dimarts, 31 d’agost de 2010

Estiu



Les vacances ja s'han acabat i d'aquí poc arribarà ja la tardor. El nostre estiu ha tingut una sèrie de paraules clau:

Toy story 3, cachondeo, mosquits, peñalete, el gall i la gallina, Dora, piscina, hummus, migdiada, Emmo (traducció: Nemo), tranquil papa tranquil, fem un salt, Garrapinillos, manguitos, Tibidabo, Ella, iphone, Mad about you, xancletes, palitos, préssecs, ballarines, les tres bessones, magdalenes.

Però les veritables "paraules clau" són elles, la Maria i la Erinn, que han fet que aquestes vacances hagin sigut estressants i divertides a parts iguals. Hem superat l'estiu dels 2 anys!!!

dimarts, 17 d’agost de 2010

Toy story 3



Hi ha pel·lícules que ens agraden molt, d'altres que no estan malament i d'altres que no ens agraden. Fins i tot n'hi ha que detestem profundament. Però hi ha pel·lícules que a més tenen un significat especial per nosaltres. Jo en tinc moltes: Grease, Moulin rouge, Eva al desnudo, el Padrino, no sé, moltes. I des d'ara en tinc una més. La primera pel·lícula que han anat a veure les gatxans al cine, Toy story 3.

No confiàvem molt en veure la pel·lícula sencera i resàvem per no haver de demanar un pal de fregar per netejar algun pipi tot i les corregudes cap al wàter abans de la peli. Però per una vegada els déus es van posar a favor nostre i les nenes es van portar de manera espectacular! la Maria en tensió, movent-se endavant en els moments més intensos, amb les celles arrugades quan la situació es complicava, i la Erinn amb la meva mà ben agafada i recolzant el cap sobre el meu braç de tant en tant sense deixar de mirar a la pantalla. El seu pare i jo, a banda i banda no deixàvem de mirar-les i fer-nos senyals: "li has vist la cara?", "mira, mira!!!" ens dèiem en silenci. Al final aplaudiments pel gran (grandiós, un Déu!) John Lasseter, pel Buddy, pel Buzz i sobretots pels petits extraterrestres del Pizza Planet, i aplaudiments també per la Maria i la Erinn, que ens van fer passar una tarda molt especial. Mai la oblidarem. I a sobre ara podrem anar al cine de tant en tant quan n'estrenin una de dibuixos!

dilluns, 2 d’agost de 2010

L'àvia Maria



La meva àvia materna es deia Maria. Jo no la vaig conèixer. Només la conec per fotos i per les històries que m'han explicat la meva mare i les meves tietes. Ella era una dona forta, la que tirava la família endavant. Segurament per això el que la va enviar a presó després de la guerra la va denunciar a ella i no al meu avi, un bon home i tan republicà com ella. Sabia que tocava el pilar de casa, que enfonsava la família. Després de la presó va estar exiliada del poble i finalment va poder tornar, això sí, amb els pulmons tan fotuts que no va arribar a conèixer a la seva néta.

Per què parlo d'ella avui? doncs perque ahir vaig anar al cine i una annecdota de la peli m'hi va fer pensar. Vem anar a veure "Sunshine cleaning", una comedieta d'aquestes indie, tipus "Little miss sunshine" però sense tanta mala llet. No està malament. L'annecdota en qüestió és que les protes de la peli van buscant una escena en les pelis que surten per la tele, una escena que era molt important per elles, ja que hi surt la seva mare morta. I amb això vaig començar a plorar com una bleda (ja sabeu la meva facilitat...). No, la meva àvia no sortia a cap peli. Però si que hi havia una peli que per ella era molt especial, "El puente de Waterloo", una dramón de mucho cuidado! Quan la ven fer al cine del poble, com a mala mare que també era ella, va deixar les seves filles, se n'hi va anar i va fer-hi sessió contínua: la va veure 3 cops seguits. I així cada cop que la reposaven. I mira, no se, és una tonteria d'ella que sempre m'ha agradat. Pensar que no només era una dona amb una família, amb una ideals, amb una vida miserable, sino també amb unes aficions, que li agradava plorar amb una peli, que segurament amb d'altres reia...

La meva mare i les meves tietes cada cop que feien aquesta peli per la tele es trucaven i la veien cadascuna a casa seva. Jo també ho faig.