divendres, 30 de gener de 2009

Manifiesto por la solidaridad




MANIFIESTO POR LA SOLIDARIDAD

QUIENES SOMOS:

Los que suscribimos este manifiesto somos ciudadanos en el pleno uso de nuestros derechos civiles, y titulares de la soberanía popular, de la cual emanan los poderes del Estado.

Los firmantes nos dirigimos a todos los ciudadanos del mundo, conocedores de la situación de pobreza, hambre y enfermedad en la que se encuentra gran parte de la población humana en un momento histórico, como el actual, en el que se disponen de los suficientes medios políticos, económicos y científicos que pudieran solucionar estos problemas.

Este manifiesto tiene vocación de universalidad, y va dirigido a toda la humanidad, a cada ser humano que habita el planeta, para que tome conciencia de la terrible situación a la que se enfrentan millones de personas y de alguna manera actúe en consecuencia para terminar con esta insostenible situación. Por ello la versión original en español será traducida a diversas lenguas, pues nuestro propósito consiste en hacer oír la voz de la opinión pública en los lugares en las que se toman las decisiones políticas y económicas del mundo.

A QUIÉN NOS DIRIGIMOS:

Nos dirigimos a la clase política gobernante de nuestros países; así como a los más altos mandatarios de las Organizaciones Internacionales, tales como la Organización de las Naciones Unidas, y a los Presidentes y Gobiernos de los países más poderosos económicamente de la Tierra.


LES MANIFESTAMOS:

1.- Que este texto tiene su origen en la constatación de la extrema situación de necesidad y de hambre que sufre una gran parte de la población de la Tierra y en el desigual e injusto reparto de bienes que existe actualmente en el mundo. Entendemos que la ecuanimidad y la armonía en el mundo tienen por base el reconocimiento de la dignidad intrínseca y de los derechos iguales e inalienables de todos los miembros de la familia humana, por lo cual es inadmisible que una gran parte de la población mundial tenga que enfrentarse a una realidad tan precaria, a tal grado de injusticia y desigualdad, a tanta hambre, pobreza y desnutrición.

2.- Que consideramos que dicha situación es intrínsecamente perversa y no admisible ni moral ni éticamente, dado que todos los seres humanos nacen libres e iguales. Igualmente, tenemos presente que todos los ciudadanos del mundo tienen esos derechos desde el mismo instante de su nacimiento y no como una promesa futura cuya conquista dependa de la realidad política, social o económica de sus países.

3.- Que defendemos que es completamente injusto, inmoral y un crimen humanitario punible ante los tribunales internacionales y la Historia que, en pleno Siglo XXI, existan seres humanos que pasen hambre en el mundo, y que mueran por ello. Que es un agravante de ese crimen que, existiendo las leyes internacionales suficientes, así como los medios técnicos, económicos y científicos para corregir dicha situación, los que ejercen el poder en el mundo no lleven a cabo las acciones necesarias para solucionar lo que generaciones futuras calificarán de verdadero genocidio en el que serán culpables todos aquellos que, teniendo los medios para solucionar el problema, no los hayan empleado.

4.- Que consideramos que esta injusta situación es contraria al Derecho Natural, a los Derechos Humanos y a las normas de la más elemental ética, y entendemos que ha llegado el momento de que la voz de la opinión pública exija de sus gobernantes el final de tal estado de cosas.

5.- Que el presente manifiesto no es un manifiesto utópico; y que tampoco es un manifiesto político, ni se pretende con el mismo la instauración de un nuevo orden político o socio-económico mundial, ni ningún menoscabo del tejido empresarial, sanitario y social del mundo desarrollado, sino la más elemental justicia con los desfavorecidos.

POR TODO ELLO, EXIGIMOS A NUESTROS GOBERNANTES:

1.- La adopción de medidas inmediatas y urgentes para paliar tal situación de hambre, enfermedad y desnutrición en el tercer mundo. Consideramos que tales medidas no constituyen una utopía, sino que son perfectamente viables y posibles.

