dimarts, 31 de juliol de 2012

Seguim amb les extraescolars



Aquest any tinc el mateix dilema que l'any passat. A quines extraescolars apunto a les gatxans? de segur seguiran amb la piscina (l'Erinn ja neda, bé, va per sota l'aigua, sola i la Maria sembla que mica en mica va perdent la por) i la música i dansa (pobra de mi si les esborro! em munten un cop d'estat en un microsegon!). Ara el dubte ve en si, a més, fan anglès. L'anglès entra dins "l'horari escolar", és a dir, es fa de 15.30 a 16.30, un dia a la setmana, aprofitant la jornada continuada.

En Víctor diu que no, que ja fan prou coses i que no cal. Però jo dubto: a l'escola pública no tenim la sisena hora i aquesta hora d'anglès és una manera de suplir aquesta mancança. Per altra banda són petites i ja tindran temps d'aprendre idiomes. Però per altra banda quan més menuts són més faciltat tenen pels idiomes. Però aquesta facilitat segons la tieta de les criatures (mestra d'anglès i una persona d'allò més centrada i amb moltíssim sentit comú) dura fins els 12 anys. Però per atra banda m'han comentat que les classes són molt amenes i els nens s'ho passen molt bé alhora que aprenen. I així estic jo, amb les meves cabòries...

Sort que ahir la mare d'un nen que farà P5 em va ajudar una mica a decidir-me. Em va començar a criticar que a l'escola de música havien posat la batucada els dimecres de 17.15 a 18h i que el seu nen no podria anar-hi perque feia piscina. Jo he estat a la comissió que ha quadrat (ho hem intentat si més no) els horaris de les extraescolars i li vaig dir que s'havia posat a aquella hora perque hi poguessin anar els nens que feien esport base, ja que sortien a les 17h i que sempre podia triar el grup de piscina de dimarts i dijous. La resposta va ser que no podia perque aquells dies el nen feia taekwondo al poble del costat i que com ell com a mínim hi havia 3 nens més, i que "o canvien l'horari o no l'apunto!". Tan indignada estava que ni va dir adéu quan en marxar em vaig despedir.

Des que soc mare estic cada cop més d'acord amb que "els pots s'assemblen a les olles". No hi ha com tenir una mare així, que apunta al seu fill a tot i més i exigeix que tot quadri amb el seu horari, que està orgullosa de lo bé que dorm el seu fill gràcies a que cada nit li posa els Simpson a la tele que té a l'habitació (si, amb 4 anys...) i que és incapaç de renyar-lo quan en fa alguna, per fer-me adonar que en comptes de tantes extraescolars potser el que els hi cal als nens a certes edats és passar temps amb els pares. Encara que només sigui perque se n'adonin de que tot no pot ser. Ni ha de ser.

dimarts, 24 de juliol de 2012

Esther Tusquets



Ha mort Esther Tusquets, la que va ser propietària de l'editorial Lumen. No m'uneix a ella més que la meva passió per la Mafalda, però pertanyia a un temps i una societat que sempre m'ha atret. Aquesta burgesia catalana culta, que estiuejava a la costa brava i dominava el món cultural barceloní. Potser per això he clickat la notícia a la Vanguardia i m'he dedicat a llegir les notícies relacionades. I un parell de coses m'han cridat l'atenció.

La primera la actitud com a editora: el no publicar res que no t'agradi, vèncer els arguments comercials o buscar-los un cop la novel·la t'ha agradat, no al revés. En una entrevista diu que no publicava més de 30 o 40 llibres l'any, aquells que podia llegir i analitzar. Penso en la quantitat de llibres que es publiquen avui en dia, de vegades autèntics horrors (estic pensant en un que em van regalar uns amics, "Lucy Sullivan se casa" que, o bé m'estic tornant molt selectiva, o bé hi ha llibres que no haurien de veure la llum). També penso en el que costa trobar a les llibreries tot allò que no és novetat. Com si només valgués el que és nou, allò que s'ha de vendre.

