dimarts, 29 de desembre del 2009

Nadal



Ja estem en plenes festes. A mi nadal sempre m'agafa una mica desprevinguda: estic en plens preparatius i pam, ja és 25!

Aquest any les nenes ja l'estan disfrutant: els llums les tenen fascinades i no parlem del tió! s'estarà a casa fins després de reis perque la Erinn no vol estar sense ell! Tu diras, per dues galetes i una mandarina al dia els va cagar un munt de coses! Però el que més espero és el dia de reis! Els hem demanat una cuineta xulíssima i no puc esperar a veure la seva cara... El "problema" el tenim amb la família: hem hagut de convèncer a tota la parentela que només s'admet un regal per nena. Ma mare sobretot ho duu fatal, però és que si no això semblarà una joguineria!

Per altra banda aquests dies estan servint per passar més estona els quatre junts. Sobretot en Vic que normalment està amb elles només al vespre. Jo em queixo de ser mare treballadora, però ser pare treballador és otro tanto... Estem disfrutant d'elles un munt i és que estan per menjar-se-les! cada dia xerren més i són molt gracioses. Se que soc sa mare i no soc gaire imparcial, però són precioses!!!

dijous, 3 de desembre del 2009

Anna Cabré



Emocionada.

Així m'he sentit en llegir l'entrevista a l'Anna Cabré publicada diumenge passat a El País semanal. L'Anna Cabré és demògrafa, dirigeix el Centre d'Estudis Demogràfics i és tot un referent. La Clara em va imprimir l'entrevista i me la va passar. "Léetela, es muy interesante". I la vaig deixar sobre la taula, com les 98475645 coses que he de llegir. Ahir em va preguntar si ja l'havia llegit i evidentment la resposta va ser "no, no he tingut temps". Avui tenia una estona i l'he agafat pensant que seria com llegir un article de feina, amb un llapis a la mà, disposada a subratllar aquelles idees que em poguessin resultar útils per les classes o per algun article. I de sobte m'he trobat a mi mateixa plorant. Si, plorant d'emoció perque aquella dona estava explicant el que em passava a mi! si, a mi! bé, m'imagino que a mi i a milers de dones, que per alguna cosa és demografia. I m'ha emocionat que algú pensés en mi, reflectís tan bé el que em passa, com em sento, el dilema en el que em trobo, com m'agradaria que fossin les coses...

Quan he acabat de llegir l'entrevista he anat corrents al despatx de la Clara per dir-li lo emocionada que estava. A ella li va produir el mateix efecte tot i que vivim moments vitals completament diferents. Així doncs no soc la única. Potser entre totes ho aconseguirem.

Si teniu un moment doneu-hi un cop d'ull. Encara que sigui a estonetes. De debò que val la pena.

diumenge, 29 de novembre del 2009

agredolç



Hi ha alegries que vénen acompanyades de petites tristeses i que, per això, no s'acaben de disfrutar del tot. Que hi ha alguna cosa que te les amarga. Se que no ho he de permetre, que he de passar d'allo que m'amarga i disfrutar del que tinc. Disfrutar dels amics, la família, la feina, l'amor i deixar-me de suspicàcies i de mals rollos. Algun dia ho aconseguiré. I deixaré de tenir basurita al cor.

dijous, 12 de novembre del 2009

Cansada



Des de fa setmanes que estic molt cansada, tan física com mentalment. Ara estic encostipada i encara ho noto més, però se que no és d'ara, que ve de llarg. I és que amb lo de ser mares treballadores ens han venut una bona moto. Si, perque per molta ajuda que una tingui el pes de la casa i dels fills segueix caient sobre nosaltres i evidentment seguim treballant com la que més (i pobra de tu que el fet de tenir un fill et faci ser menys, haver-t'ho pensat abans!). I això cada dia, cap de setmana inclòs. No hi ha descans.

Jo no canviaria el ser mare per res del món (bé, en algun moment per unes vacances a un balneari), però veig que no rendeixo com abans a la feina i m'emprenya. M'emprenya per la feina, perque tinc mil coses pendents que no acaben de sortir, i m'emprenya per les nenes, perque quan estic amb elles estic cansada i perque ja estic pensant a retallar temps d'estar amb elles per poder avançar feina. Perque m'estic repensant el tenir un altre fill per por de no poder seguir amb la meva carrera professional. I això m'emprenya molt!

Ho sento, avui estic negativa. És que estic cansada. Me'n vaig a dormir.


dimecres, 14 d’octubre del 2009

Mossegades


La Erinn mossega als nens de l'escola. Primer ens ho vem prendre com una anècdota, pensàvem que era qüestió de tres o quatre dies, un parell de setmanes a molt estirar. Però quan ja semblava que parava de fer-ho ha tornat a començar. Ho fa per aconsegur alguna cosa que té un altre nen, és la seva manera d'aconseguir-ho. Jo veig que és una fase, que només ho fa a l'escola i que mica en mica pararà, aprendrà a demanar les coses i ja està.

Però la directora de l'escola està capficada en arribar fins al fons, vol saber perquè una nena tan ben adaptada mossega, i això repercuteix en nosaltres perque ja portem tres xerrades amb ella buscant pistes de perque ho fa. I jo ja en començo a estar cansada. Sembla que ens culpabilitzi del que fa i jo no me'n sento pas de culpable. És la seva feina corregir aquesta actitud perque a casa no ho fa pas. Entenc que te la pressió d'altres pares que s'han començat a queixar (tela també la comprensió d'aquests pares!) però no em pot passar aquesta pressió a mi. I sobretot no em pot dir que els nens que peguen o estiren els cabells no és tan greu perque no deixen marques. Acabaré entrant a l'escola disfressada perque no em reconeguin!

dimarts, 29 de setembre del 2009

Addicta



Si, soc addicta. Addicta a la coca-cola, a la xocolata, a una sèrie (ara a Las chicas Gilmore), a una pel·lícula (de sempre a Eva al desnudo), a un llibre (ara a cap, s'admeten recomenacions) al que sigui. I des de fa una dies soc addicta al nou disc de Pedro Guerra. Quina meravella!!! És com una caixa plena de petits tresors, de cançons d'aquelles que has anat sentint des de fa molt de temps (si t'agraden els tangos, els boleros, la copla, ja ni t'explico...) i ell les va deixant anar amb la seva veu dolça, la guitarra i poca cosa més (per no dir res més).

