diumenge, 22 de febrer del 2009

Momentassu



Situació: les nenes estaven al seu parque jugant. La Erinn estava cansada i ha començat a plorar dreta al costat de la tanca perque l'agaféssim.

Reacció: la Maria se li ha acostat, s'ha ajupit a agafar-li la pipa i li ha donat a la boca mentre li tocava l'espatlla.

Increïble i preciós!

P.D. La cirereta ha sigut veure la cara del seu pare...

diumenge, 8 de febrer del 2009

Mare 100%?



Sóc mare. Però també: sóc dona, sóc cinèfila, sóc amiga, sóc mestressa de casa, sóc tele-adicta, sóc estudiant, sóc profe, sóc enemiga, sóc tripera, sóc biòloga, sóc una fashion-victim d'incògnit, sóc confident, sóc amant, sóc filla, sóc lectora, sóc conductora, sóc germana, sóc fanàtica de 1000 coses diferents.

I em molesta moltíssim la gent que em veu  i em tracta com si només fos una mare!

Cançons

Des que tinc a les peques moltes cançons em fan pensar en elles. Com diu la Gemma algunes cançons d'amor prenen un altre sentit. Aquesta n'és una. Tant bon punt la vaig sentir, no sé perque, em va semblar que anava per elles, per les meves filles, si més no que feia referència a tot el temps que vaig esperar-les.

Ara m'han dit que era una cançó dedicada al fill que va perdre la Mai Meneses. No se si és cert però a mi em sembla una cançó d'amor d'una mare al seu fill.


dimecres, 4 de febrer del 2009

I a sobre sap ballar!


Aquesta cançó m'agrada molt! "At last" d'Etta James surt a la B.S.O. de "Mad about you" una de les meves sèries preferides. L'estava buscant quan he trobat això. M'encanta l'emoció de la Beyoncé i els significats que pren aquest at last (per fí).

diumenge, 1 de febrer del 2009

Hi ha dies...



Hi ha dies en els que no cal fer grans coses per passar-ho bé. En que senzillament menjant, xerrant, cuinant, estas de gust i feliç. Normalment no te n'adones mentre passa, ho disfrutes i prou. Des de fa uns anys aquests moments es donen sovint i en Vic en té bona part de culpa, m'ha ensenyat a apreciar-los.

Avui he passat un dia d'aquests. M'encanta tenir convidats a casa, tot i la feina i l'stress de planejar el tinglado, em sento bé si veig que estan còmodes, si riuen, si s'asseuen a terra i van ells mateixos a la cuina. M'agrada pensar que estan tan bé que es senten com a casa seva. Doncs els convidats d'avui m'han fet sentir còmoda a mi, m'han fet riure i no patir per si estaven bé o no (i jo soc moooooolt patidora). M'han fet sentir com a casa!