divendres, 14 de juny del 2013

Divendres musical: si, jo vaig viure els 80s


Si. I ja se que els 80s estan mal considerats musicalment. Que fora de quatre coses es considera que només hi havia cops de sintetitzador, hombreres i colors cridaners. Però jo hi vaig créixer i bona part de la meva cultura musical ve d'aquí. I aquesta era una de les meves cançons preferides. No recordo que aquest grup en tingués gaires més, però tampoc calia. Per mi era un himne! i això que parla d'una ruptura. Però tu, ho fa amb aquella alegria!

Res que m'encanta, que em fa venir ganes de ballar. Ah, i, ho confesso, em vaig tallar els cabells com la cantant... llàstima que tinc un remolí que impedeix que pugui tenir el serrell així i no em quedava igual...


divendres, 7 de juny del 2013

Divendres cinematogràfic (amb permís...)



Avui substitueixo el divendres musical per un de cinematogràfic. Ahir una amiga ens va deixar el DVD de la pel·lícula "Babies". Jo n'havia sentit parlar fa temps i, no fa massa, parlant amb ella de que l'Erinn darrerament pregunta molt sobre les dones marroquines, em va dir que potser li aniria bé veure aquesta pel·lícula i que segur que ens agradava.

És un documental sobre el primer any de vida de quatre bebés a quatre llocs diferents del món: un poblat de ramaders a Namíbia, un altre a Mongòlia i dues grans ciutats, Tokio i San Francisco. És un documental mut, és a dir, no hi ha un narrador, cosa que a mi m'encanta (no suporto els documentals que t'expliquen el que veus), i potser una mica "bonista", en el sentit que tot és molt maco. De fet, és com un "cant a la maternitat". Resulta interessant veure que el que és diferent al món no són els nens, són els pares: els nens fan el mateix a tot arreu, però la relació dels pares amb la paternitat/maternitat varia enormement. Molt interessant!

A les noies de casa ens va agradar molt (el noi estava treballant). Tant el documental com la conversa i la relació que es va establir entre nosaltres. Primer vem començar assegudes separades i al final vem acabar totes tres juntes, l'Erinn amb les cames sobre la meva falda, jo amb una cama sobre la Maria que s'hi abraçava, fent-nos mimitos i pessigolles... I vem parlar molt. Que sigui un documental mut dóna peu a que nosaltres hi diguem la nostra. Jo no els vaig voler explicar res (si odïo els narradors no anava a fer jo la seva funció), tot anava sorgint de les seves preguntes. Van preguntar molt sobre quan eren bebés, sobre perquè les mames feien això o allò, sobre si jo feia el mateix o no. En fi que vem passar una molt bona estona i, no se com explicar-ho, però vaig tenir una sensació d'unió amb elles molt maca. De fet si, va ser una gran tarda!

dimecres, 5 de juny del 2013

Et renyo, però estic molt orgullosa de tu



Aquesta situació tan contradictòria la vaig viure ahir amb la Maria. I l'havia d'explicar.

Situació: festa d'aniversari al parc. Entre tota la classe es compren els regals per la nena de l'aniversari. Arriba el moment de donar els regals i es reparteixen entre alguns nens que són els "afortunats" de fer l'entrega a la "cumpleanyera". Una de les afortunades és la S, amiga de la Maria. Una altra nena, la C, li pren el regal a la S per donar-lo ella. La Maria ho veu i intenta prendre-li cridant que era per la S, però no té prou força. Acaba pegant i pessigant a la C.

Aquí intervinc jo renyant a la Maria perquè no es pega ni es pessiga. La C en aquell moment aprofita per donar-li el regal a la cumpleanyera i jo em distrec amb una altra cosa. Al cap d'un moment busco a la Maria i me la trobo amb unes llàgrimes enormes a un racó. Li explico la injustícia que he comès (si més no segons ella): Maria tu saps que la C s'ha portat malament, però tu no pots pegar i pessigar per arreglar-ho. Un altre dia m'ho dius i jo li demano a la C que torni el regal a la S i ja està! Ara, la mama està orgullosa de tu, molt, perquè encara que ho has fet malament, has defensat a la teva amiga i això és molt important.

Final: ens fem una abraçada i li faig petons al cap (recordo que la Maria rarament fa petons). La Maria diu que no està enfadada amb mi però que si que està una mica enfadada amb la C i que vol estar sola una estona. La deixo sola i al cap de cinc minuts ve a fer-me una abraçada i se'n va corrents a jugar amb la S, que s'acaba la tarda!

P.D. La S és amiga de la Maria des de la llar d'infants. L'any que ve no sabem si hi serà perquè els seus pares han marxat a viure al poble del costat i segurament portaran a la nena a l'escola del nou poble. La S va néixer amb un problema d'espina bífida i té un cert retard. La Maria encara no sap cap de les dues coses.