Tinc l'spotify monopolitzat, i això que vaig sentint d'altres coses per tenir més ganes encara de tornar-hi, per la por de que m'avorreixi, de que pugui cansar-me'n, però no, cada cop hi torno amb més ganes i amb la il·lusió de saber que comença una estona de plaer i de somriure idiota a la cara.

dijous, 3 de setembre del 2009

La vuelta al cole



Aquest començament de curs és molt especial per la nostra família. Les gatxans van per primer cop a la llar d'infants. Començaran dilluns que ve i aquesta setmana estem de reunions i preparacions. Jo estic emocionadíssima! per una banda em fa molta il·lusió, tinc ganes de que juguin molt, que s'ho passin molt bé, que coneguin d'altres nens... i per una altra em fa peneta que definitivament ja no són els meus bebés, estan guanyant una nova parcel·la d'independència i jo no formaré part d'una part (valgui la redundància) de la seva vida.

Per sort van a una escola bressol txulíssima, municipal, i amb unes idees que a mi personalment m'agraden: molt joc, integració amb la vida del poble (van d'excursió al forn a veure com fan la coca de st.joan, o a una granja a veure els pollets) i participació dels pares en tot el que te a veure amb l'escola (inicialment es va formar com una cooperativa de pares). A veure si a les gatxans els agrada tant com a mi!!!

dijous, 30 de juliol del 2009

Cel·lebració


Doncs si, estic de cel·lebració! cel·lebro que he tret una plaça de professora lectora a la Universitat, un plaça que suposa una certa consolidació (tampoc massa, és un contracte de 4 anys ampliable a un més), un augment de sou considerable però sobretot una pujada inmensa de l'ego. Sí, perque me l'he currada, he hagut de defensar el meu curri en públic davant de certs elements hostils i me n'he sortit. Perque he pogut sentir coses com "ets un element molt valuós d'aquest departament" o "m'agraden molt les idees que has exposat sobre docència" i saber que s'ha dit de mi que "ja era hora que hi hagi docents que a més investiguen i no només investigadors que es veuen obligats a fer docència".

I que cony, perque de tant és un gustàs això de fer-se un homenatge!!!! Que yo soy mu guapa y mu lista!!!


dimecres, 29 de juliol del 2009

Esta tarde vi llover...


Sempre he sigut una romanticona. M'agraden les pelis d'amor, ploro com un madalena quan els protagonistes es retroben i es fan el petó, una cançó pot fer-me plorar a mars i veure a les meves filles fer-se un petó ja ni us explico.

Tot això és culpa de ma mare! Ella era fan de Julio Iglesias. Ara ho és més de'n Serrat, però jo de petita escoltava Julio Iglesias a casa i em se trossos sencers de les seves lletres (Amantes, para la gente somos solo amantes, por vivir juntos sin estar casados, sin condiciones pero enamorados...) així que ja "se mascaba la tragedia". Més endavant vaig anar triant les meves cançons i tot i que soc eclèctica (em mereixo apareixer al "Silenci" només per fer servir aquesta paraula) en gustos musicals hi ha un punt romanticon que em perd: els boleros! Aquestes històries d'amors i també de desamors, però sempre profunds, sempre intensos. Potser per això soc també fan de Sabina (y morirme contigo si te matas, y matarme contigo si te mueres, porque el amor cuando no muere mata, porque amores que matan nunca mueren). I potser per això avui he plorat en sentir la Rosario i la Lolita amb aquesta cançó.


dilluns, 20 de juliol del 2009

Frank McCourt



Ha mort Frank McCourt. Un cop he escrit aquesta frase no se ben bé què dir. Vull parlar d'ell però l'únic que se és que em va fer passar molt bones estones amb "Les cendres d'Angela" i "Tis", però sobretot que em va demostrar el que és un veritable educador amb "El professor", què vol dir dedicar-se a l'ensenyament de debò, amb el cor. 

Quan va guanyar el premi pulitzer amb 67 anys li van preguntar que com era que no havia escrit cap novel·la fins llavors i ell va respondre "estava donant classes". Per mi tota una inspiració. Descansi en pau i slainte!

dimecres, 24 de juny del 2009

Sempre és millor el llibre?


Avui he anat a veure la peli que han fet a partir del llibre del Stieg Larsson "Els homes que no estimaven les dones" i m'ha decebut. Havia llegit bones crítiques i la peli està bastant bé, però hi ha modificacions respecte el llibre que no m'han agradat. Sembla que han volgut suavitzar a la Lisbeth Salander, fer que el seu caràcter resulti més comprensible introduint elements del segon llibre, i a mi no em calia, ja m'agradava abans de saber els perques.

He començat a pensar si sempre el llibre és millor que la peli que en deriva i he trobat com a mínim dos casos en els que no és així, si més no per mi. El primer és "Els ponts de Madison", llibre que no em va agradar gaire, de fet el vaig trobar queco a matar (i això que jo representa que soc molt lili...), i en canvi la peli em va agradar molt, molt, tot i la preseència de la Meryl Streep, que no és la meva actriu preferida ni molt menys.

L'altre és "Sentit i sensibilitat". Si, adoro Jane Austen, però la primera meitat del llibre se'm va fer mooooolt pesada. És molt descriptiu i tens la sensació de que no passa ni passarà res. En canvi la peli resulta exquisida, l'adaptació és de la Emma Thompson, que també és una de les protagonistes (amb una escena final preciosa!), em va semblar genial. Per cert, ara que hi penso, de Mansfield Park també em va agradar més la peli que el llibre... a veure si al final no m'agradarà la Jane Austen...

Aquesta és l'escena que deia. Després d'això ja seré oficialment la persona més lili del món...

dilluns, 15 de juny del 2009

T'estimo...


encara que de tant en tant pugui semblar que no. T'estimo per tot el que em dones cada dia, per que és amb tu que tot val la pena, per fer que tot prengui sentit. T'estimo per ser tossut, intransigent, mandrós, despistat, però també per ser generós, sincer, cínic i divertit. Saps que sempre seras el meu Paul particular. T'estimo.

