dimarts, 30 d’abril de 2013

Colònies

Les tenim de colònies! Fa il·lusió però també molts nervis i un punt de pena-raresa que no siguin per casa. La casa està molt buida. Hem vist les fotos que han penjat les mestres i se'ls veu molt contents. Espero que s'ho estiguin passant genial i que dormin bé! Aquesta tarda a les 16h si no hi ha res de nou ja les podré abraçar. I en tinc moltes ganes.

divendres, 26 d’abril de 2013

Divendres musicals: de celebració!


Avui a l'escola de música hem tingut una vetllada funky o "ochentera" i el cor de góspel hem preparat la nostra versió del Celebration de Kool and the gang. Se sent fatal i, de fet, hem cantat fatal, però ens ho hem passat genial! Us deixo el vídeo i que tingueu un cap de setmana ben marxós (tot i la pluja).

There's a party going on right here!

dijous, 25 d’abril de 2013

A qui t'estimes més?


El primer cop que em va fer un dels seus comentaris em va molestar. No recordo de què parlàvem, si jo comentava alguna cosa de les nenes o les estàvem mirant mentre jugaven al parque, no ho recordo, però si recordo les seves paraules: "a tu el que et passa és que estàs enamorada de les teves filles". Les paraules no semblen ofensives, però el to amb el que ho va dir sí que ho era. O més que ofensiu era un retret, com si el que en realitat estava dent fos: "tu no tens criteri per opinar sobre les teves filles, estàs encegada per elles, en realitat són uns monstres. A tu et semblen meravelloses perquè encara tens les hormones revolucionades o alguna altra raó fisiològica que tu no saps però jo si". Però no vaig reaccionar. Vaig fer una rialleta i vaig dir "sí, i tant". Això va ser tot.

El segon cop no m'ho va dir a mi. Li va dir a una amiga però el seu to de veu no és precisament discret, així que ho vaig més o menys entendre. I també la resposta que va rebre. Les paraules no van ser aquestes però la ide era "s'estima més a l'Erinn que a la Maria". Li van respondre que no, que potser ho semblava pel caràcter de l'una i l'altra. Però em va doldre. Em va doldre molt perquè no és cert. Me les estimo igual. Ja vaig dir que igual però diferent. Potser no m'hauria d'importar, si no és veritat què importa el que pensin els demés. Però sí que em va importar. Jo se que m'estimo a les meves filles per igual. Les estimo igual, però diferent. L'Erinn sempre ha estat molt més demandant, més insegura i sempre, des de petita ha demanat més atenció. La Maria és més independent i, tot i que té els seus punts de mamitis, no és una nena que busqui abraçades o petons (de fet molts cops s'eixuga si n'hi fan algun). I em molesta que algú pugui pensar que no me l'estimo o que me l'estimo menys que sa germana. Sobretot perquè em fa por que ho pugui arribar a pensar ella.


dimarts, 23 d’abril de 2013

Maggie la gata


Al club de lectura del poble, aquest mes d'abril hem llegit "Una gata sobre un tejado de zinc" de'n Tennesse Williams. M'ho he passat molt i molt bé. M'agrada llegir teatre. Anar descobrint a través dels diàlegs com es va deslligant la història sense que ningú ho expliqui. I més amb uns personatges tan rics, amb tantes vessants, tan complexes.

La sessió del club de lectura va ser molt maca: una actriu va recitar una part de l'obra i després entre tots vem anar comentant les nostres impressions sobre el llibre, mentre en una pantalla es projectava sense veu la pel·lícula de'n Paul Newman. I és que és molt difícil en aquest cas deixar de banda la pel·lícula. Jo visualitzava els actors quan llegia, no podia evitar-ho. I això que fa dos o tres anys vaig veure l'obra de teatre al Lliure, però ni molt menys em va agradar com la pel·li. Vale que està suavitzada, que el tema de l'homosexualitat del personatge de'n Brick (en Paul Newman) gairebé ni s'insinua, que el pare resulta molt millor persona que en l'original, però realment està molt ben adaptada.

Reconec que he vist molts cops la pel·lícula. En Paul Newman és l'ídol de la meva mare i de retruc un dels meus. Quan la veia ho feia bàsicament per ell que aquí està especialment guapo. I és que ho era molt eh de guapo! i a més tenia carisma, no era un guapo soso, tenia encant. Però el llibre a qui m'ha fet admirar no és a ell sino a l'Elizabeth Taylor. I molt! Realment va saber captar l'esperit de la Maggie, va donar-li l'aire de desesperació, de sensualitat, d'egoïsme i de vulgaritat que té a l'obra. No era una actriu etèrea i sofisticada com la Grace Kelly. Tenia un punt animal, salvatge, terrenal, fins i tot vulgar, que a aquest personatge li anava perfecte. I el va brodar! Una Maggie que sabia el que volia (no es pot ser vella i pobra, o s'és una cosa o s'és altra) i lluitava per allò. Una gata que sabia com sortir-se'n fins i tot sobre una taulada de zinc calenta.


divendres, 19 d’abril de 2013

Divendres musicals: ja surt el sol!


