diumenge, 30 de novembre del 2008

Vermutillo



Si tuviera dinero te invitaría a un vermú
aceitunas, berberechos, unas bravas, chin-chín salud!
chin-chín por ti, chin-chín por mí
chin-chín, chin-pom

Hoy me sobran mil sonrisas si es que vas necesitá!
(Pastora, El aperitivo de las 12... o las 12 y media, o la 1...)

dissabte, 29 de novembre del 2008

Boris vs Jane


Per fí m'he acabat "Villa Diamante" el llibre del Boris Izaguirre, que el duia arrossegant des de feia moooolts mesos (des de St.Jordi!!!).

M'ha agradat? ni si ni no... No està mal, la història és una mica culebrón, explica una mica la història de Venezuela, però tot es queda en una mica. Els personatges no t'enganxen, la història no interessa massa... vamos, que m'ha decebut... una mica.

Ara m'espera Jane Austen!!!!!! M'he comprat "La abadía de Northanger" que no l'he llegit i en tinc ganes. Mmmmmmmmmm m'encanta Jane Austen!!!!! soc una romanticona!!!!!! Ains, qui trobés un Mr. Darcy (amb l'aspecte del Colin Firth, of course)... Tinc mono de "Orgullo y Prejuicio" (la serie, of course again) però la M. té els DVD (hi ha coses que no s'han de deixar mai: el marit, el cotxe i els DVD de "Orgullo y Prejuicio"...). Sort que d'aquí un parell de setmanetes hem quedat per fer un vermutillo i me'l tornarà!


diumenge, 23 de novembre del 2008

Mansfield Park


Dissabte vem veure Mansfield Park, que la tenia pendent des que vaig parir. Com dirien els personatges it's delightful to watch!!!


divendres, 21 de novembre del 2008

Sara



La Sara va començar tractament per quedar-se embarassada alhora que jo. Ella viu a Cantàbria i ens vam conèixer a través del foro. No sé perque vam començar a escriure'ns regularment i a ajudar-nos a tirar endavant. Ella era la primera a animar-me quan jo estava tova i jo mirava de ser-hi sempre quan les coses no li anaven bé.

Avui, un any i mig després de coneixe'ns, la Sara ha sabut que està embarassada. I a sobre potser tindrà bessonada. Enrera queden un munt de negatius, un embaràs bioquímic, la mort del seu cunyat, la malaltia del seu pare... Avui diu que és el dia més feliç de la seva vida i m'ho crec. I un dels més feliços de la meva.

La Sara no es diu Sara, però si té una nena se'n dirà.

dimecres, 19 de novembre del 2008

Avui



Avui estic tova. Avui t'enyoro. Tinc plorera. Enyoro una trucada teva explicant-me'n una de les teves i fent-me riure una estona. Demà et faré un truc a veure si et trobo...

dimarts, 18 de novembre del 2008

Moments



Hi ha moments a la vida en els que coincidim amb gent que està passant pel mateix que nosaltres, que tenen els mateixos problemes, les mateixes alegries, els mateixos dubtes i evidentment això uneix. Són però unions temporals, que molts cops no comporten una amistat.

Però en alguns casos, molt pocs, aquestes coincidències acaben en veritables amistats perque de fons ja veus que hi ha alguna cosa més, que t'ho passes bé sense haver de recórrer als punts que tens en comú. Quants dels nostres amics de l'Institut ho continuen sent? Quantes nòvies/dones dels amics de la teva parella són amigues teves? amb quanta gent de la feina ets amiga? a la meva millor amiga la vaig conèixer al gimnàs i vem compartir procés de separació, però ja es veia a venir que hi havia molt més.

Darrerament, degut a la maternitat i el procés que m'hi ha portat, he conegut un munt de gent nova, amb alguna de la qual ja veus que la cosa no anirà a més, que no coincideixes en res apart de la situació. Però n'hi ha d'altra amb la que realment m'ho passo molt bé, amb la que podem deixar passar les hores senzillament en una cafeteria o sopant o xerrant en pijama a la cuina i voldries que aquest moment durés i durés perque et sents molt còmode. Tant de bò la vida fos sempre com en aquests moments! Tant de bò aquesta amistat duri molts i molts anys!!!

dijous, 6 de novembre del 2008

Video

Aquí teniu un vídeo que hem fet amb l'animoto, una pàgina web en la que poses les fotos i la música i et fa un vídeo la mar d'apanyadet. A que està xulo? Ah, la música és del Harry Connick Jr. i surt a la banda sonora de Sleepless in Seattle, o lo que es lo mismo, Algo para recordar.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Vuelta al cole



Avui he tornat a la feina després d'un any de baixa. I ha estat una tornada més aviat trista.

Per començar quan he marxat les nenes encara dormien, així que no he pogut veure les seves carones quan es despertaven, que és un dels millors moments del dia. Avui el primer en veure-les ha estat el meu pare que va tot el dia com els cargols, deixant un rastre de baba.

Després, a la feina he estat bastant sola. Les dues noies amb les que compartia feina i despatx, la N i la M, no hi són (ni hi seran en una bona temporada) i l'E, amb la que tenim molt bon rotllo, estava molt enfeinada i gairebé no hem pogut parlar. Total que m'he dedicat bàsicament a endreçar coses pendents, fer paperassa (quin rotllo la burocràcia a la Universitat) i poca cosa més.

La veritat és que em sento extranya, com si anés a un món que no té res a veure amb mi. Sembla mentida perque estic treballant allà des de fa gairé 7 anys i soc mare des de fa encara no 1, però la feina està a anys llum de la maternitat, que ho ha ocupat gairebé tot. Ara em toca repartir l'espai entre les dues i espero que no em porti massa temps. Però de moment em sento extranya, com descolocada, i necessito rodatge, que un any és un any! Demà segur que tot va millor.

dilluns, 3 de novembre del 2008

Mic3



Fa temps que volia fer aquest post. I és que des de fa uns mesos en Mic està molt present en la meva vida. En Mic és un personatge que surt al k3 (al Canal 33) i del que les meves filles en són absolutes fans. Sí, amb 9 mesos i mig ja són fans d'algú. M'imagino que amb pocs mesos més jo devia ser fan de la Heidi o el Banner i la Flappy. En Mic protagonitza històries de pocs minuts que s'intercalen entre vàries sèries de dibuixos (en Noddy, la Lucy la mandrosa, el Xai Shaun), dibuixos que no els interessen gaire de moment, si més no, no tant com en Mic. 

En Mic és un nino de llana (sembla un mitjó) de color taronja i que té com a amics en 5 segons, el cargol i la mosca. El fons és negre i no sé ben bé que té que només senten la música el món de la Maria i la Erinn es paralitza i ja només existeix en Mic. Li somriuen, mouen els peus d'alegria, se'l miren embobades... vaja, tot el que pogueu esperar del fenòmen fans! I ja no parlem si en Mic canta! i és que es nota de quina generació són els guionistes i quins són els referents perque de moment conec totes les cançons i com a pallassa que soc les canto jo també, així que la festa és complerta! A més és mitja hora de dibuixos sense anuncis, cosa garebé impensable avui en dia!

Fa poc he descobert el blog d'una de les guionistes, l'Anna Manso. El teniu linkat a la llista de blogs.

L'únic punt negatiu és la falta de visió comercial de TV3. Tenen entre mans un filó!!! NO se'ls ha acudit comercialitzar els peluixos, ni DVD, res! Espero que se n'adonin perque seria un gran negoci (Viv pren-ne nota!)