P.D. Porto més d'una hora buscant el fragment perfecte i no el trobo. Te'n deixo tres perque vagis fent boca, la perfecció ja ens arribarà...




dimecres, 10 de juny del 2009

Nits de bruixes



Ja fa un temps que amb la E, la K i la M quedem de tant en tant per sopar. Ens van unir les circumstàncies, la situació, el moment, però hem anat descobrint afinitats que van més enllà. Que han fet que ens vingui de gust trobar-nos, descobrir els restaurants de Gràcia (acabarem fent un llibre!), fer petar la xerradeta i acabar tancant sempre el mateix bar.

Cada vegada ens anem coneixent més i hi ha més complicitat. I mira que entre nosaltres som ben diferents, però en l'essencial ens entenem. Són d'aquelles amistats que es van coent a foc lent, poquet a poquet. Com la caldera de les bruixes.

dilluns, 1 de juny del 2009

Tornar-hi?



Quan vem fer el tractament i em vaig quedar embarassada van quedar dos embrions congelats. Ara ja fa 2 anys del tractament i des de la clínica ens han enviat una carta: ha vençut el temps durant el qual guarden els embrions congelats, si volem que els segueixin guardant hem de pagar i si no donar-los a una altra parella, a la ciència o destruir-los.

La decisió no és fàcil. Per una banda tenim dues filles que sí, són una meravella, però també donen molta feina i hi ha dies que penso que tenir-ne una altra és una bogeria. A més, els dos embrions estan congelats junts i si els descongelen els descongelen als dos... vaja que podria ser que tornés a tenir bessonada. Però renunciar-hi és renunciar a la maternitat per sempre més (jo no torno a passar pel tractament) i no sé si hi estic disposada, sempre m'ha atret la idea d'una família amb molts fills i tot i que 3 tampoc és una gran nombre, déu n'hi do!

Una altra cosa que em tira enrera és la possibilitat de que no vagi bé. Els embrions van ser congelats (de fet vitrificats) després de la DGP, vaja que els van manipular, els hi van treure una cèl·lula, etc, i pot ser que no sobrevisquin la descongelació. I en cas que sobrevisquin ningú m'assegura que em quedi embarassada de nou, pot no haver-hi implantació.

És ben contradictori: em plantejo si més endavant em voldré quedar o no embarassada i un dels motius que em frenen és la possibilitat de que no ho aconsegueixi! Em fa por un nou negatiu.

dimecres, 27 de maig del 2009

La culerada



Jo sóc del Barça. Durant un temps en vaig ser molt seguidora i fins i tot anava de tant en tant al camp. Fa uns anys, sobretot des que estic amb en Vic, que me n'he anat allunyant, a ell no li agrada massa el futbol i a mi hi ha d'altres coses que m'han anat atraient més, però més o menys anava seguint a l'equip, sempre des d'una certa distància, pensant que no anava massa amb mi.

Aquest any però és gairebé impossible no seguir al Barça. I és impossible no apassinar-se amb ells, amb el joc, amb els resultats i amb la filosofia d'equip, amb aquesta pinya que ha creat en Guardiola. A sobre de que guanyen juguen bé i cauen bé.

Però avui el meu esperit culé ha sortit del tot. I és que com els bons culés estic patint, no se si veure el partit perque em posaré molt nerviosa, perque crec que s'està cel·lebrant tot massa aviat, que ens la fotran com sempre... vaja el meu esperit culé, el dels culés que no guanyàvem mai res i estem acostumats a patir sempre.

dimecres, 6 de maig del 2009

Germanes



Les meves gatxans ja tenen 15 mesos de pas. Sembla mentida com han crescut i com han anat canviant. Però darrerament aquests canvis s'han anat accelerant, cada dia ens sorprenen amb una novetat. El més espectacular és com interaccionen entre elles. Ara la seva diversió principal és sorprendre's l'una a l'altra, fer-se un susto! i començar a perseguir-se rient com boges, ja sigui pel passadís o al voltant de la taula. Sembla que a més de ser germanes comencen també a ser amigues. I evidentment ens cau la baba a tots!

dijous, 30 d’abril del 2009

Vides reals, vides virtuals



Fa un parell d'anys, bé, una mica més, vaig començar a entrar a forums d'internet. Ho vaig fer arran del tractament i em va permetre conèixer noies que estaven en la mateixa situació que jo. Ens ajudàvem, ens donàvem ànims, ens distreiem... Més endavant, amb l'embaràs, vaig seguir usant els fòrums com una eina per trobar gent en la mateixa situació que jo i així fins ara.

Durant aquest temps he tingut la sort de conèixer gent molt maca, gent amb la que hem acabat coneixent-nos en persona (d'altres que no), amb la que compartim molt més que una situació concreta, un moment donat de les nostres vides, podem parlar de cinema, de tele, de feina, d'homes, de dones... La nostra vida en comú no es limita a l'àmbit del forum.

Però també he conegut casos que han acabat limitant la seva vida a internet. Que sembla que el forum sigui el millor de la seva vida i en certs moments fins i tot l'únic! La seva vida virtual ha passat a ser la que els hi agrada o els omple més. Evidentment això no es limita als forums d'internet, passa també en tots els àmbits de la vida, i són aquestes persones les que ho rebenten tot, les que et fan acabar agafant tirria al forum i deixar-lo de banda. Perque acaben pensant que el forum (o el que sigui) gairebé els pertany i que si tu no hi poses el coll com elles no et mereixes ser-hi. Perque acaben creient que estan en possessió de la veritat absoluta.

Jo tinc una vida, que vull pensar que és del tot real. Fins i tot la part virtual.

dijous, 23 d’abril del 2009

Abandonar



No m'agrada deixar mai coses sense acabar. Quan ho he fet sempre m'he sentit malament, com si estigués defraudant a tothom, sobretot a mi mateixa. Doncs he hagut d'abandonar les classes d'anglès per manca de temps. I això que tenia probablement un dels millors professors de l'escola i em posava totes les facilitats al meu abast, però no puc, no em veig capaç. Sento una barreja de tristesa i alleugiment alhora. L'any que ve que les peques aniran a l'escola bressol espero poder tornar-hi. I espero poder tornar a tenir al mateix professor. Thank you Phil for everything! you are a great teacher!

divendres, 3 d’abril del 2009

Improve everywhere


És un experiment sociològic? una nova expressió d'art? una mena d'exhibicionisme? o tot una mica? En vaig tenir notícia per primer cop quan van fer "Frozen Grand Central" a NY, performance que es va repetir a diverses ciutats. Queden per internet i s'hi pot afegir qui vulgui. N'han anat fent d'altres i fa temps que els anem al darrera perque ens agradaria participar-hi.