Avui no tant, però portem una setmana increïble de sol, amb una primavera fantàstica que omple d'energia al més grisot. I parlant de sol m'ha vingut al cap aquesta cançó. Potser no és la millor dels Beatles, si parles amb els entesos et diuen que és una "obra menor", però jo la trobo tan plena de tendresa, tan dolça, tan optimista i fins i tot naïf, que m'encanta, des de sempre. En algun lloc vaig llegir que en George Harrison la va composar després d'una època difícil. I és que en algun moment acaba sortint el sol i tot s'arregla.



Aquest post està dedicat a la meva Vivian, que per fi ha vist com sortia el sol.

dimarts, 16 d’abril de 2013

Té, per tu



Situació: sortida de l'escola. Davant de la porta hi ha un tros de terra amb un arbre i algunes plantes que ara estan força plenes de flors. No és un terreny cuidat ni res semblant, és tot salvatge, com un tros de bosc (de fet al costat comença el parc de Collserola). Quan surten d'escola, les gatxans van cap aquí a agafar flors i jo vaig al darrera dient-los que no n'arrenquin (ho faig cada dia, així que no dec tenir massa poder de convenciment...).

Ahir va ser la Maria qui va anar directa a arrencar una flor i jo darrera a repetir la lletania. De sobte se li va acostar un nen. Un nen de primer oju! un nen "gran". I li va donar una flor. Es va quedar tota parada... Jo també. L'escena era molt bonica. No crec que a aquesta edat hi hagi cap intenció o significat darrera un gest així, més que el de fer un regal. Vaig dir un "que no li has de dir res?". Ella la va agafar, li va donar les gràcies i ell va marxar tot somrient...

No us ho creureu, però el nen es diu Romeo.

diumenge, 14 d’abril de 2013

A Món LLibre


Ahir vem passar el dia a Món Llibre. És una fira de llibre infantil en el que bàsicament es donen a conèixer les novetats de cara a Sant Jordi amb activitats pels nens per "promocionar-les", ja siguin conta-contes, tallers o espectacles diversos. Es fa al CCCB de Barcelona i a la plaça que el separa del MACBA, de manera que hi ha activitats a cobert i d'altres a l'aire lliure.

Aquest any és sens dubte l'any que ens ho hem passat millor. El primer any les nenes tenien 3 anys i hi havia poques coses per elles: alguns conta-contes, la biblioteca i poca cosa més. El segon any només hi vem anar un matí i vem voler fer un munt d'activitats concentrades. Resultat: no en vem fer cap de bé! A veure, si, vem veure la pel·lícula del Grúfal, però jo em vaig quedar amb aquella sensació de "Quien mucho abarca...".

Ahir hi vem anar sense presses, sense horaris, sense espectatives, i va ser genial. Bé, vem començar amb un taller que no va ser massa lluït (nosaltres no tenim sort allà amb els tallers). Era el d'"El meu primer ABCdari" i bàsicament consistia en retallar lletres d'un abecedari. Després els nens havien de crear una història amb les lletres retallades, cada una dibuixada amb uns complements que la feien ser un personatge (la D era una doctora, la P un pirata...). D'entrada pinta bé, però la noia que ho explicava i feia l'animació no tenia massa traça i, a més, pels nens grans lo de retallar era un rotllo i als menuts els costava pensar una història.


Després vem anar a la zona dels Titelles, on n'hi havia de tota mena, de dit, de pal, de guà, ombres xineses... Allà s'ho van passar pipa!!! Els van fer anar tots (i nosaltres també) i realment hi havia autèntiques meravelles. Se'ns dubte la instal·lació estrella!






Després de dinar vem anar a veure les Bruixes Burriac, que presentaven dos llibres i un CD amb les seves cançons. A les nenes els van encantar! Són tres noies, perdó! tres bruixes bones, que han versionat cançons populars i en canten de noves, amb un estil força rumbero i amb molt bones veus. L'espectacle es va fer curt!


Mentre esperàvem per veure el conta-contes, vem anar a la biblioteca de cartró, on es poden llegir (i explicar) tots els contes que es vulguin i on vem descobrir autèntiques meravelles. Allà mateix vem anar a veure l'exposició sobre la Joana Raspall. La Joana Raspall és una poetessa que l'1 juliol farà 100 anys! Aquest any la vetllada cultural, el gran acte de la nostra escola, va sobre l'art de la paraula, i a infantil han treballat els poemes de la Joana Raspall, així que vem anar a l'exposició. No era gran cosa, quatre plafons. I em va saber greu. Si, perquè tampoc tenim tantes poetesses, i menys que tinguin poemaris dedicats als infants i a difondre la llengua. De fet, vosaltres n'havieu sentit a parlar? jo fins aquest any no. Ens queixem de lo malament que està el català, dels atacs que reb, però coincideixo amb en Quim Monzó: ens ho hem ben guanyat! Hem estat els primers a no defensar-lo i a no considerar-lo en "temps de pau", necessitem que l'ataquin per reaccionar.