2.- Mantener el compromiso de cumplir los Objetivos del Milenio que, establecidos por Naciones Unidas en el año 2000, definen los principios a los que ha de ajustarse la actuación de los países y del sistema económico internacional para superar, con el horizonte fijado en 2015, las injusticias que aquejan a la humanidad.

3.- La realización de acciones solidarias sistemáticas con los países más desfavorecidos y que se establezca un orden lógico y humano de prioridades en la política económica, con proyectos inteligentes que creen riqueza y puestos de trabajo en los países afectados, facilitando un desarrollo sostenible y un progreso que les ayude a la consolidación de una red sanitaria, económica y social estable que haga posible el retorno a una situación de partida igualitaria.

4.- Que se tomen las medidas necesarias para que los países ricos destinen una parte de sus presupuestos a la creación de riqueza, de empresas y de fuentes de trabajo en los países afectados; así como la adopción de un acuerdo internacional, que debería subscribirse en la ONU de obligado cumplimiento para los países desarrollados.

5.- La implantación de un código ético que regule la estrategia de las empresas multinacionales, así como la eliminación de los paraísos fiscales y la aplicación de la tasa Tobin, ú otra similar, a las transacciones comerciales internacionales, que permita crear un fondo de solidaridad gestionado por Naciones Unidas.

6.- No aceptaremos simples declaraciones de principios que no se traduzcan en políticas concretas. En definitiva, APELAMOS al sentido de la generosidad y humanidad de todos, y fundamentalmente de la clase política internacional económicamente poderosa.

Desde la tierra que espera y cree firmemente en la Solidaridad que construya un mundo mejor y más justo, a 30 de enero de 2009"



MANIFESTE POUR LA SOLIDARITÉ

QUI SOMMES-NOUS:

Les adhérents à ce manifeste sommes des citoyens en plein usage de nos droits civils et titulaires de la souveraineté populaire, de laquelle émanent les pouvoirs de l'État.

Les signataires nous nous adressons à tous les citoyens du monde, informés de la situation de pauvreté, de famine et de maladie dans laquelle se trouve une grande partie de la population humaine dans un moment historique, comme l'actuel, où l'on dispose des moyens suffisants tant dans les domaines politiques, économiques et scientifiques qui pourraient résoudre ces problèmes.

Ce manifeste a une vocation d'universalité et s'adresse à l'humanité entière, à chaque être humain qui habite cette planète afin qu'il prenne conscience de la terrible situation à laquelle sont confrontés des millions de personnes et d'une certaine façon agisse en conséquence pour mettre fin à cette situation. Pour ce faire la version originale en espagnol sera traduite en diverses langues, car notre intention est de faire entendre la voix de l'opinion publique jusqu'aux lieux où se prennent les décisions politiques et économiques concernant le monde.

Á QUI NOUS NOUS ADRESSONS:

Nous nous adressons à la classe politique gouvernante de nos pays, ainsi qu'aux plus hauts mandataires Des Organisations Internationales, telles que l'Organisation des Nations Unies, et aux Présidents et Gouvernements des pays les plus puissants, économiquement parlant, de la Terre.

NOUS LEUR MANIFESTONS :

1.- Que ce texte émane de la constatation de la situation extrême de besoin et de famine que souffre une grande partie de la population de la Terre et de l'injuste distribution des biens existants aujourd'hui dans le monde. Nous entendons que l'impartialité et l'harmonie dans le monde ont pour base la reconnaissance de la dignité intrinsèque et des droits égaux et inaliénables de tous les membres de la famille humaine, raison pour laquelle il est inadmissible qu'une grande partie de la population mondiale doive affronter une réalité si précaire, à un degré tel d'injustice et d'inégalité, à tant de famine, de pauvreté et de dénutrition.

