dijous, 30 d’octubre de 2008

Pixar

(amb accent a la "i"...). M'encanten les pelis de la Pixar! soc superfan!!!!! m'agraden totes les pelis que han fet, els curts, tot! Trobo que els guions són fantástics i saben com ningú crear diferents nivells de lectura, és a dir els nens hi troben històries per ells i els adults igual. I si mireu els extras dels DVD, els making-off són una passada! Em feia por que ara que pertanyen a la Disney les coses canviessin però sembla que no. Aquí teniu enllaçat el trailer de la propera història, UP. Que empiecen ya, que el público se va!!!!!

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Dancing Queen

Acabo de fer un quizz d'aquests xorres del Facebook que m'ha animat la nit. Es tractava de "Which ABBA song are you?" i m'ha sortit "Dancing Queen"!!!!! la meva preferida!!!! mira que fàcil és fer-me contenta!

Jo vull disfressar-me d'ABBA!!!!!!!!!!!!!!

dijous, 23 d’octubre de 2008

Calladet estàs més guapo



No sap aquest senyor estar a casa seva calladet? tan avorrit està? Jo no soc una gran seguidora de l'Al Gore, crec que fa demagògia d'un tema molt seriós i s'està forrant gràcies a això, però com a mínim ha ajudat a difondre l'existència del problema, però lo que està fent el senyor Aznar em sembla bastant patètic.

No s'hi pot fer res? se l'ha de deixar que segueixi dient bestieses? és que entre lo de la beguda i avui això del canvi climàtic... pels que no sabeu de què parlo:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Aznar/apunta/negacionismo/cambio/climatico/elpepusoc/20080919elpepisoc_4/Tes

dimarts, 21 d’octubre de 2008

No em vull perdre...


...dues exposicions. Una de fotografia al MACBA, que tot i el títol rimbombant que li han posat "Arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna" és una mostra increïble de fotos de totes les èpoques que pren com a base una exposició similar que es va fer als 50s al MoMA. Deu ser bestial perque l'entrada et permet visitar l'exposició tants cops com vulguis! Per cert, si mai aneu a Nova York i us agrada la fotografia no us perdeu l'exposició permanent de fotografia que hi ha al MoMA. T'hi passes hores i només tenen exposat un 5% del fons fotogràfic del museu!!! cada 6 mesos la van renovant.



La segona és al Caixafòrum i és de Mucha, un artista al que vaig conèixer quan vem anar a Praga i que és un dels representants més coneguts de l'Art Noveau (vamos, del modernisme).



A veure si ho aconsegueixo!

dissabte, 18 d’octubre de 2008

Meme again

La Mafalda des del seu blog (me alegro mucho guapísima!!!) ens envia aquest meme. Bé ens n'envia dos, però en l'altre gairebé totes les meves respostes serien que no, així que si us pica la curiositat aneu a la font i el mireu! Bé, aquí va el meme del número 4:

Quatre llocs als que vaig un cop i un altre:

Al Dos i Una, una botigueta que hi ha al carrer Rosselló entre Passeig de Gràcia i Pau Claris. Em sembla molt gran que continui oberta tenint Vinçon gairebé al costat i DBarcelona molt a la vora i segurament el propietari hi té molt a veure. És l'amabilitat en persona (tot el contrari que la majoria de dependents de Barcelona) i hi ha cops que fins i tot et sap greu marxar sense comprar-li res.

Al Mauri, la cafeteria que hi ha a la cantonada de Rambla Catalunya amb Provença. Em sembla un lloc preciós, on segons el dia i l'hora trobes senyores amb el collaret de perles que van a fer-hi el te o la xocolata amb les amigues, famílies mooooolt pijes que van a fer el brunch el dissabte o matrimonis de províncies que han baixat a Barcelona al metge. Bé, i cada cop més turistes (deu sortir a alguna guia...).

A la Lourdes Bergada (com pot ser que no tinguin web aquesta gent), que és una de les meves botigues peferides. Molts cops hi vaig m'emprovo mil coses i cap em queda bé i d'altres tot em queda perfecte. Crec que és més aviat cosa de l'humor del dia en qüestió.

