divendres, 23 de desembre de 2011

Bon nadal!



Fa dies que a casa es repeteixen aquestes frases. La primera vegada gairebé ploro pensant en la cara que faran els meus pares quan les sentin de boca de les artistes. Ara ja no em vénen les llàgrimes als ulls, però la baba em segueix caient a raig. I no n'hi ha per menys!

Bones festes a tothom! Que disfruteu molt!

Com alegre campaneta

que no para de tocar

avui el meu cor batega

perque et vol felicitar

BON NADAL!

dijous, 22 de desembre de 2011

Recollint fruit



De vegades la feina a la Universitat no és massa lluïda: passes un munt d'hores preparant una classe de 50 minuts, dediques mesos a una investigació que no dóna els resultats desitjats o que al final no resulta tan interessant com et semblava. Per això, quan arriba una bona època es disfruta moltíssim. I a mi m'està passant ara.

Tot va començar amb el Màster. Vaig fer una assignatura que és el darrer any que s'imparteix, però que jo donava per primer cop. És a dir, vaig fer un munt de feina que em cundirà 1 any, no la podré aprofitar per l'any vinent. Però si que va cundir: les alumnes (tot noies) van quedar força contentes i em van enviar mails d'agraïment que valen tot l'or del món.

I ara fa 10 dies va començar el "colofon": ens han publicat dos articles a revistes molt bones. Jo no en soc la primer autora, de fet en un som una bona colla d'autors, però és un reconeixement a una feina de xinos que em va suposar un any cremant pestanyes davant l'ordinador, i que per fi està donant fruit.

Així que estic orgullosa de mi! i la meva mare ni us explico!

P.D. Aquí i aquí teniu els enllaços a la notícia que ha publicat la UB a la web. Per si teniu una tarda avorrida o busqueu alguna cosa per llegir al lavabo ;)

dimecres, 21 de desembre de 2011

Delega!!!



Això és el que sento més darrerament. Delega! Deixa-m'ho fer a mi! Demana'm ajuda! i jo no en sé. A veure, amb això no vull dir que sigui una superwoman que ho faci tot. Sort que els meus pares em vénen a ajudar als matins amb les nenes, jo sola no podria amb tot. Entre d'altres coses no puc portar les tasses de llet de la cuina a la taula a saltirons... Però si que em costa no ser jo la que fa les coses i sobretot la que les té controlades. Ah amigo! aquest és el gran punt! el control! i és que no suporto no tenir el control del que faig, no saber què hi ha exactament a la bossa de piscina perque no l'he fet jo, no saber si les carmanyoles estan cadascuna a la seva motxil·la perque les hi ha posat algú altre, no triar les samarretes que s'han de posar les gatxans al matí perque no puc pujar les escales fins les habitacions... AAAAAAGGGGGHHHHHH

I ara s'acosta ja nadal. Jo soc de les que ens agrada fer un regalet a la mestra de les nenes per festes i no puc anar a buscar-lo (problema de no fer les coses amb previsió... l'any que ve a l'octubre ja ho tindré tot apunt... i jo que me'n reia...), la setmana passada va ser la jornada de portes obertes a música i dansa (en dos dies diferents... manda cojones) i demà és la de piscina (ni una tarda de relax puc tenir???), dissabte tinc a la família a sopar i hauré de delegar la compra i part de la realització del menú (part, si ho fes amb tot rebentaria de nervis!), s'han d'acabar de comprar regalets. I a sobre estem en plè canvi d'habitació de les nenes i fan falta coses... AAAAAAAAAGGGGGGHHHHHHH

Però soc forta, superare les reticències del meu cervell i faré veure que no he vist les paelles per rentar a sobre la cuina, o que no m'estressa la pila de roba per planxar que hi ha dins el cove, i faré com qui no sent la veueta interior que em diu... AAAAAAGGGGGGHHHHHH!!!

dimarts, 20 de desembre de 2011

No hay mal que por bien no venga 2a part (o qui no es conforma és perque no vol)



Qui m'ho havia de dir a mi que m'havia de fer un esguinç perque les coses milloressin. Doncs si, ha sigut com si a l'Erinn me l'haguessin canviada, ha girat com un mitjó. Dijous quan em va veure amb la cama embenada es va quedar molt parada i mig plorosa. I des de llavors oli en llum: portem ja 5 dies i perfecte: s'aixeca amb son però de seguida dibuixa un somriure als llavis, fa bromes, juga, està contenta, es pren la llet sense queixar-se pel pitet, la distància de la cadira a la taula o el color de la canyeta, accepta la roba que li poses... I potser jo també estic més conscienciada o sé portar-la millor o entre les dues ens entenem millor... no ho sé! El cas és que quan hi ha un punt de descontent o de disputa el sé resoldre, no m'altero tan fàcilment i ho solucionem entre les dues (o entre les tres, que la Maria alguna vegada també hi està implicada) sense massa terrabastall. Així que benvingut esguinç!!!

P.D. Espero no haver de dir "calladeta estava més guapa..."

divendres, 16 de desembre de 2011

I ara què faré?



Ahir vaig anar al gimnàs. Fa uns mesos amb una companya de feina vem apuntar-nos juntes al gimnàs de la UPC, que està molt a la vora de la feina i és molt barat (19 euros al mes!!!). Era la nostra manera d'obligar-nos a fer esport, ja que l'una anima a l'altra, i no sentir-te malament si una setmana no hi podem anar. De moment portem el ritme de una classe cada setmana o cada 15 dies i ahir tocava!

