divendres, 16 de març de 2012

I tu, què menges?




Des que tinc a les gatxans que m'amoïno pel què mengen. Intento que la fruita i la verdura siguin part habitual de la seva dieta, igual que la carn, el peix, els llegums... i que verdura no sigui només mongeta tendra ni fruita sigui només plàtan, sino anar variant. Penso que és feina nostra fer que tastin nous gustos i que s'acostumin a menjar sà.

Així, per exemple, cada setmana mirem que hi hagi com a mínim una racció de llegum, més la que ja tenen a l'escola. Normalment alterno llenties i cigrons, i darrerament els cigrons els hi preparo en forma de hummus i se'l mengen amb pites o tortitas. Els hi encanta! a mes, com m'ajuden elles a preparar-ho estan encantades. Cada cop més miro que m'ajudin a la cuina i és una estona que compartim i en la que aprofito per explicar-los coses sobre els aliments i elles me n'expliquen a mi (saben tant!!!). Això m'ha portat algun disgust (la Maria es va cremar la mà l'altre dia per comprovar si realment la vitroceràmica estava tan calenta com deia la mare... ens ha sortit amb mentalitat científica la noia...), però de moment encara guanyen els pros sobre els contres.

Els llegums són una bona font de proteïnes per l'organisme, però els hi falten un parell d'aminoàcids (els components de les proteïnes) que nosaltres necessitem i no podem fabricar. Doncs resulta que aquests aminoàcids estan als cereals, així que per anar bé s'han de barrejar els dos aliments. Si hi penseu, a moltes cultures aquesta barreja forma part de l'alimentació habitual: frijoles amb arròs, llenties amb arròs, hummus amb pites...

Aquesta preocupació pel menjar ha anat a més, sobretot des que faig classes al grau de Ciències Ambientals. És el que té de bo fer classes en un grau diferent del teu: aprens tant com ensenyes, i l'any passat vaig aprendre què era el moviment slow food i vaig prendre consciència de que fent petites canvis podem millorar les coses.

Així, ara intentem també que els productes que mengem siguin ecològics, de temporada i, si pot ser, de ben a la vora. A la facultat alguns alumnes van muntar una cooperativa ecològica i m'hi he apuntat: cada setmana ens arriben fruites i verdures d'un pagès d'aquí aprop i entre tots preparem els cistells i els repartim. No surt gaire car però t'has de quedar el que porta. Això ens ha obligat a menjar verdures que potser ni ens miràvem quan anàvem a comprar i realment són molt més gustoses. I ens ha servit perque les nenes vegin que cada fruita té el seu moment, que si, que les cireres i les maduixes són molt bones, però que no es poden menjar tot l'any, que ens hem d'esperar a que sigui el seu moment i aleshores encara seran més bones! (jo ja espero les cireres!!!!)

P.D. ha quedat un post una mica batiburrillo...

dimarts, 6 de març de 2012

El premi del públic




A la meva feina no t'acostumen a donar premis per docència. Si tot va bé vas fent, segueixes endavant, si fas unes determinades hores, cada 6 anys et donen el que anomenen "trams" i cobres una mica més a final de mes i ja està. Però ahir em va arribar un premi per les meves classes. Si fóssim a un festival de cinema seria el premi del públic. Els alumnes als que vaig fer classe l'any passat m'han triat per formar part dels professors que sortiran a la seva orla. Pot semblar una tonteria, però per mi no ho és. És un reconeixement. M'estan dient "de tots els professors que hem tingut durant la carrera has estat dels que ens han agradat, dels que volem recordar". I estic molt contenta. I molt emocionada. I per això ho explico i em faig un homenatge! Perque aquestes són les coses que ens fan seguir treballant amb un somriure.

diumenge, 4 de març de 2012

Premi amistat 2.0




La meva "tocaya" Mireia, del bloc Mama, mimos i més, m'ha atorgat aquest premi. Em fa molta il·lusió perque a la Mireia me la sento una mica meva, com una neboda o una cosina a la que li tens una estima especial, i veure com s'ha fet gran, com és una dona amb les coses ben clares i tota una mare em fa pensar que tinc bon ull amb les persones i que tenia raó amb aquella nena que apuntava maneres i devorava juanoles.

El premi té 5 preguntes per respondre:

- Què creus que ta'aporta formar part d'aquest món virtual de blocs dedicats a criança?
En el meu cas m'ha aportat diferents punts de vista sobre com pot ser la maternitat i veure que cada casa és un món i cada nen una persona diferent, així que no hi ha una veritat absoluta ni cap truc màgic en això de ser mare

- Quin llibre sobre criança t'ha impactat més i perquè?
No m'agraden aquests llibres. No m'agraden els llibres que t'expliquen com s'han de fer les coses, ja sigui en un sentit o en un altre. Ni tan sols els manuals tècnics dels aparells. M'estimo més aprendre amb la pràctica. Vaig començar-ne un del Carlos González i el vaig deixar perque com a biòloga sentia que algunes de les coses que deia no tenien sentit (ho sento, però els humans no som com els llops, no tenim el mateix comportament social ni ara, ni fa 2 milions d'anys).

- En què consideres que t'ha canviat la maternitat/paternitat?
Crec que algun cop o hem comentat, si no en aquest bloc, contestant algun post, crec que de l'Anna. A mi la maternitat m'ha completat. No és que em sentís incomplerta ni res semblant, però ara sento que ja soc tota jo. Ah, i m'ha ensenyat la capacitat d'estimar que es pot arribar a tenir.

-Un moment especial amb el teu fill o filla
Buff, milers! Els últims: amb la Maria ahir al matí estàvem les dues assegudes al sofà mirant un conte i jo veia de cua d'ull que m'anava mirant. Quan em vaig girar a mirar-la em somreia i em va dir "som molt amigues tu i jo, oi?" Me l'hagues menjat a petons (de fet, ho vaig fer).
Amb l'Erinn aquest matí, ha vingut al nostre llit quan s'ha despertat i ha començat a acariciar-me i a tocar-me els ulls fins que els he obert. Aleshores, l'he abraçat i hem començat a xerrar de l'escola i una mica de tot mentre jo li feia mimos.

- Quines diferències trobes en la relacio de parella abans i després de la maternitat/paternitat?
En el dia a dia la falta d'espontaneïtat, que trobo a faltar moltíssim. I en general, crec que mai ens havíem barallat tant i mai ens havíem estimat tant. Tot s'accentua: tens un motiu mes (i molt gran) de tensió i alhora d'admiració per l'altra persona.

I això és tot. Amb permís de la Mireia deixo les mateixes preguntes com a proposta, que em semblen prou interessants i a més no tinc el cap massa fresc ara per pensar-ne de noves ;). I passo el premi a:

- l'Esther del Petit Calaix
- l'Onavis de l'Aprenent a ser mare
- l'Anna de lamama
- la Cas de Junts