Però és que aquesta m'ha arribat al cor... potser perque m'encanten els musicals, sempre m'ha fascinat això de que es pari el món i que tothom comenci a cantar. Potser per aquest punt lili que reconec que tinc molt accentuat. Potser perque tinc la regla i estic més sensible. I, que cony, perque aquesta cançó sempre m'ha agradat i em posa de bon humor.

divendres, 20 de març del 2009

Bolonya


A la Universitat estem en ple procés d'adaptació al pla de Bolonya i déu n'hi do... A priori pinta bé: equiparació d'estudis arreu d'Europa, facilitats als alumnes per fer part dels estudis a l'estranger, graus més especialitzats... però hi ha diners per afavorir aquesta movilitat? aquestes especialitzacions no aniran en detriment del coneixement dels alumnes? en el fons dóna la sensació que s'està creant una Universitat al servei de les necessitats de les empreses (tot el que porta el títol d'innovació i desenvolupament dóna aquesta sensació), que pot estar bé sempre que els coneixements generals segueixin essent-hi. No pot ser que algú que es dediqui a treballar en les aplicacions dels fongs no sàpiga com és el seu cicle vital o en quins ambients es desenvolupa.

A la nostra facultat s'han creat 5 graus: biologia, biomedicina, bioquímica, biotecnologia i ciències ambientals. Per què tants? doncs per purs interessos dels diferents departaments, tots volien "dominar" algún grau i el que ha passat és que amb tanta diversificació alguns dels graus gairebé no tindran alumnes.

Alguns alumnes s'oposen a aquests nous plans s'estudi. Van fer un referèndum en el que es va decidir votar no en el clautre. El problema, per les veus que m'han arribat, és que al claustre no hi van anar tots els representants i per tant el seu vot no va servir de gaire. Això va fer que no abandonessin les protestes i seguissin tancats a l'edifici antic de la Universitat. També segons les veus que m'han arribat, la situació de la tancada va anar degenerant i això va fer que el rector decidís trucar als mossos i que es produís el desallotjament i els aldarulls lamentables de dimecres passat.

Què en penso jo? penso que és molt curiós que el rector de la Universitat ho sigui gràcies als vots dels alumnes (la majoria del professorat va votar a l'altre candidat), als que, m'imagino, va convèncer amb alguna promesa que, no se perque, m'ensumo que ha acabat trencant...

dilluns, 16 de març del 2009

Buon giorno!!!!


Avui estic animada! ha estat un cap de setmana molt complert i molt agradable.

Dissabte vem començar anant a nedar amb les peques que entre malalties varies d'uns i altres no hi anavem els 4 junts des d'abans de Nadal! La veritat és que aquesta estona amb elles és genial! Després vem baixar a Barcelona, vem estar amb els dels Claddagh Ring Dancers, el grup de ball en el que estàvem abans, vem dinar amb la Viv, vem disfrutar del solet, vem ballar. I a la nit soparet amb les mamis, que bàsicament va ser una teràpia de riure. Vaja, esgotada però feliç!

I ahir vem disfrutar de la tranquilitat d'un diumenge al poble, amb les peques, els pares... què més es pot demanar?

Fa uns dies una amiga en el seu blog es preguntava sobre la felicitat. Doncs per mi aquests dos dies han sigut feliços. Veure com les meves filles tastaven la nata per primer cop (i una acabava amb la cara blanca), com la meva amiga duia una càmera només per fer-los fotos, poder abraçar el Joseba, la sorpresa de poder veure a la Ella que ara viu a Anglaterra, notar l'alegria de la Mònica en veure'ns... això és felicitat!

I com estic contenta començo la setmana amb bon humor! Si algú està trist, doncs segur que amb aquesta cançó li encomano!

dilluns, 2 de març del 2009

Paco Rubiales



Ahir va morir en Pepe Rubianes. Hi ha morts de gent coneguda, famosa, que afecten. Algunes per la sorpresa que provoquen, altres perque, per molt que fossin esperades, no deixen de saber greu. I d'altres que ho tenen tot: no te les esperes i et saben molt de greu per l'estima/carinyo/respecte que tens a la persona. Així, recordo com a molt dolorosa la mort de l'Ernest Lluch. I evidentment la del Rubianes.

Jo només el coneixia com a espectadora. En la vida real tenia fama de borde (fama que tenen el 99% dels famosos... serà l'enveja?) i això ja m'agrada. També m'agradava el festival benèfic que organitzava amb el pare Manel per recollir diners per a la seva obra. Al teatre l'havia vist un parell de cops i evidentment milers a la tele. A mi em feia riure molt. De vegades no calia que digués res (cosa extranya, però, que callés), amb aquella mirada de foteta que feia ja reies. recordo quan vem anar-lo a veure a Castellbisbal i un dels de l'organització va haver de passar un parell de cops per davant de l'escenari i ell no va dir res, només se'l mirava, però només mirant-lo ja ens va fer riure a tots.

Hi ha gent que quan mor segueix viva gràcies al record que deixa. I ell n'és un. I per mi és així perque no ho pretenia, perque no era la seva fi. Espero que des d'allà on sigui (el cel oficial no, evidentment, però segurament sí el paral·lel, en el que ni xingar per plaer ni dir tacos sigui pecat) s'estigui enfotent del que diuen les autoritats i els grans personatges del país d'ell. I estigui despotricant de tots ells. Perque a ell no el calla ni Déu! Descansi en pau.

P.D. El títol del post evidentment és seu.

diumenge, 22 de febrer del 2009

Momentassu



Situació: les nenes estaven al seu parque jugant. La Erinn estava cansada i ha començat a plorar dreta al costat de la tanca perque l'agaféssim.

Reacció: la Maria se li ha acostat, s'ha ajupit a agafar-li la pipa i li ha donat a la boca mentre li tocava l'espatlla.

Increïble i preciós!

P.D. La cirereta ha sigut veure la cara del seu pare...

diumenge, 8 de febrer del 2009

Mare 100%?



Sóc mare. Però també: sóc dona, sóc cinèfila, sóc amiga, sóc mestressa de casa, sóc tele-adicta, sóc estudiant, sóc profe, sóc enemiga, sóc tripera, sóc biòloga, sóc una fashion-victim d'incògnit, sóc confident, sóc amant, sóc filla, sóc lectora, sóc conductora, sóc germana, sóc fanàtica de 1000 coses diferents.