Per altra banda m'ha arribat la forta relació amb els amics. Els que parlaven d'ella eren amics seus, a més la majoria coneguts per la seva faceta literària o editorial. I eren amics des de fa 40 o 50 anys. A més, de les seves paraules dedueixo que eren com una gran família. Aquesta sensació de lligams d'amor per sobre dels lligams de sang, la veritable amistat. Dóna la sensació que aquesta burgesia fugia del passat, dels seus pares que havien guanyat la guerra, del benestar, intentant ser una esquerra compromesa, amb ideals. Però no debia ser fàcil deixar tot allò enrera. No sé, potser tot són imaginacions meves, però m'agrada posar una història darrera la gent que no conec.

I finalment la relació mare-filla, tant amb la seva mare, com amb la seva filla. De la seva mare comenta que Edip també existeix entre mares i filles i parla d'ella amb molt d'amor. I de la seva filla no en diu res en concret, però en parla amb admiració i fins i tot amb un cert punt de sorpresa, com si no s'hagués esperat que arribés a ser com és. Parla de la complexitat de la relació entre mares i filles i la comparteixo, aquest entendre's i no entendre's, aquest estira i arronsa. Crec que ha de ser difícil quan els fills arriben a l'adolescència deixar anar la corda, deixar que s'equivoquin quan tu ho veus a venir, callar. I crec que si són noies hi ha un punt de complicitat que fa que encara ho sentis més proper i costi més no intervenir-hi. A la meva mare li va costar molt, però en va aprendre. I no fa gaire va comentar davant meu que li agradava molt veure com jo feia de mare, veure la relació que tenia amb les meves filles. Ho deia amb amor, però també amb un punt de sorpresa.

Res, que tenia coses al cap que volia posar per escrit. Un dia d'aquests agafaré el "Todo Mafalda" i començaré a ensenyar a les meves filles quatre veritats del món.


diumenge, 22 de juliol de 2012

Vacances sense vacances


Foto d'ahir a la nit a la platja de Castelldefels

Aquest mes de juliol està essent un mes extrany. Ni en Víctor ni jo tenim vacances, però les nenes si, aixi que hem hagut de fer un tetris perque no es passessin un mes tancades a casa amb els avis. Van anar dues setmanes al casal, la meva sogra ha estat una setmana i mitja venint cada dia a casa i els meus cunyats les han tingut un parell de dies a casa seva. Ara ja només queda una setmana i mitja que jo només aniré de matins i elles s'estaran amb els avis.

Però apart d'aquest puzzle en el que tota la família a col·laborat, les tardes tambe han estat especials. Alguns dies hem anat al parque, com sempre, però d'altres hem anat a la piscina, i sempre allargant més de lo habitual. I ai les nits! Oh summer nights!! aquest mes hem sortit amb els del parque de concertillo, de sopar, de sopar+concertillo i ahir a la platja. No gastem gaire: sopem entrepans, els concerts als que hem anat han estat gratuïts, pero et dóna la sensació de pseudovacances, de que estem aprofitant aquests dies per fer festa tot i treballar. I és molt agradable! Ja arribarà l'agost i les vacances seran complertes, però de moment no ens podem queixar!

divendres, 20 de juliol de 2012

Ahir va ser un gran dia!



Si. Va ser un dia fantàstic! Em vaig aixecar molt d'hora: les nenes marxaven dos dies a casa dels seus tiets, a Mataró, i s'havia de preparar tot. Jo estava molt nerviosa. No soc una mare d'aquestes que no es poden separar ni un moment de les seves filles, però em feia una cosa a la panxa que marxessin, estar dos dies sense elles estant jo a casa. Elles encantades de la vida, tot i que la Maria quan ens despedíem em va deixar anar un "però jo et trobaré a faltar!" que em va desfer. Ara, em vaig refer ràpid quan davant la meva resposta "no tindràs pas temps de trobar-me a faltar" em va deixar anar un dels seus "ah vale".

Els nervis van seguir tot el dia a la feina. Estava pendent d'una notícia i no me la treia del cap. mentrestant les coses seguien el seu curs: dades a 'ordinador, reunions, dinar de final de curs al departament...

En arribar a casa una bona notícia: he aconseguit una acreditació per la posició per sobre de la meva, de manera que si mai sortís una plaça m'hi podria presentar. Fa poc vaig enviar els papers i han anat molt depressa a respondre.

