divendres, 26 de desembre de 2008

Lenka

El meu custellu de manera semi-legal ha aconseguit tenir compte al iTunes americà. Cada setmana treuen una sèrie de cançons gratuïtes per promocionar-les i dintre de grups cutres post-grunge, noves estrelles pop, one single bands i altres esperpents, de tant en tant apareix una sorpresa com Lenka i la seva cançó The Show. Potser us sona de Ugly Betty. A nosaltres ens va agradar de seguida i en Vic va comprar el CD. Evidentment a l'iTunes!


dimarts, 23 de desembre de 2008

Bon Nadal!

Quan penso en nadales soc una clasicona. Tot i que no m'agrada el "Fum, fum, fum" (és ben tristona...), soc fan de "Les 12 van tocant", "El noi de la mare" o "El Rabadà", suposo que és una reminiscència dels anys en que estudiava música (odiosos...).

Però també tinc uns referents anglosaxons importants i m'encanten els èxits pop nadalencs tipo "Last Christmas" de Wham, "All I want for Christmas is you" de la Mariah Carey (tot i que m'agrada més la versió de la B.S.O. de Love Actually) o el "Happy Christmas" de John Lennon.

Però hi ha una cançó americana de nadal que em té el cor robat. Pertany a la pel·lícula "Meet me in St. Louis" i és la que us deixo per felicitar-vos les festes (m'encanta, la nena és la Beth de "Mujercitas"! aquesta nena estava destinada a patir a les pelis...).

Espero que passeu unes bones festes i que sigui cert el que va dir ahir en 5 segons en un dels capítols del Mic: és Nadal i em vesteixo d'alegria. Petons a tots!!! Bon Nadal!


diumenge, 21 de desembre de 2008

Enfadada

Així és com estic, enfadada... Perque no hi ha dret, perque hi ha coses que no haurien de ser així, perque m'agradaria no ser aquí, ser allà amb ella i abraçar-la i no puc, no puc ni trucar-la perque no tinc el seu telèfon... Estic enfadada perque si Déu existeix es pren molt de temps lliure. Estic enfadada perque la Sara ha perdut el nen. No hi ha dret.

(Gràcies Erinn, la teva abraçada m'ha fet molt bé)

dilluns, 15 de desembre de 2008

Nadal 2



Bé, seguim amb les tradicions. Ara toca una no-tradició. Jo no tinc la tradició d'enviar postals. No m'ha agradat mai. Crec que des dels 12 o 13 anys no n'he enviat. Però volia fer això des de feia dies i aquesta tarda m'hi he posat.

Espero que us ho passeu bé.

Bon nadal a tothom!

dimecres, 10 de desembre de 2008

Nadal



Ja s'acosta el Nadal i l'altra dia l'Esther al seu blog parlava de tradicions nadalenques. Jo de petita en tenia una, anar a buscar la molsa pel pessebre amb el meu pare. Recordo anar a buscar-lo un diumenge al matí i anar junts al bosc amb ell i el meu germà i recollir molsa, pinyes, trossos d'escorça... La pena és que no podré fer el mateix amb les gatxans perque ara està prohibit. Ens n'haurem de buscar una altra...

Tinc una altra tradició més recent i per algunes segur que molt "lili"... amb en Vic algun d'aquests dies mirem "Love Actually". Oi que els americans veuen "Que bello es vivir"? doncs nosaltres en comptes de veure "La gran familia" amb el Pepe Isbert buscant a aquella criatura per Madrid preferim veure al Colin Firth parlant portuguès, a la Emma Thomson fent el cor fort o al fill del Liam Neeson corrent per l'aeroport. Mira som així de lilis! Però és maca, diverteix, emociona, així que us la recomano. A més, segur que si no l'heu vist no sabeu que al naixement de Jesús hi havia 2 llagostes i un pop!!




Feliços dies previs a Nadal!!! Christmas is all around us...

diumenge, 7 de desembre de 2008

Moody



Aquesta paraula en anglès m'agrada. Fa referència a les persones amb un estat d'ànim canviant, que ara estas content i al cap de poc t'arrossegues de pena. Jo soc bastant moody, sobretot quan m'ha de venir la regla.

Aquesta setmana he anat molt cansada i encara que he tingut moments d'inmensa felicitat (veure el post anterior), ahir vaig petar. Em vaig comprar roba i quan me l'anava a posar a la nit per sortir em vaig sentir com un sac de patates ple de bonys... Jo comptava amb engreixar-me amb l'embaràs, cony, que en duia dues, però el que no comptava és amb que el cos se'm deformaria d'aquesta manera. D'ón han sortit aquest estómac i aquestes lorzas de l'esquena? abans no hi eren!!! Suposo que en un altre moment hagués tirat endavant, hagués preguntat a en Vic "Que tal em queda?" i ja està, però com estava en la setmana moody només vaig plorar i em vaig quedar a casa.

Per si no us havia presentat aquesta faceta meva ja la coneixeu... Soc moody!

P.D. que ningú em digui que estic estupenda que ànims ni res semblant perque no vull compassió i encara m'emprenyaria, que soc moody...

divendres, 5 de desembre de 2008

Es pot ser més feliç?



Aquesta tarda he tingut un d'aquells moments de felicitat que de tant en tant tenim. La Maria i l'Erinn estaven al parc i han començat a jugar juntes. No es pot dir que fins ara s'ignoressin: les posessis on les posessis sempre acabaven una sobre de l'altra, però era com qui no vol la cosa, no interactuaven gaire, com a molt un somriure. Però avui es dedicaven a perseguir-se i el millor de tot és que les dues reien a carcajada limpia! Ha sigut increïble, una passada. Un moment de felicitat total!