dijous, 30 d’abril de 2009

Vides reals, vides virtuals



Fa un parell d'anys, bé, una mica més, vaig començar a entrar a forums d'internet. Ho vaig fer arran del tractament i em va permetre conèixer noies que estaven en la mateixa situació que jo. Ens ajudàvem, ens donàvem ànims, ens distreiem... Més endavant, amb l'embaràs, vaig seguir usant els fòrums com una eina per trobar gent en la mateixa situació que jo i així fins ara.

Durant aquest temps he tingut la sort de conèixer gent molt maca, gent amb la que hem acabat coneixent-nos en persona (d'altres que no), amb la que compartim molt més que una situació concreta, un moment donat de les nostres vides, podem parlar de cinema, de tele, de feina, d'homes, de dones... La nostra vida en comú no es limita a l'àmbit del forum.

Però també he conegut casos que han acabat limitant la seva vida a internet. Que sembla que el forum sigui el millor de la seva vida i en certs moments fins i tot l'únic! La seva vida virtual ha passat a ser la que els hi agrada o els omple més. Evidentment això no es limita als forums d'internet, passa també en tots els àmbits de la vida, i són aquestes persones les que ho rebenten tot, les que et fan acabar agafant tirria al forum i deixar-lo de banda. Perque acaben pensant que el forum (o el que sigui) gairebé els pertany i que si tu no hi poses el coll com elles no et mereixes ser-hi. Perque acaben creient que estan en possessió de la veritat absoluta.

Jo tinc una vida, que vull pensar que és del tot real. Fins i tot la part virtual.

dijous, 23 d’abril de 2009

Abandonar



No m'agrada deixar mai coses sense acabar. Quan ho he fet sempre m'he sentit malament, com si estigués defraudant a tothom, sobretot a mi mateixa. Doncs he hagut d'abandonar les classes d'anglès per manca de temps. I això que tenia probablement un dels millors professors de l'escola i em posava totes les facilitats al meu abast, però no puc, no em veig capaç. Sento una barreja de tristesa i alleugiment alhora. L'any que ve que les peques aniran a l'escola bressol espero poder tornar-hi. I espero poder tornar a tenir al mateix professor. Thank you Phil for everything! you are a great teacher!

divendres, 3 d’abril de 2009

Improve everywhere


És un experiment sociològic? una nova expressió d'art? una mena d'exhibicionisme? o tot una mica? En vaig tenir notícia per primer cop quan van fer "Frozen Grand Central" a NY, performance que es va repetir a diverses ciutats. Queden per internet i s'hi pot afegir qui vulgui. N'han anat fent d'altres i fa temps que els anem al darrera perque ens agradaria participar-hi.

Però és que aquesta m'ha arribat al cor... potser perque m'encanten els musicals, sempre m'ha fascinat això de que es pari el món i que tothom comenci a cantar. Potser per aquest punt lili que reconec que tinc molt accentuat. Potser perque tinc la regla i estic més sensible. I, que cony, perque aquesta cançó sempre m'ha agradat i em posa de bon humor.