Però els nervis seguien. La gran notícia es feia d'esperar i va arribar a un quart de set mentre era a la piscina. L'A. estava embarassada! siiiiiii per fi! llàgrimes, crits, tot per wassap per no aixecar la llebre davant la resta de mames del parque. Era ella qui havia de donar la notícia, no jo. Tot d'amagat fins que va arribar ella i la vem poder abraçar. Una alegria, un descans. Poder compartir moments així després de veure-la patir. I que et parli de tots els plors del camí. I de les rialles del camí. Perque també n'hi ha de moments divertits en una FIV, també rius. Molts cops de lo ridícul de la situació, de la facilitat que tens per baixar-te les calces per una eco, de punxar-te en els llocs més insòlits i de les reaccions que provoquen les hormones.

El dia va acabar en soparet i concert a la piscina. I a sobre de rumba. Volando voy, volando vengo, però sobretot, por el camino yo me entretengo!

dissabte, 14 de juliol de 2012

Despreci


Darrerament fa por sentir les notícies (dic sentir perque ja fa temps que no veiem les notícies a la tele) o llegir els diaris. La situació econòmica és cada cop més catastròfica i la sensació que tinc és que estem caient a un pou del que encara no hem vist el fons i del que no veig que ningú ens en pugui treure. I això que jo sempre he estat més aviat optimista...

Les retallades són cada cop més bèsties i sempre contra els mateixos. Si no pots permetre't una mútua sanitària o una escola concertada fes-te a la idea que la teva salut i la teva educació seran molt pitjors que la de la resta i, per tant, les teves oportunitats es veuran minvades. Si Darwin veiés això faria un nou llibre parlant de la selecció artificial i de com cada cop la seva actuació és més forta.

Però, a més, aquests darrers dies hem vist com els que han decidit aplicar aquestes retallades ho fan amb un despreci total cap als que les rebem. Funcionaris, aturats, autònoms, tots els que quedem fora de les classes altes i dirigents estem rebent pals per tot arreu i, a més, veient com se n'enfoten: aplaudiments, rialles, per no parlar de sous vitalicis, enxufisme, dietes que no calen, serveis i prestacions que estan fora de tota raó. No se si fa més mal rebre les retallades o haver d'aguantar la falta d'educació, ètica i compromís dels que retallen. Tant cinisme em desperta un total despreci. Per no dir fàstic.

dimecres, 11 de juliol de 2012

The miseducation of... les gatxans



(títol de post copiat del títol d'un disc de la Lauryn Hill)

Les gatxans sempre han idolatrat la tele. I defugint els anuncis, a casa normalment veuen DVDs o canals com el Disney Junior, el Clan o el 3XL a l'estona en que no fan anuncis (és a dir, la de'n Mic). Cansat de sentir tot el sant dia com canturrejaven la cançoneta de la Casa de Mickey Mouse o del Jake y los piratas, el pare de les criatures va començar una contraofensiva, primer introduint cançons de velles sèries de televisió i mica en mica començant a passar-los aquestes sèries. Així, les gatxans estan essent criades una mica com nenes dels 80: juguen al parque (de fet darrerament hem introduït el saltar a corda i fins i tot les gomes! com a jocs parquívols) i miren "D'Artacan i los 3 mosqueperros", "Erase una vez el hombre" i la que ha passat a ser la seva nova ídol, "Pippy Calzaslargas". I quan veus que la teva filla vol dormir amb els peus al coixí o vol menjar molt per ser tan forta com per aixecar un cavall, te n'adones que la influència està arribant lluny. Fins i tot que pot ser perillosa...

I ahir cantaven "no se ría, no se ría..."... 

divendres, 6 de juliol de 2012

La jornada continuada


L'any vinent l'escola del Papiol ha estat triada per la Generalitat com a centre pilot per avaluar la jornada continuada a infantil i primària. Això sona molt gros i així ens ho hem agafat al poble. Des que al març es va saber van començar a córrer cartes de pares i mares queixant-se'n, circulars de l'escola i de l'AMPA informant als pares del poc que es sabia, noves cartes dels pares queixant-se de la desinformació, reunions de la junta de l'AMPA, etc... El cas és que al final hem estat designats.