I em molesta moltíssim la gent que em veu  i em tracta com si només fos una mare!

Cançons

Des que tinc a les peques moltes cançons em fan pensar en elles. Com diu la Gemma algunes cançons d'amor prenen un altre sentit. Aquesta n'és una. Tant bon punt la vaig sentir, no sé perque, em va semblar que anava per elles, per les meves filles, si més no que feia referència a tot el temps que vaig esperar-les.

Ara m'han dit que era una cançó dedicada al fill que va perdre la Mai Meneses. No se si és cert però a mi em sembla una cançó d'amor d'una mare al seu fill.


dimecres, 4 de febrer del 2009

I a sobre sap ballar!


Aquesta cançó m'agrada molt! "At last" d'Etta James surt a la B.S.O. de "Mad about you" una de les meves sèries preferides. L'estava buscant quan he trobat això. M'encanta l'emoció de la Beyoncé i els significats que pren aquest at last (per fí).

diumenge, 1 de febrer del 2009

Hi ha dies...



Hi ha dies en els que no cal fer grans coses per passar-ho bé. En que senzillament menjant, xerrant, cuinant, estas de gust i feliç. Normalment no te n'adones mentre passa, ho disfrutes i prou. Des de fa uns anys aquests moments es donen sovint i en Vic en té bona part de culpa, m'ha ensenyat a apreciar-los.

Avui he passat un dia d'aquests. M'encanta tenir convidats a casa, tot i la feina i l'stress de planejar el tinglado, em sento bé si veig que estan còmodes, si riuen, si s'asseuen a terra i van ells mateixos a la cuina. M'agrada pensar que estan tan bé que es senten com a casa seva. Doncs els convidats d'avui m'han fet sentir còmoda a mi, m'han fet riure i no patir per si estaven bé o no (i jo soc moooooolt patidora). M'han fet sentir com a casa!

divendres, 30 de gener del 2009

Manifiesto por la solidaridad




MANIFIESTO POR LA SOLIDARIDAD

QUIENES SOMOS:

Los que suscribimos este manifiesto somos ciudadanos en el pleno uso de nuestros derechos civiles, y titulares de la soberanía popular, de la cual emanan los poderes del Estado.

Los firmantes nos dirigimos a todos los ciudadanos del mundo, conocedores de la situación de pobreza, hambre y enfermedad en la que se encuentra gran parte de la población humana en un momento histórico, como el actual, en el que se disponen de los suficientes medios políticos, económicos y científicos que pudieran solucionar estos problemas.

Este manifiesto tiene vocación de universalidad, y va dirigido a toda la humanidad, a cada ser humano que habita el planeta, para que tome conciencia de la terrible situación a la que se enfrentan millones de personas y de alguna manera actúe en consecuencia para terminar con esta insostenible situación. Por ello la versión original en español será traducida a diversas lenguas, pues nuestro propósito consiste en hacer oír la voz de la opinión pública en los lugares en las que se toman las decisiones políticas y económicas del mundo.

A QUIÉN NOS DIRIGIMOS:

Nos dirigimos a la clase política gobernante de nuestros países; así como a los más altos mandatarios de las Organizaciones Internacionales, tales como la Organización de las Naciones Unidas, y a los Presidentes y Gobiernos de los países más poderosos económicamente de la Tierra.


LES MANIFESTAMOS:

1.- Que este texto tiene su origen en la constatación de la extrema situación de necesidad y de hambre que sufre una gran parte de la población de la Tierra y en el desigual e injusto reparto de bienes que existe actualmente en el mundo. Entendemos que la ecuanimidad y la armonía en el mundo tienen por base el reconocimiento de la dignidad intrínseca y de los derechos iguales e inalienables de todos los miembros de la familia humana, por lo cual es inadmisible que una gran parte de la población mundial tenga que enfrentarse a una realidad tan precaria, a tal grado de injusticia y desigualdad, a tanta hambre, pobreza y desnutrición.

2.- Que consideramos que dicha situación es intrínsecamente perversa y no admisible ni moral ni éticamente, dado que todos los seres humanos nacen libres e iguales. Igualmente, tenemos presente que todos los ciudadanos del mundo tienen esos derechos desde el mismo instante de su nacimiento y no como una promesa futura cuya conquista dependa de la realidad política, social o económica de sus países.

3.- Que defendemos que es completamente injusto, inmoral y un crimen humanitario punible ante los tribunales internacionales y la Historia que, en pleno Siglo XXI, existan seres humanos que pasen hambre en el mundo, y que mueran por ello. Que es un agravante de ese crimen que, existiendo las leyes internacionales suficientes, así como los medios técnicos, económicos y científicos para corregir dicha situación, los que ejercen el poder en el mundo no lleven a cabo las acciones necesarias para solucionar lo que generaciones futuras calificarán de verdadero genocidio en el que serán culpables todos aquellos que, teniendo los medios para solucionar el problema, no los hayan empleado.

4.- Que consideramos que esta injusta situación es contraria al Derecho Natural, a los Derechos Humanos y a las normas de la más elemental ética, y entendemos que ha llegado el momento de que la voz de la opinión pública exija de sus gobernantes el final de tal estado de cosas.

5.- Que el presente manifiesto no es un manifiesto utópico; y que tampoco es un manifiesto político, ni se pretende con el mismo la instauración de un nuevo orden político o socio-económico mundial, ni ningún menoscabo del tejido empresarial, sanitario y social del mundo desarrollado, sino la más elemental justicia con los desfavorecidos.

POR TODO ELLO, EXIGIMOS A NUESTROS GOBERNANTES:

1.- La adopción de medidas inmediatas y urgentes para paliar tal situación de hambre, enfermedad y desnutrición en el tercer mundo. Consideramos que tales medidas no constituyen una utopía, sino que son perfectamente viables y posibles.

2.- Mantener el compromiso de cumplir los Objetivos del Milenio que, establecidos por Naciones Unidas en el año 2000, definen los principios a los que ha de ajustarse la actuación de los países y del sistema económico internacional para superar, con el horizonte fijado en 2015, las injusticias que aquejan a la humanidad.