A l'FNAC. Hi soc adicta! m'encanta entrar i anar a DVD o a llibres a passejar-hi, mirar que tenen, quines ofertes hi ha, tafanejar, llegir solapes de llibres i resums de pelis... el problema es que sempre cau algo... Un consell per un dia d'avorriment: anar a la secció de sèries, sempre trobes alguna vella glòria que et fa somriure.

Quatre persones que m'envien emails amb regularitat:

Doncs darrerament són més de quatre, són 7, una colla de mafioses que ens hem fet amigues, bàsicament per l'interès comú del cotilleo, i que molts dies m'alegren el dia (només veure que tinc un mail d'alguna d'elles ja somric). També m'escriu el meu profe d'anglès, que ens envia un recordatori dels deures que hem de fer (per cert, tinc una redacció pendent!).

Quatre llocs als que m'agradaria estar ara:

A Nova York, ciutat a la que segur tornaré i on no m'importaria gens viure. Llocs concrets? a Bryant Park esmorzant o veient una peli del cicle de cinema a l'aire lliure, al MoMA (i a la seva cafeteria, un oasi a Manhattan. Per cert acabo de veure que al gener comença una exposició de Van Gogh... envidia cochina!), a Nolita, al Soho, a Dean and DeLuca, al Cafe 28 (encara que a la foto de l'enllaç sembla que venguin ornaments per cementiris...), els carrers de l'Upper East End...

Més a la vora doncs al voltant d'una taula (a casa d'algú, a un restaurant, a una casa rural, on sigui) amb una bona colla d'amics amb els que compartir conversa i rialles.

Els meus quatre llocs preferits per sopar:

El Bun Sichi, en ple Eixample de Barcelona, el meu japonès preferit i un dels millors dels que he provat a Barcelona. Va ser on em va portar a sopar el meu marit el primer cop que vem sortir junts i on em va ensenyar a menjar amb palillos.

La Parra, cap a la zona de Sants-Les Corts a Barcelona, on fan uns plats casolans per llepar-se els dits.

Ca'l Faiges al Poblenou del Delta, al Delta de l'Ebre. El millor arròs negre del món mundial!

De tapeo guarro a La Esquinica també a Barcelona. Una experiència religiosa que s'ha de viure!

Qui té deures? doncs els quatre triats són la Natàlia, les Esthers i l'Amarbe (que segur el passaran a la resta de la llista!). Bé i tots els que volgueu és clar!

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Parc

Ja tenim parc!!!!!!! ja puc tenir les nenes tancades en plan Chicken run!!!! De fet la Erinn s'ha assegut a un racó i ha començat a donar copets a la paret amb una piloteta de tenis...

És més gran del que ens pensàvem... de fet tenim dificultats per veure la tele! Però soc feliç, he guanyat un munt de llibertat, llibertat per estar a la cuina sense por, per planxar sense haver d'ajupir-me a agafar les nenes perque no mosseguin un cable, llibertat per estendre la roba quan s'acabi la rentadora... visca la llibertat...

Aquí teniu algunes fotos.





dilluns, 13 d’octubre de 2008

Llibres



Avui a la radio han entrevistat a la Maruja Torres. Parlava d'un col·leccionable de rba (d'aquests que surten com bolets quan arriba la tardor) en el que ella participa. Es diu Grandes Escritoras i consiteix en una sèrie de novel·les escrites per algunes de les considerades les millors escriptores de la literatura universal i prologades per escriptores espanyoles actuals. La cole pinta bé, ja havia vist l'anunci i m'havia cridat l'atenció (millor això que vanos o mi casita de muñecas rural), però he estat mirant les novel·les i algunes ja les tinc (ara m'he fet la culta), així que me n'estaré. M'he quedat, però amb la llista ja que algunes m'agradaria llegir-les i així ja tinc mitja carta als reis feta.