El tema crea polèmica. Per una banda els mestres hi estan a favor amb un argument de pes: l'educatiu. Afirmen que els nens són més proactius al matí, mentre que a la tarda el rendiment baixa escandalosament. Alguns pares també hi estan a favor: acabar les classes a les 2 del migdia permet avançar l'horari de les extraescolars i per tant que els nens arribin més d'hora a casa i puguin fer els deures a una hora decent i, fins i tot, tenir temps de fer el manta. D'altres pares hi estan en contra: l'horari lectiu no s'ajusta gens al de les feines paternes i en el cas dels petits són moltes hores seguides i dinaran molt tard.

A veure, anem a pams. En el tema educatiu no hi entro, no hi entenc, així que em refio del que diguin les mestres ja que soc de les que creu que els mestres miren sobretot pel benestar dels nostres fills. Punt a favor.

En el tema de les extraescolars hi veig molts avantatges. No és normal que els nens surtin de casa a les 9 del matí i hi arribin a les 8 del vespre morts i reventats. El fet que Papiol hagi estat triada com a escola pilot es deu en bona manera a que només hi ha una escola i les extraescolars estan totalment coordinades amb l'horari lectiu, a més d'estar totes al voltant de l'escola, de manera que el transport de l'escola a l'extraescolar es pot fer a peu i amb monitors, no cal que hi siguin els pares. En molts cursos els nens aniran a quarts de 4 a fer l'extraescolar i els pares els podran recollir directament allà en acabar.

Els menuts és un dels temes que més amoïna. Fins ara feien una pausa a mig matí on menjaven una mica i dinaven a dos quarts d'una. Ara està previst que facin dues pauses, una de 30 minuts com fins ara on esmorzaran bé, i de fet està previst treballar l'hàbit de l'esmorzar i de l'alimentació sana aprofitant l'avinentesa, i una de 15 minuts més tard. Aguantaran fins les 2? no ho se. Als països europeus que fan jornada continuada l'escolarització comença als 6 anys, així que no sabem com anirà.

I finalment el gran tema: l'ajustament entre l'horari lectiu i el de la feina dels pares. En principi els nens que es queden a dinar no variaran l'horari de sortida. De 14.00 a 16.30 hi ha servei de menjador i monitoratge (fins ara era de 12.30 a 15.00) per aquells nens que no hagin d'anar a extraescolars. L'equip de monitors a més ha proposat tallers per la darrera hora. El problema és que molts pares es refiaven que amb les extraescolars allargaven aquest horari fins les 6 o les 7 de la tarda i ara no serà així. És una putada? pels pares si, però i pels nens? de debò volem que els nens facin el mateix horari que nosaltres? que estiguin fora de casa fins les tantes? potser és un primer pas cap a la tan anomenada conciliació familiar i laboral. Si, és un pas molt petit. I si, és començar la casa per la teulada, però és començar. I si, potser soc molt i·lusa, però crec que s'ha de provar. I quina millor manera de provar-ho que essent centre pilot i que hi hagi mil ulls vigilant que tot vagi bé.

Que tinguem sort!

dijous, 5 de juliol de 2012

Els regals 2a part: el making off



Ja advertia que hi havia una segona part...

En el post anterior explicava els regals que vem fer a les mestres de P3. Tot molt maco, molt emotiu... però no es oro todo lo que reluce... Comentava que jo vaig recollir els diners de les dues classes, doncs bé a P3A tot va anar rodat, però a P3B no va ser tan fàcil. I tot "gràcies" a la delegada...

Tot va començar uns dies abans, en una festa d'aniversari al parque a la que hi van anar els nens de la classe. Vem començar a parlar del regal i la delegada va comentar "Bé,a veure, són 20 nens, però 3 no conten, així que son 17". I a la pregunta de "per què no conten" va deixar anar la resposta esperada "perque són extrangers" (no marroquins, no moros... extrangers). "Home, si no els hi diem segur no participaran perque no ho sabran""Doncs els hi dius tu, jo no penso fer-ho"... sort que en aquell moment va arribar una altra mare i va dir que havia parlat amb els pares de dos dels nens marroquins i havien dit que i tant que participarien, a lo que la delegada va haver de callar.

