dijous, 24 de maig de 2012

I punto!



Amors meus,

potser no veu entendre molt bé perque dimarts us veu quedar a casa. Si, l'Àngels i la Fàtima us van explicar que hi havia vaga i fa uns dies que, de tant en tant, porten una samarreta groga igual que la que hi ha penjada a la classe dels cargols, però dubto que entenguessiu molt bé què és una vaga.

Jo us vaig explicar que els senyors que manen no volien donar a l'escola els diners que es necessiten perque tot funcioni bé, i que la mama aquell dia no treballava i se n'anava a Barcelona a manifestar-se per aquest mateix motiu.

Veu fer vaga perque el vostre pare i jo, quan vem pensar en una escola per vosaltres, vem decidir que anessiu a l'escola del poble, pública, i, per tant, vem apostar per uns valors. I ara toca defensar aquests valors. Veu fer vaga perque volem que seguiu rebent la mateixa educació que fins ara. Veu fer vaga perque creiem que apostar per l'educació és apostar pel futur. Perque volem que prengueu consciència de que un ha de lluitar pels seus ideals i defensar-los quan aquests estan amenaçats. I si amb això no en teniu prou, veu fer vaga perque ho dic jo! I punto!

dilluns, 21 de maig de 2012

Segona trobada de mares blocaires


Mares blocaires o lectores o no tant mares o no tant lectores...

L'Anna i l'Onavis estan preparant una trobada de les nostres. L’estiu passat ens vam reunir unes quantes famílies per dinar, va ser molt maco i teniem ganes de repetir-ho, però aquesta vegada hem decidit que farem una primera trobada només de mares. 
Que us sembla? i després, si es pot, ja de cara a l’estiu, ens tornem a reunir per pasar el dia totes les famílies plegades.
Pensàvem en un lloc tranquil, on poder assavorir un bon café i un pastisset, un espai que ens doni peu a parlar i que sigui acollidor…i ens hem decidit per la cafetería de la lliberia Laie, al carrer Pau Claris, molt a prop de la Plaça Urquinaona.
La trobada serà el dissabte 30 de juny. Encara queda molt de temps i segur que teniu temps de convinar-vos-ho! Vinga animeu-vos, quina millor manera de celebrar el final de curs? 

dissabte, 19 de maig de 2012

Si no quieres ser como ellos...


Lee! Això ens deien cada dissabte des de "La Bola de Cristal" mentre ens ensenyaven un ramat de xais. I no se si va ser la por a aborregar-me o que vaig tenir la sort de que la meva mare cada dilluns quan baixava a Barcelona em portava un tebeo (ara en diuen còmics) o un llibre, però el cas és que m'agrada molt llegir. I no només el fet de llegir, també el tocar els llibres, fullejar-los i fins i tot olorar-los. I estic de sort per dos fets:

El primer que al meu poble han inaugurat una biblioteca impressionant! Tan impressionant que em vaig emocionar quan vaig anar a la inauguració. Ara encara me'n faig creus que al poble tinguem una biblioteca i que sigui tan bonica. Fins i tot les veus que deien que no calia o que on anàvem amb una biblioteca així (si, n'hi havia) han hagut de callar. La inauguració va ser increïble, amb la bruixa avorrida explicant contes, signant-los i fent una visita guiada als nens. I el millor de tot és que la biblioteca serà (o si més no aquesta és la intenció) un focus d'activitats, ja siguin pròpies o de les entitats, l'escola, etc... A la foto la podeu veure. A que és maca?

El segon és que soc mare. Si, el ser mare m'ha obert les portes als llibres infantils. No es que les tingues tancades, però no m'hi acostava gaire. Ara no en surto! M'encanten! Hi ha autèntiques meravelles! Ja us vaig parlar d'algunes d'elles, però les adquisicions de Sant Jordi van ser espectaculars! Vem comprar "Frederick", "A dormir monstres" i "Endevina com t'estimo". El primer és un llibre preciós que parla com són d'importants les coses no materials, els colors, les paraules, per poder viure. El altres dos són contes per abans d'anar a dormir. Bé, es poden explicar en qualsevol ocasió, però per aquest moment són perfectes.

I ahir vem treure de la biblioteca "Un día diferente para el señor Amos". El vaig clixar el primer día i no he parat fins a treure'l. Aquesta nit el llegirem.


Les noves adquisicions

La bruixa avorrida signa llibres a l'Erinn i la Maria

La nova biblioteca Valentí Almirall

dijous, 17 de maig de 2012

Last dance


Ha mort Donna Summer. No és que jo en fos una gran fan, però aquesta cançó és una de les meves preferides. Fa unes setmanes (o mesos) l'Onavis ens va preguntar quines cançons ens feien posar contents, estar de bon rotllo. No vaig respondre perque com sempre quan tenia temps no estava inspirada i quan em venia la inspiració anava atabalada (no és que no et llegís o no hi pensés). Doncs des d'aquí responc que una de les que em fan posar contenta és aquesta. Contenta amb un punt de melanconia, no sé perquè. Però m'agrada. Em fa ballar i m'emociona. I és que, qui no ha tingut un últim ball a la seva vida?


Ja s'acosta...


És un moment que temo. La M, una de les meves millors amigues, m'ho va explicar quan li va passar, més o menys quan els nens tenien 5 o 6 anys, i em va deixar una mica tocada. Jo no ho vull! I sé que passarà, que és llei de vida, que arribarà aquest dia, però vull que s'endarrereixi al màxim! Doncs si els 5 o 6 anys em semblava una bestiesa, a la S, la mare de la millor amigueta de les meves filles li va passar ahir. Amb només 4 anys que té la nena! Ens ho explicava mig ofesa, mig trista, mig rient (suposo que per no plorar).

Ahir va arribar-li el dia en que la seva filla li va demanar que no li fes un petó en despedir-la a l'escola, que hi havia massa gent li va dir...

dijous, 10 de maig de 2012

És més difícil?



Des que estava embarassada, en saber que esperava o tenia bessones, tothom responia el mateix "buff, quina feinada!". Fins i tot una parella amb bessons, un dia al mercat em van pintar això de ser pares de bessons com el pitjor que li podia passar a un després de la malària. En aquest cas el meu marit i jo ens vem mirar i amb aquella innocència de l'ignorant ens vem dir "exageren! a nosaltres no ens passarà!". I si, jo sempre pensava que exageraven. I de fet la feina que donen els bessons al començament no és el doble de la que pot comportar un nen: quan fas papilla en fas per dos, quan banyes en banyes dos, quan agafes una nena de la mà també agafes l'altra. Sempre deia que per mi era més feina tenir dues criatures que es portessin poc temps i que anessin a diferents ritmes.

He dit "deia". Si, "deia" perque ara ja no n'estic tan segura. No és que amb els 4 anys la feina s'hagi doblat de sobte. No. Però si que psicològicament és dur conviure amb dues nenes que tenen les mateixes necessitats d'atenció alhora, i a més d'atenció individualitzada. M'explico. Darrerament (ja fa temps, però s'ha anat accentuant), les nenes em busquen per explicar-me coses, perque els n'expliqui jo o perque les ajudi amb alguna cosa. Sempre alhora, sempre igual i sempre pensant que són persones diferents i que volen coses diferents. I és força esquizofrènic! Jo ja dic "espera a que acabi ta germana" però la paciència no és la seva principal virtut. Així que ara si que ho dic, i amb totes les lletres, tenir bessons és dur, és molt cansat, el doble que tenir un nen sol o que tenir dos nens de diferents edats.

Ara, també és el doble de divertit!