dijous, 28 de juny de 2012

Adéu a P3




Doncs ja s'ha acabat P3. Ja no serem més "els petits" de l'escola. Ahir en vaig prendre consciència quan vaig veure a les mares dels futurs P3 anar a la reunió de començament de curs.

Si, el curs es va acabar divendres, però per mi s'acaba avui, quan he anat a parlar amb les tutores. No era una reunió concertada, els pares que volien hi podien anar per comentar l'informe. No hi havia gaire a comentar, els informes estaven molt bé, no hi havia gaires sorpreses, però m'ha agrada que la mestra m'ho expliqui, veure-li la cara, les expressions diuen més que les paraules molts cops. I he sortit molt contenta:

La Maria molt bé. És una nena molt feliç, que disfruta a l'escola, fa les activitats no perque li manin sino perque li agraden, es fa amb tothom i en paraules de la mestra "és molt llarga" i tot ho enganxa a la primera. Els punts que podríem considerar "negatius" en el fons ni la mestra ni nosaltres els veiem massa com a tals: agafa el llapis i els estris malament, vaja, diferent a com ho fa la majoria. I va al seu ritme, que acostuma a ser lent, però sempre ho acaba tot i la mestra diu que ja l'estressarà la vida, que ja va bé que sigui tranquila. A casa hem notat molta evolució en la Maria, i no només en el sentit acadèmic (ara li ha donat per sumar sense que ningu li digui res... jo que sempre he estat en contra dels pares que fan que els nens vagin més avançats del que els hi toca...). Cada cop és mes carinyosa i, tot i els seus prontos, perque té caràcter, és una nena molt amable i divertida.

L'Erinn també molt bé. Hi ha moments que sembla que desconnecti, però està al cas de tot. Diu la mestra que de vegades sembla que ho faci per cridar l'atenció, perque estiguin per ella, però que com ho capta tot ella no s'amoïna. Jo una mica si que m'amoïno perque al fill d'una amiga li han detectat TDA per problemes en el lòbul frontal i té aquesta actitud de desconnectar de vegades, però bé, és molt petita i ho anirem veient amb el temps. Per la resta molt bé, és una nena molt deductiva, mai contesta amb un "perque si" o un "perque no" a qualsevol pregunta, busca les raons de tot, sempre va més enllà. En definitiva que "de llegir i d'escriure n'acaba aprenent tothom, mai he vist un nen que no n'aprengués, però no tothom és capaç de pensar, i l'Erinn si".

Vaja que tanquem una etapa de manera fantàstica, i no només pel que diuen les mestres. Es nota que són nenes més grans, més madures, amb les que es pot parlar, raonar, que tenen un bon fons i que mica en mica van formant unes personalitats que per mi són precioses. Ara a per P4!

dimarts, 19 de juny de 2012

Un viatge a Estocolm


La setmana passada vaig anar cinc dies a Estocolm per assistir a un congrés. Hi vaig anar amb dues companyes de feina i la cunyada d'una d'elles i vaig deixar a les gatxans amb son pare a casa. Aquestes són algunes de les impressions del viatge:

1. La ciutat: Bonica. A mi em va agradar molt! Bé, és força semblant a d'altres ciutats europees, però jo li vaig trobar un aire diferent. Penseu que allà s'hi troben l'aigua salada del mar Bàltic i la dolça del llac Mälaren i una mica la ciutat és dolça i salada: té la part més clàssica, amb edificis i carrerons medievals, i la part més moderna i bohèmia, sense que desentonin l'una amb l'altra. Apart les afores són meravelloses amb una natura exhuberant, un arxipelag preciós plè d'illetes amb poblets de pescadors... I en 3 o 4 dies es pot visitar perfectament.

2. L'allotjament: Fantàstic! Vem llogar un apartament a través d'aquesta pàgina web i va anar tot rodat. La propietària és una noia cubana que ens va donar tota mena de facilitats i l'apartament era molt acollidor. Sens dubte per futurs viatges repetiré l'experiència!

3. El menjar: mmmmmm Si us agrada el salmó (en qualsevol varietat) és el lloc ideal! Per mi al mateix nivell estan les arengades, que no són salades com aquí, sino que les preparen marinades i estan increïbles. A més tenen una gran tradició pastissera i confitures de tot tipus.