I què és participar? per mi participar era fer un dibuix a la bata de la mestra, posar el seu nom al poema i pagar 4 euros pel regal, però aquest darrer punt era secundari. Vull dir, si un pare no pot pagar el nen es queda fora? no pot fer-li un dibuix a la mestra? no pot posar el seu nom? no pot sentir-se partícep del regal? com evitar que la persona encarregada de comprar el regal, una xenòfoba declarada, pugui posar pegues a la participació d'un nen per un tema de diners? És molt fàcil, fent trampes! I és que la que recollia els diners era molt llesta i sempre hi ha mares disposades a col·laborar quan l'ocasió s'ho mereix... o no s'ho mereix deixar tiparraques com aquesta amb un pam de nas?

P.D. Hem parlat amb l'AMPA per saber com podem vetar a aquesta delegada de cara a l'any vinent en cas que vulgui repetir.

Els regals


Aquest és el dibuix que l'Erinn li va fer a l'Àngels
A la llar d'infants per final de curs feiem un regal a la mestra entre tots els pares i a l'escola vem decidir fer el mateix. Com les delegades (aquest any s'ha posat en marxa el projecte dels pares delegats i a P3 tenim una delegada per classe) no badaven boca vem decidir enviar-los un mail per veure què els hi semblava i perque eviessin un mail general als pares i tal. Hi van estar d'acord i tot es va començar a posar en marxa. El tema va coincidir amb el meu viatge a Estocolm, així que tan bon punt tenia wifi em dedicava a contestar correus, opinar sobre els possibles regals, movilitzar al meu marit perque ajudés (aprofitant que s'havia agafat 3 dies vacances, perque això de treballar i fer de mestesso de casa era incompatible...), etc... A mes penseu que jo estava involucrada en el regal de les dues classes, fet que de vegades resultava del tot esquizofrènic. Aquí hi ha el resultat:

- P3A: pels aniversaris, els nens de la classe feien un dibuix del nen que feia anys i al final del dia els hi donaven tots en un àlbum. Vem decidir fer el mateix a la mestra: tots els nens la van dibuixar i li vem donar enquadernat amb un text ben bonic. Va resultar que la mestra ja ho sabia perque els nens es van xivar (era previsible): Àngels t'hem fet un dibuix, però no ho diguis eh, que és una sorpresa!. A més li vem comprar entrades pel teatre (hi és molt aficionada) i tant a ella com a la vetlladora de la classe una orquídea. A més vem fer una postal amb un poema de'n Martí i Pol (li encanta) signat pels nens. La veritat és que vem triomfar! L'Àngels va estar molt contenta i se li notava que era de debò. A qui ho debem? a l'Anna, una mare de la classe que va ser mestra a l'escola i que coneixia els gustos de l'Àngels, a més de ser un pou de bones idees.

- P3B: Partíem de la mateixa idea dels dibuixos, però va anar derivant i va acabar essent una bata en la que els nens es van dibuixar a si mateixos i van posar el seu nom. En vem fer una per la Fàtima i una altra per la Marta, que és la mestra de reforç però que gairebé ha compartit tutoria amb ella. Les vem posar en unes caixes de fusta molt boniques pintades a mà i també els vem donar un poema a cada una signat pels nens. Va quedar tot molt bé i se les notava emocionades. I a qui ho debem? a l'Anna (una altra Anna) i a la Patrícia, dues mares amb bones idees i sempre disposades a fer el que sigui perque tothom estigui content.

Per què en parlo? perque n'estic molt orgullosa de com va quedar tot, perque de vegades no cal un gran pressupost per poder fer un regal ben maco i fugir de les Smartbox que si, que són un regal la mar de bo quan no saps què fer però que alhora són lo més impersonal del món. I perque veieu lo maques, llestes i imaginatives que són les mares de la meva escola!

P.D. No se com m'ho vaig fer però em va tocar recollir els diners pel regal de les dues classes... punt a tenir en compte per evitar-lo l'any vinent!

P.D.2 Aquest post continuarà amb el que va passar "al darrera" de la preparació del regal...

