartir-ho amb elles, menjar, riure, xerrar... Ara, juntament amb en Vic són les persones amb les que més disfruto i se que, tot i passar-ho bé i poder fer coses que amb elles potser no podria, amb elles m'ho hagués passat millor. A més elles són fans de la Pippi (culpa del seu pare...) i haguessin disfrutat molt veient el museu.





dimarts, 12 de juny del 2012

De ciències o de lletres?


Un cop comentava amb un noi de la feina la mania que tenen (tenim) les mares de descriure els nens com si les característiques que comencen a presentar els describissin ja de per vida: "a aquest nen li agraden molt els contes, serà periodista o escriptor", "la meva ja sap fer la tombarella, segur que serà una gran atleta"... Jo intento evitar-ho, però de vegades em surt també. I aquesta n'és una. I és que tinc una filla de ciències i una de lletres!

La Maria ja fa temps que es mostra com una nena molt quadriculada: les coses són com són i prou. Això fa que sovint xoqui amb sa germana que és pura imaginació. De fet un cop es van barallar al parque perque l'Erinn deia que el tobogan era un castell i la Maria insistia en que no, que allò era un tobogan i punto!

Darrerament, a més, la Maria ha començat a sumar. Sense que ningú li digués res, un dia als lavabos de la meva feina va contar 4 piques a cada banda i em va preguntar quant feien 4 i 4. Jo li vaig dir que ho contés i així va començar. Primer només sumava nombres iguals (2 i 2, 3 i 3...) fins a 5 i 5, que són els dits de la mà, però ara ja s'atreveix amb nombres diferents. Jo no l'animo, no m'agraden els pares que van provocant als nens a fer coses que per edat no els hi toquen, que volen que vagin més avançats, però tampoc la vull frenar, que faci el que li agrada. I ara el que li agrada és contar i sumar.

L'Erinn en canvi s'ha convertit en una gran conta-contes. No, no sap llegir, però com els contes que té o que agafem de la biblioteca els hi expliquem, ella després en fa adaptacions i els hi explica a la seva germana (que es queixa de totes les alteracions que fa de la història...).

I així estem, en plè final de curs, veient com P3 se'n va volant, paint tot el que les menudes han après aquest any i deduint que si, que una apunta cap a ciències i l'altra cap a lletres. O no...

dijous, 24 de maig del 2012

I punto!



Amors meus,

potser no veu entendre molt bé perque dimarts us veu quedar a casa. Si, l'Àngels i la Fàtima us van explicar que hi havia vaga i fa uns dies que, de tant en tant, porten una samarreta groga igual que la que hi ha penjada a la classe dels cargols, però dubto que entenguessiu molt bé què és una vaga.

Jo us vaig explicar que els senyors que manen no volien donar a l'escola els diners que es necessiten perque tot funcioni bé, i que la mama aquell dia no treballava i se n'anava a Barcelona a manifestar-se per aquest mateix motiu.

Veu fer vaga perque el vostre pare i jo, quan vem pensar en una escola per vosaltres, vem decidir que anessiu a l'escola del poble, pública, i, per tant, vem apostar per uns valors. I ara toca defensar aquests valors. Veu fer vaga perque volem que seguiu rebent la mateixa educació que fins ara. Veu fer vaga perque creiem que apostar per l'educació és apostar pel futur. Perque volem que prengueu consciència de que un ha de lluitar pels seus ideals i defensar-los quan aquests estan amenaçats. I si amb això no en teniu prou, veu fer vaga perque ho dic jo! I punto!

dilluns, 21 de maig del 2012

Segona trobada de mares blocaires


Mares blocaires o lectores o no tant mares o no tant lectores...

L'Anna i l'Onavis estan preparant una trobada de les nostres. L’estiu passat ens vam reunir unes quantes famílies per dinar, va ser molt maco i teniem ganes de repetir-ho, però aquesta vegada hem decidit que farem una primera trobada només de mares. 
Que us sembla? i després, si es pot, ja de cara a l’estiu, ens tornem a reunir per pasar el dia totes les famílies plegades.
Pensàvem en un lloc tranquil, on poder assavorir un bon café i un pastisset, un espai que ens doni peu a parlar i que sigui acollidor…i ens hem decidit per la cafetería de la lliberia Laie, al carrer Pau Claris, molt a prop de la Plaça Urquinaona.
La trobada serà el dissabte 30 de juny. Encara queda molt de temps i segur que teniu temps de convinar-vos-ho! Vinga animeu-vos, quina millor manera de celebrar el final de curs? 

dissabte, 19 de maig del 2012

Si no quieres ser como ellos...


Lee! Això ens deien cada dissabte des de "La Bola de Cristal" mentre ens ensenyaven un ramat de xais. I no se si va ser la por a aborregar-me o que vaig tenir la sort de que la meva mare cada dilluns quan baixava a Barcelona em portava un tebeo (ara en diuen còmics) o un llibre, però el cas és que m'agrada molt llegir. I no només el fet de llegir, també el tocar els llibres, fullejar-los i fins i tot olorar-los. I estic de sort per dos fets:

El primer que al meu poble han inaugurat una biblioteca impressionant! Tan impressionant que em vaig emocionar quan vaig anar a la inauguració. Ara encara me'n faig creus que al poble tinguem una biblioteca i que sigui tan bonica. Fins i tot les veus que deien que no calia o que on anàvem amb una biblioteca així (si, n'hi havia) han hagut de callar. La inauguració va ser increïble, amb la bruixa avorrida explicant contes, signant-los i fent una visita guiada als nens. I el millor de tot és que la biblioteca serà (o si més no aquesta és la intenció) un focus d'activitats, ja siguin pròpies o de les entitats, l'escola, etc... A la foto la podeu veure. A que és maca?

El segon és que soc mare. Si, el ser mare m'ha obert les portes als llibres infantils. No es que les tingues tancades, però no m'hi acostava gaire. Ara no en surto! M'encanten! Hi ha autèntiques meravelles! Ja us vaig parlar d'algunes d'elles, però les adquisicions de Sant Jordi van ser espectaculars! Vem comprar "Frederick", "A dormir monstres" i "Endevina com t'estimo". El primer és un llibre preciós que parla com són d'importants les coses no materials, els colors, les paraules, per poder viure. El altres dos són contes per abans d'anar a dormir. Bé, es poden explicar en qualsevol ocasió, però per aquest moment són perfectes.

I ahir vem treure de la biblioteca "Un día diferente para el señor Amos". El vaig clixar el primer día i no he parat fins a treure'l. Aquesta nit el llegirem.


Les noves adquisicions

La bruixa avorrida signa llibres a l'Erinn i la Maria

La nova biblioteca Valentí Almirall