4. Els preus: més o menys. Estocolm no és una ciutat barata, però venint de Barcelona tampoc resulta cara. Un menú de migdia que estigués bé sortia per unes 100-120 corones, és a dir, uns 11-13 euros. El que resulta car és l'alcohol, ja que una copa de vi podia sortir per uns 12 euros!

5. La gent: amabilíssima!!! Tothom parla anglès (la majoria perfectament) i són realment encantadors. T'ajuden sempre amb un somriure si els demanes ajuda, als restaurants i a les botigues et tracten molt bé... no hem tingut cap queixa en aquest aspecte.

6. Nens: Estocolm és una ciutat perfecta per anar-hi amb nens (exceptuant les escales del metro, tot i que a la majoria d'estacions hi ha ascensors). Hi ha activitats pensades per ells a gairebé tots els museus, hi ha fins i tot un museu dedicat als contes de l'Astrid Lindgren (l'autora de la Pippi Langstrum) i és una ciutat que realment poden disfrutar. De fet, hem pensat l'any vinent o l'altre anar-hi amb les nenes i fer 4 dies Estocolm i 4 dies Copenhaguen o el Cap Nord.

7. El clima: ens va fer tres dies de sol i dos de pluja i vem agraïr aquests primers dies moltíssim, ja que en ploure va fer un fred horrorós! El més curiós, però era que, en ser estiu, el sol surt a les 3 de la matinada! i es pon cap a les 11, tot i que mai s'acaba de fer del tot fosc. Segur que més cap al nord encara és més espectacular, però realment anàvem una mica perdudes amb els horaris degut a la llum.

8. Els sentiments: enyorança. Si. Quan les nenes eren més petites em costava deixar-les, però era més una qüestió de si estarien bé o no, si hi hauria cap problema mentre jo fos fora, etc... Però des de fa un any que realment les trobo a faltar: si veig una cosa m'agradaria ensenyar-los-la a elles, si penso algo m'agradaria compartir-ho amb elles, menjar, riure, xerrar... Ara, juntament amb en Vic són les persones amb les que més disfruto i se que, tot i passar-ho bé i poder fer coses que amb elles potser no podria, amb elles m'ho hagués passat millor. A més elles són fans de la Pippi (culpa del seu pare...) i haguessin disfrutat molt veient el museu.





dimarts, 12 de juny de 2012

De ciències o de lletres?


Un cop comentava amb un noi de la feina la mania que tenen (tenim) les mares de descriure els nens com si les característiques que comencen a presentar els describissin ja de per vida: "a aquest nen li agraden molt els contes, serà periodista o escriptor", "la meva ja sap fer la tombarella, segur que serà una gran atleta"... Jo intento evitar-ho, però de vegades em surt també. I aquesta n'és una. I és que tinc una filla de ciències i una de lletres!

La Maria ja fa temps que es mostra com una nena molt quadriculada: les coses són com són i prou. Això fa que sovint xoqui amb sa germana que és pura imaginació. De fet un cop es van barallar al parque perque l'Erinn deia que el tobogan era un castell i la Maria insistia en que no, que allò era un tobogan i punto!

Darrerament, a més, la Maria ha començat a sumar. Sense que ningú li digués res, un dia als lavabos de la meva feina va contar 4 piques a cada banda i em va preguntar quant feien 4 i 4. Jo li vaig dir que ho contés i així va començar. Primer només sumava nombres iguals (2 i 2, 3 i 3...) fins a 5 i 5, que són els dits de la mà, però ara ja s'atreveix amb nombres diferents. Jo no l'animo, no m'agraden els pares que van provocant als nens a fer coses que per edat no els hi toquen, que volen que vagin més avançats, però tampoc la vull frenar, que faci el que li agrada. I ara el que li agrada és contar i sumar.

L'Erinn en canvi s'ha convertit en una gran conta-contes. No, no sap llegir, però com els contes que té o que agafem de la biblioteca els hi expliquem, ella després en fa adaptacions i els hi explica a la seva germana (que es queixa de totes les alteracions que fa de la història...).

I així estem, en plè final de curs, veient com P3 se'n va volant, paint tot el que les menudes han après aquest any i deduint que si, que una apunta cap a ciències i l'altra cap a lletres. O no...