P.D.3 Sobre el comentari sobre el meu marit ho retiro: m'ha explicat que va demanar vacances per si de cas aquells dies li tocava quedar-se fins més tard i no podia recollir les nenes, va voler assegurar la jugada. I va fer ben fet!

dilluns, 2 de juliol de 2012

L'entrada pendent o per què és important jugar al parque?



És important que els nens juguin. Que s'embrutin. Que sociabilitzin. Que aprenguin a compartir. Que es cansin (sobretot pels pares). Per tot això és important que juguin al parque. Però aquí l'antropòloga té una altra raó: per que necessitem la llum del sol!

Us heu fixat que a mesura que avancem cap a latituds més altes (en el nostre cas cap al nord) la pell és cada cop més clara? Fins i tot si evitem l'exposició al sol, la pell d'un mediterrani serà en promig més fosca que la d'un escandinau. Quan veiem un gradient d'aquest tipus normalment hi ha dues possibles explicacions: una són els moviments migratoris graduals i l'altra la selecció natural. En el cas del color de la pell l'explicació ve donada per aquest darrer punt.

La vitamina D és necessària per un munt de coses, entre elles l'absorció de calci als intestins i la mineralització del ossos. Fins a un 80% de la vitamina D que necessitem la sintetitzem nosaltres mateixos i per fer-ho necessitem els raigs UV. Si senyors, els tan denostats raigs UV, aquests que si pogués més d'un dermatòleg enviaria a Sibèria a cavar, també tenen efectes beneficiosos (si els rebem en la quantitat precisa). Així, en latituds on aquests raigs són escassos s'ha seleccionat el tenir la pell molt clara ja que així se n'absorveixen més (la melanina fa de filtre i n'evita l'absorció), mentre que en latituds més baixes no cal que la pell sigui tan clara (al contrari, si és fosca evita la degradació del folat, de la que ja vem parlar). Uns nivells insuficients de vitamina D a la llarga deriven en problemes en la formació dels ossos donant lloc a raquitisme, osteomalàcia, osteoporosi, entre d'altres patologies. Els ossos més afectats són els de les cames i els de la pelvis, que han de suportar molt de pes.


I què hi pinta aquí el parque? doncs resulta que en un estudi del 2007 es va observar que el percentatge de nens amb dèficit de vitamina D havia augmentat molt als USA, així com el d'embarassades i fetus amb nivells baixos d'aquesta vitamina. Les raons que argumentaven per aquest augment eren dues: la disminució en la ingesta de llet a favor dels refrescs i la disminució del temps que passaven els nens jugant al carrer en favor de passar més temps tancats a casa. Els resultats a més mostraven diferències entre afroamericans i individus d'origen europeu: els primers presentaven uns nivells molt més baixos de vitamina D, ja que la seva pell fosca està perfectament adaptada a viure en els climes amb una elevada incidència de llum, però no a les baixes radiacions de les latituds elevades.

Només hi ha una excepció clara a aquesta tendència: els esquimals. Els esquimals, tot i viure a latituds molt altes tenen una pigmentació relativament fosca, i en canvi no tenen massa problemes relacionats amb la formació dels ossos. Això és gràcies a la seva dieta, molt rica en peix i mamífers marins, que són una gran font de vitamina D, de manera que la ingesta supleix la poca vitamina que l'organisme fabrica. Però els que no sou esquimals, a jugar al carrer!

P.D. Aquesta entrada està dedicada a les mames blogaires que dissabte em van dir que ja trigava a escriure sobre això. Un petó!

diumenge, 1 de juliol de 2012

... i en canvi tan properes



Ahir ens vem trobar amb algunes mames blogaires per fer un cafè. Si, quan ho dius aixi hi ha qui et mira extrany, hi ha qui riu, segur que hi ha qui et pren per boja i hi ha que directament et diu "i de què parles amb gent que no coneixes de res?". De res???? Probablement ens coneixem milor que amb gent amb la que ens veiem cada dia. Probablement sabem més tant del nostre dia a dia com de la nostra manera de ser, de pensar, les nostres alegries, les nostres pors... Ahir em trobava amb tres noies que no veig mai, però de les que en se molt. Que són ben lluny i que en canvi sento molt properes. És curiós i extrany, però alhora tot flueix de manera molt natural.

Noies, va ser un veritable plaer!