2.- Que nous considérons que dite situation est de façon inhérente perverse et inadmissible ni moralement ni éthiquement, étant donné que tous les êtres humains naissent libres et égaux .De la même manière, nous n'oublions pas que tous les citoyens du monde ont ces droits dès leur naissance et non comme une promesse future dont la conquête dépend de la réalité politique, sociale et économique de leurs pays.

3.-Que nous défendons qu'il est absolument injuste, immoral et un crime humanitaire punissable devant les tribunaux internationaux et l'Histoire que, en plein XXI ème Siècle, existent des êtres humains qui souffrent de faim dans le monde et qui en meurent. Que c'est une circonstance aggravante de ce crime qu'existant les lois internationales suffisantes, ainsi que les moyens techniques, économiques et scientifiques pour corriger cette situation, ceux qui exercent le pouvoir dans le monde ne réalisent les actions nécessaires pour résoudre ce que les futures générations qualifieront d'authentique génocide dont seront coupables tous ceux qui tout en ayant les moyens pour résoudre ce problème ne les auront pas utilisés.

4.- Que nous considérons que cette situation injuste est contraire au Droit Naturel, aux Droits Humains et aux règles de l'éthique la plus élémentaire et nous pensons que le moment est venu que la voix de l'opinion publique exige de ses dirigeants la fin d'un tel état des choses.

5.- Que ce présent manifeste n'est pas un manifeste utopique; ni un manifeste politique, ni nous prétendons avec ceci l'instauration d'un nouvel ordre politique ou socio-économique mondial, ni aucun discrédit des réseaux entreprise, sanitaire et social du monde développé, sinon la justice la plus élémentaire envers les plus démunis.

POUR TOUTES CES RAISONS , NOUS EXIGEONS DE NOS DIRIGEANTS:

1.- L'adoption de mesures immédiates et urgentes pour mettre fin à la situation de famine, de maladie et dénutrition dans le Tiers-Monde. Nous considérons que de telles mesures ne constituent pas une utopie, sinon qu'elles sont parfaitement viables et possibles.

2.- Maintenir le compromis de remplir les Objectifs du Millénaire qui, établis par les Nations Unies en 2000, définissent les principes sur lesquels doit s'adapter la conduite des pays et du système économique international pour surmonter, avec comme horizon 2015, les injustices dont souffrent l'humanité.

3.- La réalisation d'actes solidaires systématiques envers les pays les plus démunis et que s'établisse un ordre logique et humain de priorités en politique économique, avec des projets intelligents qui créent richesse et emploi dans les pays affectés, facilitant un développement soutenable et un progrès qui les aide à consolider un réseau sanitaire, économique et social stable qui rende possible le retour à une situation de départ égalitaire.

4.- Que les mesures nécessaires soient prises afin que les pays riches destinent une part de leurs budgets à la création de richesse et d'entreprises et de sources de travail dans les pays affectés ; ainsi que l'adoption d'un accord international qui devrait se souscrire à la ONU et d'application obligatoire de la part des pays développés.

5.- l'implantation d'un code éthique qui contrôle la stratégie des entreprises multinationales, ainsi que l'élimination des paradis fiscaux et l'application de la taxe Tobin, ou une autre de semblable quand aux transactions commerciales internationales qui permette de créer un fonds de solidarité géré par les Nations Unies.

6.- Nous n'accepterons pas de simples déclarations de principes qui ne se traduisent en politiques concrètes. En définitive, NOUS FAISONS APPEL au sens de la générosité et de l'humanité de tous et fondamentalement de la classe politique internationale, économiquement puissante.

Depuis la Terre qui espère et croit fermement en la Solidarité qui puisse construire un monde meilleur et plus juste, le 30 janvier 2009.


MANIFESTO ON BEHALF OF SOLIDARITY.

WHO WE ARE:

We, the endorsers of this Manifesto, are citizens on total use of our civil rights and holders of popular sovereignty, from where State Powers are emanated.

We, the signers, aware of the situation of poverty, hunger and illness in which great part of the human population lives despite being in a historical moment, as the current one, where sufficient political, economical and scientific means are available so as to solve these problems, address to all world citizens.


