dijous, 31 de gener de 2013

Tot llegint i mirant pel·lícules


Les gatxans segueixen enamorades dels contes. I de la tele! Aquest any el tió va apuntar més cap a pel·lícules que d'altres anys i els llibres han arribat més amb l'aniversari.

De contes en van arribar dos de molt macos:

- Atrapat. Ja el coneixíem de la biblioteca. Un dia el vaig fullejat i em va encantar. El vaig dur a casa i també els va encantar. I la meravellosa tieta els el va comprar per l'aniversari sense saber com ens agradava! És molt surrealista però val molt la pena perque és molt molt divertit (sobretot si s'explica posant-hi una mica de salsa...).



- El monstre de colors. Una preciositat de llibre que va arribar de part d'uns amics, la T. i en P. Un mostres de colors que no sap què li passa i una nena que l'ajuda a desenredar les emocions i a donar-los un color a cada una. A la mestra de l'Erinn li va agradar tant que han fet unes capses de colors a la classe per parlar de sentiments (he dit mai que adoro a aquesta mestra?). I és de l'Anna Llenas, una il·lustradora fantàstica!


I de pelis? doncs evidentment el tió va cagar "Brave", que demanaven molt moltíssim i que hem vist moooooltes vegades aquestes festes. Però també van dur una petita joia, "El grúfal" i "La filla del grúfal". Elles tenen els contes i ja havien vist els curts al cinema (al festival de cinema infantil que van fer al Verdi i a la fira de literatura infantil de l'any passat), així que anàvem sobre segur. Això si, en anglès perque en castellà o català no hi són.


I la novetat és que ja veiem pel·lícules "de grans"! si, si, o i què us pensaveu? El tió va cagar "La princesa Monokone" (encara no l'hem vist) i "Tu a Londres i yo a California" (també coneguda com la pel·lícula de les bessones que no es coneixen i que tenen uns papes que s'enamoren. I per què s'enamoren?). I apart hem vist... tatxan, tatxan... "Los goonies"!!!!! Una de les pel·lícules preferides de son pare que estava bavejant veient a la seva prole disfrutant. I les nenes amb la boca oberta veient com son pare recitava diàlegs de la peli. Va ser tota una experiència! Ah i també han vist "Una noche en la ópera", la seva primera incursió en el "marxisme", del que som fans a casa. Van riure molt però la primera reacció va ser molt bona: papa, per què és grisa la peli?".


Apart tot aquest cinema ens ha fet descobrir una cosa: són tan bledes com la seva mare! S'emocionen en els moments emotius de les pel·lícules i ploren. Si, ploren. Es veu que jo plorava amb la Heidi també... El cas és que elles ho atribueixen a que la peli els està agradant molt. Ploro perquè m'agrada eh mama! I no només amb les pelis: l'altre dia la mestra de l'Erinn em deia que els va explicar un conte ("Coco i Piu", la meva propera adquisició si aconsegueixo trobar-lo en català) i que quan va acabar l'Erinn li va dir "m'ha agradat tant Àngels! tant que casi ploro" amb una llagrimeta.

dimecres, 30 de gener de 2013

Crònica d'una desaparició


Hola, com anem? bon any a tothom! Si, he estat desapareguda. Molt desapareguda. Per què? sobretot per cansament. Les festes de Nadal van ser bastant esgotadores, fent de mama les 24 hores del dia (per què no fan migdiada les gatxans? per què????) i amb poques estones de descans en les que bàsicament aprofitàvem amb en Víctor per vere alguna de les 9812364198274 pel·lícules que tenim pendents.

I també hi havia un cert cansament mental: el meu cervell no dóna per tant. Feina, casa, nenes... de vegades tinc la sensació que el temps em porta, que vaig a la deriva al llarg del dia, d'aqui cap allà sense control·lar res. I això m'angoixa i m'esgota. No se explicar-me millor.

Com han anat aquests dies? doncs força bé. Les festes de nadal bé, com deia cansades, vem anar a patinar, a la neu a baixar en trineu, al cinema, a passejar,a fer manualitats... Les gatxans van estar molt contentes amb el que els va cagar el tió i amb el que els van portar els reis, van poder disfrutar de la cavalcada de reis des de dalt d'una carrossa (bé, una camioneta que feia de carrossa) i en definitva van passar uns dies molt xulos en els que tenien els pares a disposició.

El problema rau en que just passades festes, el 19 de gener, va ser l'aniversari de les gatxans! Siiii, ja tenen 5 anys!!!!!! i clar no surts d'una que entres en una altra! festa amb els amiguets, festa amb la família... regals per totes bandes... I ja són grans! la Maria encara s'estima més agafar el xurro quan neda (tot i que ella es pensava que en fer 5 anys, com per art de màgia, sabria nedar com una sirena), l'Erinn està en una fase de "vull cridar l'atenció costi el que costi", però això si amb maduresa! amb la maduresa dels 5 anys.

I res, que espero anar entrant ja de manera continuada, aquesta nit trobar una estona per llegir els posts endarrerits (bé, doneu-me una setmana...), aquest cap de setmana preparar un post pel club de les mames lectores (vaya una que proposa llibre i se'n desentén eh...)... Us asseguro que la intenció hi és!

La Maria patinant

L'Erinn patinant

Mirant la pel·lícula de les bessones que no es coneixen
(coneguda a la resta del món com "Tu a Londres y yo a California")

La carta als reis de la Maria (el Taleopi de la Gelouti, també conegut com a telescopi de la Hello Kitty, no el van trobar els reis, però els pares el vem trobar per l'aniversari i hi enganxarem a la susodicha gateta)

Els fanalets que van fer les gatxans per rebre els reis

L'Erinn amb la disfressa que li van dur els reis

La Maria amb la disfressa que li van dur els reis