Tanquem el parèntesi reivindicatiu per parlar de la darrera activitat: els contes desexplicats. He de confessar que jo si que duia una cosa planificada, anar a veure aquest conta-contes. L'altre dia vaig veure els contes i em van encantar, així que quan vaig veure la programació i que hi estaven inclosos vaig apuntar mentalment l'hora per no perdre-me'ls. I no em van decebre gens! Es tractad'una companyia de conta-contes, els "Vivim del cuentu" que han tret dos contes de la que espero sigui una llarga col·lecció: "La rateta que llegia a l'escaleta" i "La caputxeta forçuda". Són contes clàssics capgirats i la veritat és que resulten una delícia, sobretot el de la rateta! Ells, a més, tenen molta gràcia explicant-los i va ser molt divertit!

Les adquisicions. És més fort que jo, no me'n sé estar...

I res, això va ser tot, que déu n'hi do! Se li ha de sumar una passejada per les Rambles de primavera, que sempre ve de gust tot i la turistada, i que les nenes són cada cop més una companyia fantàstica, i ja téns un dissabte rodó!

dimarts, 9 d’abril de 2013

Un nou fill virtual



Feia temps que hi donava voltes. Concretament des que l'Onavis va engegar el seu bloc sobre comunicació. Però va ser aquest divendres passat quan em vaig acabar de decidir. Vaig anar a un seminari en el que quatre companys parlaven de les seves trajectòries professionals. Un d'ells va dir la frase que em faltava sentir: aquells que ens dediquem a la investigació tenim el deure de fer divulgació, de fer arribar la ciència al públic en general.

I dit i fet. Avui engega el meu nou bloc. Espero tenir temps per dedicar-li i fer-lo anar endavant. De ganes no me'n falten. Hi sou benvinguts sempre que volgueu! Ah, i s'admenten suggeriments, propostes, preguntes...

diumenge, 7 d’abril de 2013

El sorteig

Doncs aquesta nit hem procedit al sorteig (com si fóssim l'O.N.C.E.). He assignat un número a cada participant i la llista ha quedat així:

1.- Ester
2.- Mordor
3.- Onavis
4.- Esther
5.- Sol solet
6.- Lecturaidecoració
7.- Iona Martínez
8.- Mireia
9.- Karina
10.- Conxi
11.- Mònica







Així que ja ho veieu: les guanyadores han estat l'1 (siiiii, increïble!!!!! començo a creure en aquest número!) i el 8. Evidentment dos premis, que en aquest bloc hi veiem doble! Ara em poso en contacte amb vosaltres! Enhorabona!!!

I la resta i a tots aquells que no heu participat moltíssimes gràcies per la companyia durant aquests anys! Espero que seguiu passant per aquí i dient la vostra durant molts anys més. Una abraçada!

dijous, 4 d’abril de 2013

I parlant de llibres...


Si el cap de setmana del 13-14 d'abril no teniu res a fer i us va bé acostar-vos a Barcelona... Món Llibre! Nosaltres ja fa uns anys que no ens ho perdem. Hi ha diversos espais amb actuacions, contacontes, tallers, racons de lectura... Realment val molt la pena i a més la ciutat a la primavera està preciosa, o a mi m'ho sembla... Per desgràcia aquest any l'organització no ha indicat al programa l'edat recomenada per a cada activitat, cosa que anava molt bé, la veritat.


dimarts, 2 d’abril de 2013

Aprofitant l'avinentesa...


Aquesta és la darrera adquisició que ha arribat a casa

Avui 2 d'abril és el dia de la literatura infantil i juvenil, coincidint amb l'aniversari del naixement de'n Hans Christian Andersen. Ja sabeu que m'encanten els contes. De fet crec que redescobrir la literatura infantil ha estat un dels extres que m'ha aportat el ser mare. A casa cada dos per tres entren contes nous (comprats o de la biblioteca) i disfruto tant jo explicant-los com les meves filles escoltant-los, si no més.

Bé a que ve tot això? Doncs resulta que divendres aquest bloc fa 5 anys. Si tu, 5 anys!!! es diu ràpid eh! 5 anys explicant coses, algunes interessants, d'altres intrascendents, algunes divertides, d'altres tristes, d'altres preocupants... bé, així és la vida, no? si més no així soc jo, tan bon punt llegeixo sobre les millores en el control de la natalitat a Bangladesh gràcies a l'educació de les dones com miro un programa sobre reformes a la llar al canal Divinity. Eclèctica que le dicen.

Doncs això, que per cel·lebrar aquest 5è aniversari he pensat fer un sorteig. He decidit regalar literatura infantil a aquells que contesteu aquest post. Encara que només sigui dient hola. Raro oi això de fer anys i regalar en comptes de que et regalin?

Quins contes? doncs depèn de l'edat dels vostres fills faré una tria entre els que més m'agradin i us els faré arribar. I si no teniu fills, doncs també triaré els contes que més m'agradin, que hi ha literatura infantil que no té edat! Us en refieu del meu gust?