This public declaration is a universal calling which heads for the whole humanity, to each human being that inhabits this planet, for them to become aware for the terrible situation that millions of people have to face and, somehow, to encourage them to act accordingly, to bring to an end this unsustainable situation. This is why the original version in Spanish will be translated to different languages, since our intention is that the public opinion´s voice is heard in those places where political and economical decisions are adopted.

WHOM DO WE ADDRESS TO?:

We address to all the politicians who rule our countries; as well as to the highest heads of International Organizations, such as The United Nations, and to presidents and governments of the richest and most powerful countries of the world.


WE DECLARE:

1.- That this text has its origin in the certain fact of the extreme situation of the needs and hunger a big part of the world’s population suffers and in the current unequal and unfair distribution of the properties existing in the earth. We understand that the equanimity and the harmony in our planet must exist based in the acknowledgment of the equal, inalienable and intrinsic dignity of all the members of the human family, that is why it is unacceptable that a big part of the world’s population has to face such a precarious reality with this level of injustice, inequality, hunger, poverty and malnutrition.

2.- Since all human beings are born to be free, we believe that this situation is particularly evil and unethical. We also plead that all citizens in the world must have these rights in the same moment they are brought to life and not as a future promise to be reached depending of the political, social or economical reality of their homeland.

3.- We defend what is utterly unfair, immoral and a humanitarian punishable crime before the international courts and the History that right in the 21st century there still exist human beings starving in this World and dying because of that. It is an aggravating circumstance that, existing enough international laws and technical, economical and scientific means to correct the aforementioned situation, those who have the power in the world do not carry out the necessary actions to solve what future generations will only describe as a real genocide in which they all will be guilty for having the means to solve the problem, but not using them.

4.-We consider this unfair situation to be against the Natural Law, the Human Rights and the procedure of the most elementary ethical principles, and we understand that the moment has come in which the voice of the public opinion demands from their leaders the end of such state of affairs.


5.- That this is neither a utopian nor a political manifesto, and it does not expect the founding of a new political or socio-economic world order, nor any damage to the business, sanitary or social network of the First World, but the most elementary justice with the underprivileged.

BECAUSE OF ALL THE FACTS AFOREMENTIONED, WE DEMAND OF OUR LEADERS:

1. To adopt immediate and urging measures to alleviate such a situation of hunger, illness and malnutrition in the Third World. We think that such measures do not represent any utopia as they are perfectly feasible and possible.

2. To maintain the promise of fulfilling the Millenium Objetives which were established by the UN in the year 2000. These Objectives define the principles that the countries and the international economical system must follow in order to overcome the unfair situations humanity suffers towards the year 2015 (as it was agreed).

3. To perform systematically acts of solidarity towards the countries in an unfavourable position and to establish a logical and human order of priorities in the economical policy, including intelligent projects that create wealth and jobs in the aforementioned countries, offering sustainable development and progress to help them to consolidate a permanent social, economical and health service network that makes it possible for them to start from an equal position.


4. To take the necessary steps so that the richest countries allocate part of their national budgets to create wealth, companies and work sources in the aforementioned countries, as well as to adopt an international agreement, which should be compulsory for the developed countries and signed in the UN.

5. To implement an ethical code that regulates the multinational companies strategy, as well as the elimination of the tax havens and the application of the Tobin Tax —or a similar one— to the international commercial transactions, that will allow to create a solidarity fund managed by the UN.

6. We will not accept simple declarations of principles that are not transformed into specific policies. In other words, we appeal to everybody’s sense of generosity and humanity, especially from the ones who belong to the international ruling class that have the economical power.

From the Earth that waits and believes firmly in the Solidarity that can build a better and fairer world, 30th January 2009.

divendres, 23 de gener de 2009

Vacances



Potser anem una mica aviat, però ja estem planejant les vacances d'estiu! Hi ha varies opcions, que tot pot ser que al setembre haguem d'anar a viure sota un pont o menjar patates fins nadal, però en tinc moltes ganes! Sento que recupero una part de mi que els anys abans d'estar embarassada era important, el viatjar!