3.- La realización de acciones solidarias sistemáticas con los países más desfavorecidos y que se establezca un orden lógico y humano de prioridades en la política económica, con proyectos inteligentes que creen riqueza y puestos de trabajo en los países afectados, facilitando un desarrollo sostenible y un progreso que les ayude a la consolidación de una red sanitaria, económica y social estable que haga posible el retorno a una situación de partida igualitaria.

4.- Que se tomen las medidas necesarias para que los países ricos destinen una parte de sus presupuestos a la creación de riqueza, de empresas y de fuentes de trabajo en los países afectados; así como la adopción de un acuerdo internacional, que debería subscribirse en la ONU de obligado cumplimiento para los países desarrollados.

5.- La implantación de un código ético que regule la estrategia de las empresas multinacionales, así como la eliminación de los paraísos fiscales y la aplicación de la tasa Tobin, ú otra similar, a las transacciones comerciales internacionales, que permita crear un fondo de solidaridad gestionado por Naciones Unidas.

6.- No aceptaremos simples declaraciones de principios que no se traduzcan en políticas concretas. En definitiva, APELAMOS al sentido de la generosidad y humanidad de todos, y fundamentalmente de la clase política internacional económicamente poderosa.

Desde la tierra que espera y cree firmemente en la Solidaridad que construya un mundo mejor y más justo, a 30 de enero de 2009"



MANIFESTE POUR LA SOLIDARITÉ

QUI SOMMES-NOUS:

Les adhérents à ce manifeste sommes des citoyens en plein usage de nos droits civils et titulaires de la souveraineté populaire, de laquelle émanent les pouvoirs de l'État.

Les signataires nous nous adressons à tous les citoyens du monde, informés de la situation de pauvreté, de famine et de maladie dans laquelle se trouve une grande partie de la population humaine dans un moment historique, comme l'actuel, où l'on dispose des moyens suffisants tant dans les domaines politiques, économiques et scientifiques qui pourraient résoudre ces problèmes.

Ce manifeste a une vocation d'universalité et s'adresse à l'humanité entière, à chaque être humain qui habite cette planète afin qu'il prenne conscience de la terrible situation à laquelle sont confrontés des millions de personnes et d'une certaine façon agisse en conséquence pour mettre fin à cette situation. Pour ce faire la version originale en espagnol sera traduite en diverses langues, car notre intention est de faire entendre la voix de l'opinion publique jusqu'aux lieux où se prennent les décisions politiques et économiques concernant le monde.

Á QUI NOUS NOUS ADRESSONS:

Nous nous adressons à la classe politique gouvernante de nos pays, ainsi qu'aux plus hauts mandataires Des Organisations Internationales, telles que l'Organisation des Nations Unies, et aux Présidents et Gouvernements des pays les plus puissants, économiquement parlant, de la Terre.

NOUS LEUR MANIFESTONS :

1.- Que ce texte émane de la constatation de la situation extrême de besoin et de famine que souffre une grande partie de la population de la Terre et de l'injuste distribution des biens existants aujourd'hui dans le monde. Nous entendons que l'impartialité et l'harmonie dans le monde ont pour base la reconnaissance de la dignité intrinsèque et des droits égaux et inaliénables de tous les membres de la famille humaine, raison pour laquelle il est inadmissible qu'une grande partie de la population mondiale doive affronter une réalité si précaire, à un degré tel d'injustice et d'inégalité, à tant de famine, de pauvreté et de dénutrition.

2.- Que nous considérons que dite situation est de façon inhérente perverse et inadmissible ni moralement ni éthiquement, étant donné que tous les êtres humains naissent libres et égaux .De la même manière, nous n'oublions pas que tous les citoyens du monde ont ces droits dès leur naissance et non comme une promesse future dont la conquête dépend de la réalité politique, sociale et économique de leurs pays.

3.-Que nous défendons qu'il est absolument injuste, immoral et un crime humanitaire punissable devant les tribunaux internationaux et l'Histoire que, en plein XXI ème Siècle, existent des êtres humains qui souffrent de faim dans le monde et qui en meurent. Que c'est une circonstance aggravante de ce crime qu'existant les lois internationales suffisantes, ainsi que les moyens techniques, économiques et scientifiques pour corriger cette situation, ceux qui exercent le pouvoir dans le monde ne réalisent les actions nécessaires pour résoudre ce que les futures générations qualifieront d'authentique génocide dont seront coupables tous ceux qui tout en ayant les moyens pour résoudre ce problème ne les auront pas utilisés.

4.- Que nous considérons que cette situation injuste est contraire au Droit Naturel, aux Droits Humains et aux règles de l'éthique la plus élémentaire et nous pensons que le moment est venu que la voix de l'opinion publique exige de ses dirigeants la fin d'un tel état des choses.

5.- Que ce présent manifeste n'est pas un manifeste utopique; ni un manifeste politique, ni nous prétendons avec ceci l'instauration d'un nouvel ordre politique ou socio-économique mondial, ni aucun discrédit des réseaux entreprise, sanitaire et social du monde développé, sinon la justice la plus élémentaire envers les plus démunis.

POUR TOUTES CES RAISONS , NOUS EXIGEONS DE NOS DIRIGEANTS:

1.- L'adoption de mesures immédiates et urgentes pour mettre fin à la situation de famine, de maladie et dénutrition dans le Tiers-Monde. Nous considérons que de telles mesures ne constituent pas une utopie, sinon qu'elles sont parfaitement viables et possibles.

2.- Maintenir le compromis de remplir les Objectifs du Millénaire qui, établis par les Nations Unies en 2000, définissent les principes sur lesquels doit s'adapter la conduite des pays et du système économique international pour surmonter, avec comme horizon 2015, les injustices dont souffrent l'humanité.

3.- La réalisation d'actes solidaires systématiques envers les pays les plus démunis et que s'établisse un ordre logique et humain de priorités en politique économique, avec des projets intelligents qui créent richesse et emploi dans les pays affectés, facilitant un développement soutenable et un progrès qui les aide à consolider un réseau sanitaire, économique et social stable qui rende possible le retour à une situation de départ égalitaire.

4.- Que les mesures nécessaires soient prises afin que les pays riches destinent une part de leurs budgets à la création de richesse et d'entreprises et de sources de travail dans les pays affectés ; ainsi que l'adoption d'un accord international qui devrait se souscrire à la ONU et d'application obligatoire de la part des pays développés.

