dissabte, 4 d’agost del 2012

Una imatge



Hi ha imatges que t'arriben. De vegades no saps ben bé perque. A mi em va passar amb aquesta. És una foto feta per la Dorothe Lange, fotoperiodista que té una sèrie d'imatges espectacular sobre la Gran Depresió dels anys 30 als Estats Units. La imatge (Mare migrant) presenta a una dona, Florence Owens, 32 anys i 7 fills, en un moment del camí cap a la ciutat a la recerca de feina. N'hi va fer més, però aquesta per mi és especial. La seva cara, amb aquesta mirada... A mi em dóna una sensacio d'abatiment, de "no hi ha futur", de preocupació pels fills... I alhora de "no puc defallir". Sé que és una imatge trista, però alhora té molt força, té una història, té vida.

Fa mesos vaig veure'n una còpia en una botiga que han obert a Barcelona on venen unes fotografies precioses. I ha estat el regal d'aniversari que m'han fet les gatxans i el meu marit. Vaig plorar quan el vaig veure. Ara li he de buscar un bon lloc a casa.

P.D. Faig servir aquesta fotografia a classe quan explico les migracions. M'agrada creure que els meus alumnes no només hi aprenen la fórmula que ens diu com afecta aquest fenomen a la composició genètica de la població.

dijous, 2 d’agost del 2012

41



Avui en faig 41. Estic contenta. Home, el número pesa, no ho nego, però avui per mi és un dia de cel·lebració. Les gatxans s'han llevat més tard que ahir (ahir vaig estar apunt de posar-les a la venda al e-bay: tots aquests dies llevant-se a les 10 i el meu primer dia de vacances a les 8 ja estaven despertes!), hem anat les tres a esmorzar a la grangeta amb la meva mare, aquesta tarda baixarem una estona al parque i a la nit el meu marit m'ha dit que no faci plans... I estic contenta, he rebut trucades, missatges... i veure que la gent es pren una estona per felicitar-me em fa sentir molt estimada. Perque així és com em sento, molt estimada.

I és que la dècada dels 30 va ser sens dubte molt millor que la dels 20, així que per què no pensar que la dels 40 serà encara millor?