Per un banda amb en Vic hem recuperat un vell plan que és marxar a uns dies a Amsterdam. I a més solets! No sabeu la il·lusió que em fa!!! el que passa és que em sento mala mare per estar tan contenta, sento que potser m'hauria de saber més greu deixar les nenes 4 o 5 dies, però dec ser una mare desnaturalitzada perque em pot més la il·lusió que la pena per deixar les peques.

Per altra banda volem marxar uns dies de casa rural amb les mamis (i els papes) i els peques. Ja estem mirant llocs i la veritat és que també m'il·lusiona molt! M'agrada anar així de tranquis amb ells, sense que ningú es molesti per si un nen crida o plora, tothom al mateix ritme, em relaxa molt. I a més amb ells m'ho passo molt bé!!!! només la planificació ja és divertida!

També tinc dos o tres congressos aquest any, però de moment només sé segur que aniré al de Madrid. N'hi ha un a Turí que pinta moooooolt bé però la inscripció val una pasta i aquest any estem una mica de restriccions. El tercer és el que em crida més, però hem de fer números... octubre a Puerto Madryn, a la Patagonia argentina, en plena època de cria de les balenes... al·lucinant!!!


diumenge, 18 de gener de 2009

Fa 1 any



Demà fa un any. Bé el faria avui, però l'any passat va ser any de traspàs. Demà fa un any que van néixer les peques (els posts anteriors ja venien per aquí). La última nit sense elles vem anar a sopar fora, al cine, i en tornar a casa vem acabar de preparar les bosses. Vaja, de tot menys descansar!

El meu part el recordo com divertit! Sí, dec ser la única persona al món que té aquest record... Va ser una cesàrea programada, així que de contraccions ni una. Els meus ginecòlegs són matrimoni i es van passar l'estona fent-se conyetes. I a més van deixar que en Vic estigués al meu costat en tot moment, així que va ser genial.

El que més recordo és quan me les van donar. Tothom m'havia dit que era el millor moment, que era màgic, que era especial... així que jo l'esperava amb candeletes, havia de ser genial i jo estava preparada! A l'hora de la veritat la comadrona me les va acostar embolicades amb una mena de paper de plata tan a la vora que ni les veia i cridant-me "fes-els-hi un petó! fes-los un petó!". Jo pensava "doncs vaya caca de moment..." mentre intentava fe'ls-hi el petó, no fos que la dona pensés que jo era una mala mare així ja de bones a primeres. I aleshores en Vic se'n va adonar, me les va allunyar una mica i em va dir "mira-les, están bé i són precioses!". I va fer que aquell moment fos màgic. La resta està borrosa... jo plorava.


divendres, 16 de gener de 2009

Erinn



bitxo, espavilada, PANXONA, guapísima,
expressiva, somriure, viva, mirada, EXPLOSIVA, carinyosa,
riallada, simpàtica, pedorra, exigent, cridanera,
mimosa, marmotacarotes, boqueta...

així és la Erinn. El nom de la Erinn va ser difícil de trobar, no ens posàvem d'acord fins que en Víctor va recordar que quan vem començar a sortir havíem dit que si teníem un fill li posaríem un nom irlandès i Erinn era un dels que havia sonat. També hi ha una vessant lili que no tothom coneix... a mi m'agrada molt la Julia Roberts i un dels papers que ha interpretat és el de Erin Brokovich, però aquesta versió no queda tan bé.