El cas és que mentre l'anava escoltant pensava que m'agraden molt les històries escrites per dones. No ho faig expressament, vull dir que no em compro un llibre pel fet que l'hagi escrit una dona, però la majoria de les meves novel·les preferides són d'escriptores. Serà que tenen una sensibilitat especial amb la que connecto millor? potser parlen de temes que em resulten més propers? si és així, tan clara és la diferència entre literatura masculina i literatura femenina? m'agradaria pensar que no. De fet em fa una mica de ràbia! S'admeten recomanacions per desmentir-ho o confirmar-ho...

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Soc idiota



Sí, soc idiota i no puc evitar-ho. Avui m'ha trucat el meu ex. Resulta que a casa va arriba una notificació oficial per ell i jo la vaig dur a correus i vaig dir quina era la seva adreça actual i punt. No li va arribar i avui li reclamen uns diners. M'ha culpat de tot per no haver-lo avisat. I no només això, ha aprofitat per cridar-me, insultar-me i intentar atemorir-me demostrant-me tot el que sabia de la meva vida actual. I jo què he fet? posar-me a tremolar com una fulla i pensar que tenia raó, que l'hauria d'haver trucat i que soc una mala persona.

Per sort he canviat i aquest sentiment de culpa només m'ha durat una estona (llargueta, ho reconeixo...) en comptes de setmanes com m'hagués passat fa uns anys. Per sort he racionalitzat la situació i m'he adonat que la culpa era seva per no notificar la nova adreça i que segueix culpant a tothom de les coses dolentes que li passen. Per sort ara ja només soc momentàniament idiota! Gràcies a tots els que m'heu ajudat a superar la situació!

diumenge, 5 d’octubre de 2008

Foros, blogs i cintes de vídeo


Qui m'ho havia de dir! jo que sempre he sigut bastant contrària a això de conèixer gent per internet últimament me'n faig un tip!

Vaig començar amb els foros, primer de Fertilitat, després de FIV i finalment de Mamis. En tots tres he conegut noies fantàstiques amb les que coincidia i coincideixo en pors, alegries, fracassos, dubtes... Gràcies a elles la cerca d'un fill, l'embaràs i actualment la maternitat se m'han fet molt més suportables i fins i tot divertits! En el cas de les noies de FIV és l'evidència de que darrera d'una "desgràcia" hi pot haver una "sort", si no haguéssim passat per això no ens hauríem conegut, ni hauríem viscut l'alegria de tants positius, ni l'alegria del nostre hagués estat tan gran.

El foro de mamis és tot un món! Tot de dones que no es coneixen de res, que tenen vides diferents, coincideixen en un moment crucial, estan embarassades alhora! això vol dir compartir la por a que tot vagi bé, al part, als primers dies, a la reacció a les vacunes, a com es menjaran la papilla o a si triguen molt a gatejar. Poden semblar tonteries, però és la nostra realitat diària i ajuda molt el poder compartir-la amb algú que no et mira raro quan li dius o amb qui saps que no et fas pesada. Moltes d'elles s'han convertit en veritables amigues i espero que per molts anys!

El tema dels blogs va començar amb la meva amiga Natàlia. En va fer un i em va picar el cuquet. M'hi vaig posar i ara ja en som unes quantes que aprofitem aquest espai per explicar el que ens passa. El blog es pot utilitzar de moltes maneres. Per mi és com el diari que mai he escrit. No sé perque així em resulta més fàcil que en paper. Intento llegir cada dia el dels meus coneguts i m'ha servit per veure que conec gent d'allò més interessant, alhora que m'alegren el dia!

Per acabar el vídeo. Evidentment és de les meves nines, que darrerament ocupen el 99% dels meus pensaments, fets i temps. Concretament és de la Erinn, que juntament amb la seva germana, han après a reptar en plan comando, amb puntes de velocitat estratosfèriques, de manera que no les puc perdre de vista ni un instant! Per sort ja hem demanat un parc XXL perque hi juguin!


dimecres, 1 d’octubre de 2008

Freak


El meu marit és una mica freak. Bé, molt. I me n'he adonat que se m'està enganxant! Aquests vídeos són perque els freaks, ja sigui una mica o molt, rigueu una estona. Bé, i els demés també!