dilluns, 24 de maig del 2010

Això s'acaba!



Sí, s'acaba Lost. Des de petita he estat teleadicta. Quan anava a l'institut vaig fer campana (juntament amb mitja classe) per veure com s'acabava Dancing days. I aquest matí ens aixecarem a veure el darrer capítol a les 6h. Han tingut la deferència d'acabar-la un dia festiu a casa nostra, així no hem de fer campana. Fin si tot això han fet bé! Avui sabrem què cony passa amb les dues històries, què passa amb la Illa i amb tota la gent que s'hi passeja. Llarga vida a J.J. Abrahams!

diumenge, 9 de maig del 2010

Hey Freddie!


És un dels moments de la meva vida. Era un dissabte a la tarda l'any 1992. El meu germà i jo havíem estat esperant aquell concert durant setmanes. I això que el pensàvem veure per la tele. Era el concert-tribut a Freddie Mercury que retransmetien en directe des de Wembley i que duraria tota la tarda. Mon germà era moooolt fan de Queen i a mi m'agradaven força. I la veritat és que vem disfrutar com enanos!

Després de l'actuació de diversos grups (Extreme, Metallica...), Queen tocava els seus grans èxits acompanyats de les estrelles del moment. Mon germà i jo anàvem fent quinieles sobre qui cantaria aquesta o aquesta altra. Recordo que vem al·lucinar amb la versió que van fer en David Bowie i l'Annie Lennox de l'Under presure, vem riure amb els rulos de la Lisa Stansfield cantant I want to break free i vem flipar amb un grandíssim George Michael cantant Somebody to love, increïble!

I va arribar el gran moment! el que havíem estat esperant durant dies. Sobre el que havíem estat especulant tota la tarda... qui serà capaç de cantar Bohemian rapsody???? qui seria el cantant capaç de cantar una cançó que inclou una balada, una part de rock i fins i tot una part de semi-òpera? sobretot, dubtàvem en la part d'òpera... qui s'hi atreviria? i va arribar la solució. I ens vem quedar de pasta de moniato. Amb la pell de gallina. No podia ser ningú més. Fins i tot se'ns va escapar una llagrimeta. I a casa es va fer el silenci... va ser el nostre tribut.

Anys després, les meves filles m'han regalat el DVD d'aquest concert i he vist que després de 18 anys segueix sent l'únic que pot cantar aquesta cançó com l'original.


dimecres, 5 de maig del 2010

Intercanvi de rols



A casa:

- la Maria és la més xerraire, tot ho comenta. En certa manera és la que sempre està disposada, la més independent, la que va a la seva i decideix en tot moment què vol. Si agafa un conte no para d'explicar-te tot el que veu. És molt oberta amb tothom, no calla.

- la Erinn està molt enmarada, només vol a la mama, a la mama i a la mama. Si mirem un conte s'està callada al costat de la Maria i només de tant en tant comenta alguna cosa. No para, però molts cops segueix a sa germana. És molt tímida, però quan agafa confiança també és molt xerraire.

A escola:

- la Maria és la més indefensa i vulnerable. No xerra gaire, molts cops repeteix el que diu la seva germana.

- la Erinn és una pallassa. No para ni un moment i porta la veu cantant. No calla!!!

Ahir, parlant amb la Laura, la mestra de les gatxans, vem descobrir que les nenes s'intercanvien els papers quan són a escola. Ella es va quedar parada del que li explicàvem nosaltres i nosaltres flipàvem amb el que ella ens deia. Hi vem anar per un nou atac de mossegades de la Erinn. No sabem què fer i vem reunir-nos a veure si entre tots trobàvem pistes que ens poguessin ajudar. I vem descobrir que porten una doble vida!

Amb la Laura hem decidit potenciar que els dos rols s'equilibrin: donar més importància a la Maria a escola, fer-la destacar, que agafi confiança, i desenmarar una mica la Erinn a casa, que sigui més independent i potser així aconseguirem calmar-la a escola. No sabem si funcionarà, però és una opció. A veure com ens va.

dilluns, 3 de maig del 2010

Feliç


Hi ha dies que no se perque soc feliç. Potser per un comentari de les nenes que em fa riure o perque toca veure el darrer capítol de Lost, o perque m'ha anat una classe. Últimament soc feliç per tu. Perque m'agrada veure com surts del pou, com te'n vas sortint, com tornes a somriure i tens una xerrera incontrolable. I sobretot perque tornes a respondre'm el telefon. Em fas feliç!