5.- l'implantation d'un code éthique qui contrôle la stratégie des entreprises multinationales, ainsi que l'élimination des paradis fiscaux et l'application de la taxe Tobin, ou une autre de semblable quand aux transactions commerciales internationales qui permette de créer un fonds de solidarité géré par les Nations Unies.

6.- Nous n'accepterons pas de simples déclarations de principes qui ne se traduisent en politiques concrètes. En définitive, NOUS FAISONS APPEL au sens de la générosité et de l'humanité de tous et fondamentalement de la classe politique internationale, économiquement puissante.

Depuis la Terre qui espère et croit fermement en la Solidarité qui puisse construire un monde meilleur et plus juste, le 30 janvier 2009.


MANIFESTO ON BEHALF OF SOLIDARITY.

WHO WE ARE:

We, the endorsers of this Manifesto, are citizens on total use of our civil rights and holders of popular sovereignty, from where State Powers are emanated.

We, the signers, aware of the situation of poverty, hunger and illness in which great part of the human population lives despite being in a historical moment, as the current one, where sufficient political, economical and scientific means are available so as to solve these problems, address to all world citizens.


This public declaration is a universal calling which heads for the whole humanity, to each human being that inhabits this planet, for them to become aware for the terrible situation that millions of people have to face and, somehow, to encourage them to act accordingly, to bring to an end this unsustainable situation. This is why the original version in Spanish will be translated to different languages, since our intention is that the public opinion´s voice is heard in those places where political and economical decisions are adopted.

WHOM DO WE ADDRESS TO?:

We address to all the politicians who rule our countries; as well as to the highest heads of International Organizations, such as The United Nations, and to presidents and governments of the richest and most powerful countries of the world.


WE DECLARE:

1.- That this text has its origin in the certain fact of the extreme situation of the needs and hunger a big part of the world’s population suffers and in the current unequal and unfair distribution of the properties existing in the earth. We understand that the equanimity and the harmony in our planet must exist based in the acknowledgment of the equal, inalienable and intrinsic dignity of all the members of the human family, that is why it is unacceptable that a big part of the world’s population has to face such a precarious reality with this level of injustice, inequality, hunger, poverty and malnutrition.

2.- Since all human beings are born to be free, we believe that this situation is particularly evil and unethical. We also plead that all citizens in the world must have these rights in the same moment they are brought to life and not as a future promise to be reached depending of the political, social or economical reality of their homeland.

3.- We defend what is utterly unfair, immoral and a humanitarian punishable crime before the international courts and the History that right in the 21st century there still exist human beings starving in this World and dying because of that. It is an aggravating circumstance that, existing enough international laws and technical, economical and scientific means to correct the aforementioned situation, those who have the power in the world do not carry out the necessary actions to solve what future generations will only describe as a real genocide in which they all will be guilty for having the means to solve the problem, but not using them.

4.-We consider this unfair situation to be against the Natural Law, the Human Rights and the procedure of the most elementary ethical principles, and we understand that the moment has come in which the voice of the public opinion demands from their leaders the end of such state of affairs.


5.- That this is neither a utopian nor a political manifesto, and it does not expect the founding of a new political or socio-economic world order, nor any damage to the business, sanitary or social network of the First World, but the most elementary justice with the underprivileged.

BECAUSE OF ALL THE FACTS AFOREMENTIONED, WE DEMAND OF OUR LEADERS:

1. To adopt immediate and urging measures to alleviate such a situation of hunger, illness and malnutrition in the Third World. We think that such measures do not represent any utopia as they are perfectly feasible and possible.

2. To maintain the promise of fulfilling the Millenium Objetives which were established by the UN in the year 2000. These Objectives define the principles that the countries and the international economical system must follow in order to overcome the unfair situations humanity suffers towards the year 2015 (as it was agreed).

3. To perform systematically acts of solidarity towards the countries in an unfavourable position and to establish a logical and human order of priorities in the economical policy, including intelligent projects that create wealth and jobs in the aforementioned countries, offering sustainable development and progress to help them to consolidate a permanent social, economical and health service network that makes it possible for them to start from an equal position.


4. To take the necessary steps so that the richest countries allocate part of their national budgets to create wealth, companies and work sources in the aforementioned countries, as well as to adopt an international agreement, which should be compulsory for the developed countries and signed in the UN.

5. To implement an ethical code that regulates the multinational companies strategy, as well as the elimination of the tax havens and the application of the Tobin Tax —or a similar one— to the international commercial transactions, that will allow to create a solidarity fund managed by the UN.

6. We will not accept simple declarations of principles that are not transformed into specific policies. In other words, we appeal to everybody’s sense of generosity and humanity, especially from the ones who belong to the international ruling class that have the economical power.

From the Earth that waits and believes firmly in the Solidarity that can build a better and fairer world, 30th January 2009.

divendres, 23 de gener del 2009

Vacances



Potser anem una mica aviat, però ja estem planejant les vacances d'estiu! Hi ha varies opcions, que tot pot ser que al setembre haguem d'anar a viure sota un pont o menjar patates fins nadal, però en tinc moltes ganes! Sento que recupero una part de mi que els anys abans d'estar embarassada era important, el viatjar!

Per un banda amb en Vic hem recuperat un vell plan que és marxar a uns dies a Amsterdam. I a més solets! No sabeu la il·lusió que em fa!!! el que passa és que em sento mala mare per estar tan contenta, sento que potser m'hauria de saber més greu deixar les nenes 4 o 5 dies, però dec ser una mare desnaturalitzada perque em pot més la il·lusió que la pena per deixar les peques.

Per altra banda volem marxar uns dies de casa rural amb les mamis (i els papes) i els peques. Ja estem mirant llocs i la veritat és que també m'il·lusiona molt! M'agrada anar així de tranquis amb ells, sense que ningú es molesti per si un nen crida o plora, tothom al mateix ritme, em relaxa molt. I a més amb ells m'ho passo molt bé!!!! només la planificació ja és divertida!

També tinc dos o tres congressos aquest any, però de moment només sé segur que aniré al de Madrid. N'hi ha un a Turí que pinta moooooolt bé però la inscripció val una pasta i aquest any estem una mica de restriccions. El tercer és el que em crida més, però hem de fer números... octubre a Puerto Madryn, a la Patagonia argentina, en plena època de cria de les balenes... al·lucinant!!!


diumenge, 18 de gener del 2009

Fa 1 any



Demà fa un any. Bé el faria avui, però l'any passat va ser any de traspàs. Demà fa un any que van néixer les peques (els posts anteriors ja venien per aquí). La última nit sense elles vem anar a sopar fora, al cine, i en tornar a casa vem acabar de preparar les bosses. Vaja, de tot menys descansar!

