Fa un parell d'anys, bé, una mica més, vaig començar a entrar a forums d'internet. Ho vaig fer arran del tractament i em va permetre conèixer noies que estaven en la mateixa situació que jo. Ens ajudàvem, ens donàvem ànims, ens distreiem... Més endavant, amb l'embaràs, vaig seguir usant els fòrums com una eina per trobar gent en la mateixa situació que jo i així fins ara.
Durant aquest temps he tingut la sort de conèixer gent molt maca, gent amb la que hem acabat coneixent-nos en persona (d'altres que no), amb la que compartim molt més que una situació concreta, un moment donat de les nostres vides, podem parlar de cinema, de tele, de feina, d'homes, de dones... La nostra vida en comú no es limita a l'àmbit del forum.
Però també he conegut casos que han acabat limitant la seva vida a internet. Que sembla que el forum sigui el millor de la seva vida i en certs moments fins i tot l'únic! La seva vida virtual ha passat a ser la que els hi agrada o els omple més. Evidentment això no es limita als forums d'internet, passa també en tots els àmbits de la vida, i són aquestes persones les que ho rebenten tot, les que et fan acabar agafant tirria al forum i deixar-lo de banda. Perque acaben pensant que el forum (o el que sigui) gairebé els pertany i que si tu no hi poses el coll com elles no et mereixes ser-hi. Perque acaben creient que estan en possessió de la veritat absoluta.
Jo tinc una vida, que vull pensar que és del tot real. Fins i tot la part virtual.