La Erinn és pura energy!!!!!! és capaç de plorar, riure, cridar i abraçar-te, tot en 10 segons! és la dona de les mil cares, en té tot un repertori i és apassionada amb tot, quan agafa una nina, quan mira dibuixos animats, quan juga, quan riu... Normalment acaba el dia esgotada (el seu rècord d'hores de son està en 14...) i resulta esgotadora, però és impossible no riure amb ella. És impossible no adorar-la!

dijous, 15 de gener de 2009

Maria



Morenassa, bonica, primeta, ULLASSOS, carinyosa,
menudeta, pestanyotes, DOLÇA, clotets, simpàtica, matinera,
sensible, PACIENT, boqueta de pinyó, nassiró, observadora, bona
SOMRIURE, preciosa, humil,rissos... 

totes aquestes paraules descriuen a la Maria o en formen part. La Maria es diu així per la meva àvia, per l'àvia de'n Víctor i per la Maria de West Side Story, que és dolça com ella.

Va néixer plorant, encara era mig dins quan va arrencar a plorar i de seguida va ser la més bonica de la sala d'incubadores. Però el que enamora no són només aquests ulls negres, ni la seva boqueta, ni les seves pestanyes. És la seva dolçor, la manera que té de somriure, amb tota la cara. És impossible no estimar-la.


dimarts, 13 de gener de 2009

Vergonya aliena



Hi ha vegades que el govern del meu país em fa vergonya. Jo soc de les que es va alegrar quan el 2003 els socialistes van accedir al govern, i més encara de que ho fessin amb un govern amb iniciativa i esquerra. A la fi un canvi! El govern de Maragall semblava que començava a rutllar en alguns aspectes, tot i les sortides de to que tenia de vegades.

Quan va guanyar en Montilla pensava que milloraria, m'agradava aquest tarannà de treballar i no anar a buscar titulars, però entre uns i altres m'han fet perdre la fe. Cada vegada més un se n'adona de que els interessos polítics estan primant i molt per sobre dels interessos del país. Avui a les notícies parlaven de les declaracions contradictòries entre els consellers Saura i Nadal i de lo poc lluïda que està sent la gestió del primer al capdavant de la conselleria d'interior. De fet, n'hi cauen de totes bandes i a la oposició li falta temps per saltar-li al coll, però en Saura està demostrant que els liders polítics poden tenir una millor o pitjor capacitat de coordinació general, però a l'hora de gestionar una matèria en concret naufraguen estrepitosament. Sap greu que una conselleria que semblava que funcionava bé en l'època Maragall com era la d'interior estigui així. Tot pels interessos polítics. Per que si no van substituir a la consellera Tura?

diumenge, 11 de gener de 2009

Divertirse como un enano


He estat buscant l'origen d'aquesta expressió (no molt tampoc...) i no l'he trobat. M'imagino que ve de divertir-se com un nen (o com he trobat a Yahoo: "De algún tarugo que cree que los enanos se divierten. A veces son seres muy sufridos").

Bé, vingui d'on vingui, ahir vaig divertir-me com una enana com feia temps que no em divertia. No és que no em diverteixi normalment, m'ho passo bé, en general soc optimista i de riure fàcil. Però ahir em vaig divertir fent el boig, cantant, saltant, ballant i rient com una nena, sense pensar en cap moment en si estava fent el ridícul o si algú podia pensar "mira aquesta! a la seva edat fent el burro d'aquesta manera". I és que ahir vem anar a veure a "El Hombre Linterna"!

Quan va començar el concert estàvem una mica freds: no hi havia massa gent, alguns anaven a veure què, sense atrevir-se a massa, en plan com un tio de 30 tacos es posarà a cantar "La abeja Maya"? També hi havia algún modernillo (penseu que el concert era a l'Apolo) en plan "soc més modern que ningú perque vaig a veure grups que no coneix ni l'apuntador". Però mica en mica la gent es va deixar anar i va ser apoteòsic. Fins i tot es van aprendre la lletra de "Bola de Drac" en català!

Hi va haver un moment en el que em vaig mirar a la gent i no vaig poder evitar riure sense parar una bona estona: un munt de gent cantant "Benji y Oliver" (el himno nacional amb permís de "La bola de cristal") a ple pulmó, com si cridessin "Born in the USA". A partir d'aquí ja va ser imparable!!!! Ole, ole i ole!