El meu part el recordo com divertit! Sí, dec ser la única persona al món que té aquest record... Va ser una cesàrea programada, així que de contraccions ni una. Els meus ginecòlegs són matrimoni i es van passar l'estona fent-se conyetes. I a més van deixar que en Vic estigués al meu costat en tot moment, així que va ser genial.

El que més recordo és quan me les van donar. Tothom m'havia dit que era el millor moment, que era màgic, que era especial... així que jo l'esperava amb candeletes, havia de ser genial i jo estava preparada! A l'hora de la veritat la comadrona me les va acostar embolicades amb una mena de paper de plata tan a la vora que ni les veia i cridant-me "fes-els-hi un petó! fes-los un petó!". Jo pensava "doncs vaya caca de moment..." mentre intentava fe'ls-hi el petó, no fos que la dona pensés que jo era una mala mare així ja de bones a primeres. I aleshores en Vic se'n va adonar, me les va allunyar una mica i em va dir "mira-les, están bé i són precioses!". I va fer que aquell moment fos màgic. La resta està borrosa... jo plorava.


divendres, 16 de gener del 2009

Erinn



bitxo, espavilada, PANXONA, guapísima,
expressiva, somriure, viva, mirada, EXPLOSIVA, carinyosa,
riallada, simpàtica, pedorra, exigent, cridanera,
mimosa, marmotacarotes, boqueta...

així és la Erinn. El nom de la Erinn va ser difícil de trobar, no ens posàvem d'acord fins que en Víctor va recordar que quan vem començar a sortir havíem dit que si teníem un fill li posaríem un nom irlandès i Erinn era un dels que havia sonat. També hi ha una vessant lili que no tothom coneix... a mi m'agrada molt la Julia Roberts i un dels papers que ha interpretat és el de Erin Brokovich, però aquesta versió no queda tan bé.

La Erinn és pura energy!!!!!! és capaç de plorar, riure, cridar i abraçar-te, tot en 10 segons! és la dona de les mil cares, en té tot un repertori i és apassionada amb tot, quan agafa una nina, quan mira dibuixos animats, quan juga, quan riu... Normalment acaba el dia esgotada (el seu rècord d'hores de son està en 14...) i resulta esgotadora, però és impossible no riure amb ella. És impossible no adorar-la!

dijous, 15 de gener del 2009

Maria



Morenassa, bonica, primeta, ULLASSOS, carinyosa,
menudeta, pestanyotes, DOLÇA, clotets, simpàtica, matinera,
sensible, PACIENT, boqueta de pinyó, nassiró, observadora, bona
SOMRIURE, preciosa, humil,rissos... 

totes aquestes paraules descriuen a la Maria o en formen part. La Maria es diu així per la meva àvia, per l'àvia de'n Víctor i per la Maria de West Side Story, que és dolça com ella.

Va néixer plorant, encara era mig dins quan va arrencar a plorar i de seguida va ser la més bonica de la sala d'incubadores. Però el que enamora no són només aquests ulls negres, ni la seva boqueta, ni les seves pestanyes. És la seva dolçor, la manera que té de somriure, amb tota la cara. És impossible no estimar-la.


dimarts, 13 de gener del 2009

Vergonya aliena



Hi ha vegades que el govern del meu país em fa vergonya. Jo soc de les que es va alegrar quan el 2003 els socialistes van accedir al govern, i més encara de que ho fessin amb un govern amb iniciativa i esquerra. A la fi un canvi! El govern de Maragall semblava que començava a rutllar en alguns aspectes, tot i les sortides de to que tenia de vegades.

Quan va guanyar en Montilla pensava que milloraria, m'agradava aquest tarannà de treballar i no anar a buscar titulars, però entre uns i altres m'han fet perdre la fe. Cada vegada més un se n'adona de que els interessos polítics estan primant i molt per sobre dels interessos del país. Avui a les notícies parlaven de les declaracions contradictòries entre els consellers Saura i Nadal i de lo poc lluïda que està sent la gestió del primer al capdavant de la conselleria d'interior. De fet, n'hi cauen de totes bandes i a la oposició li falta temps per saltar-li al coll, però en Saura està demostrant que els liders polítics poden tenir una millor o pitjor capacitat de coordinació general, però a l'hora de gestionar una matèria en concret naufraguen estrepitosament. Sap greu que una conselleria que semblava que funcionava bé en l'època Maragall com era la d'interior estigui així. Tot pels interessos polítics. Per que si no van substituir a la consellera Tura?

diumenge, 11 de gener del 2009

Divertirse como un enano


He estat buscant l'origen d'aquesta expressió (no molt tampoc...) i no l'he trobat. M'imagino que ve de divertir-se com un nen (o com he trobat a Yahoo: "De algún tarugo que cree que los enanos se divierten. A veces son seres muy sufridos").

Bé, vingui d'on vingui, ahir vaig divertir-me com una enana com feia temps que no em divertia. No és que no em diverteixi normalment, m'ho passo bé, en general soc optimista i de riure fàcil. Però ahir em vaig divertir fent el boig, cantant, saltant, ballant i rient com una nena, sense pensar en cap moment en si estava fent el ridícul o si algú podia pensar "mira aquesta! a la seva edat fent el burro d'aquesta manera". I és que ahir vem anar a veure a "El Hombre Linterna"!

Quan va començar el concert estàvem una mica freds: no hi havia massa gent, alguns anaven a veure què, sense atrevir-se a massa, en plan com un tio de 30 tacos es posarà a cantar "La abeja Maya"? També hi havia algún modernillo (penseu que el concert era a l'Apolo) en plan "soc més modern que ningú perque vaig a veure grups que no coneix ni l'apuntador". Però mica en mica la gent es va deixar anar i va ser apoteòsic. Fins i tot es van aprendre la lletra de "Bola de Drac" en català!

Hi va haver un moment en el que em vaig mirar a la gent i no vaig poder evitar riure sense parar una bona estona: un munt de gent cantant "Benji y Oliver" (el himno nacional amb permís de "La bola de cristal") a ple pulmó, com si cridessin "Born in the USA". A partir d'aquí ja va ser imparable!!!! Ole, ole i ole!