Jo estava amb moltes ganes: l'Erinn m'havia donat un matí fatal i necessitava que el cervell es buidés i nomes penses en pujar i baixar de l'step. I aixi estava jo, amunt i avall, amb més energia que la de costum, fins que vaig posar malament el peu i vaig caure. Resultat: esguinç xungo al turmell, una bena enorme i 15 dies sense posar el peu a terra. I allà estava jo sense amoïnar-me gens pel mal. Només pensava "i com m'ho faré ara?". Com m'organitzare amb les nenes, la casa, la feina i les crosses? com les canviaria per la classe de dansa? com les podria dur avui al l'escola per despedir-les (han marxat d'excursió)? Com planxaria les samarretes que s'havien de posar? Així que vaig renegar molt, vaig plorar, em vaig queixar... i ja està. A tirar endavant! No queda otra!

I res, ja ho tenim tot més o menys engegat: els meus pares m'han vingut a ajudar al matí, he pogut fer els esmorzars bé, ma mare m'ha planxat les samarretes. I sobretot, el meu cosí ens ha portat fins l'escola i els he dit adéu. Ah, i l'Erinn ha tingut un matí fantàstic ajudant a la mama i cuidant-la!

P.D. Ara podré llegir!!!!!!!!!!!

dimecres, 14 de desembre de 2011

La nostra aventura anglesa


Tenia aquest post escrit feia dies, però no gosava penjar-lo. Estava esperant un senyal, una llum que m'indiques que les coses estaven canviant i tornàvem a la rutina de sempre. Avui les coses han anat una mica millor i per això em sento amb ànims de penjar-lo.

Aquests dies aprofitant el pont i els bitllets barats d'easyjet hem estat a Londres. Tenim la sort que la madrina de les nenes, l'Ella, viu allà i no fa massa s'ha comprat una casa amb llits per quatre convidats, així que els havíem d'estrenar!

El viatge ha tingut moltes coses bones:

- el museu de la ciència de Londres és increïble. Només en vem poder veure una part (diguem que el nostre viatge ha estat com un Londres para niños, i la part més seriosa ha quedat totalment de banda) però a mi ja em va enamorar. Té una part dedicada als nens més petits, on juguen amb politges, imiten un terratrèmol o descobreixen perque les bombolles són rodones de la millor manera possible: amb un espectacle molt divertit de bombolles.

- el museu d'història natural també els va encantar, sobretot els dinosaures, que els feien por i els fascinaven a parts iguals.

- vem patinar! hi ha varies pistes de gel (tipo la que han posat a plaça Catalunya) i es nota que fa anys que les hi posen. Nosaltres vem anar a la que hi ha fora del museu d'història natural, que té una pista més petita pels menuts i uns fantàstics pingüins que ajuden als nens a aguantar-se. Sens dubte va ser el millor moment de tot el viatge.

- vem parlar amb el pare Noël! si!!!!!! vem anar a una mena de mercat nadalenc-parc d'atraccions de nadal, el Winter Wonderland, que és tan ensucrat com pinta a la web, però que les nenes van disfrutar moltíssim. Van pujar als caballitos, van baixar per un tobogan gegant i sobretot van veure i parlar amb el pare Noël, que va escoltar les seves peticions (traduïdes per una servidora) i els va regalar un xiulet (que també podrien regalar alguna cosa més silenciosa....).

- vem córrer pels parcs de Londres, trepitjant fulles i veient els enormes arbres. Per mi probablement una de les millors coses que tenen.

- l'Ella va organitzar una festa de disfresses nadalenca amb tot d'amics i família on ens ho vem passar molt bé i les nenes van ballar com boges (de grans seran de les que tanquin les discoteques, ja m'ho veig a venir...).

Aquestes van ser bàsicament les activitats. Direu "què xulo", "que divertit", "que bé us ho veu passar"... I en canvi jo no em trec la sensació de desastre de sobre. Per una banda crec que estan en una mala edat per fer un viatge d'aquest tipus: de més menuts tens el carro i sempre hi poden descansar i de més grans aguanten més tute, però ara encara estem en la fase de necessitar una estona de migdiada i es fa difícil de compaginar amb les activitats a una ciutat. La casa de l'Ella era més o menys a una hora en transport públic del centre de Londres i això feia que no ens hi poguéssim acostar a fer una pausa al migdia per dormir o descansar i seguir. En previsió ja ho vem concentrar tot en una jornada de 10 del matí a 4 de la tarda, amb una sola activitat al dia, però tot i així molts cops els resultava excessiva. De fet més d'un dia se'ns adormien als braços o a coll i bè.

Apart, però, i d'aquí ve el meu estat d'ànim, portem una època molt dolenta amb l'Erinn que ens ha amargat molts moments del viatge. Abans de marxar ja duia un parell de setmanes tontina. No se perque, però està molt gelosa, només vol que estiguem per ella i per aconseguir-ho es queixa de tot, s'enrabia, ens repta, plora, crida, ens pega... A casa, ho anava trempejant, però fora de casa m'ha superat del tot i en algun moment he acabat plorant. El pitjor és no saber què fa que estigui així. Només vol estar amb mi però quan hi està no li sembla res bé, tot li faig malament.

Per sort no és sempre així. I també per sort en Vic em va fer veure tots els moments bons passats i relativitzar la situació. Però normalment ens afecta més allò que és dolent. I jo he tornat molt tocada.

Com us deia al començament, aquest matí ha anat força millor i amb una abraçada he solucionat un intent de baralla. A més he demanat hora amb la mestra per veure si a classe està igual (m'imagino que no, si hi hagués alguna cosa suposo que me l'hagués comentat) i per parlar-ne una mica. Avui començo a no veure les coses tan negres i el rosa (tot i que no m'agradi) ha començat a entrar de nou a casa. Potser soc molt optimista d'animar-me només amb un matí de tranquilitat, però penso que tot és un començament.


Amb l'Ella al museu d'història natural veient els dinosaures


L'Erinn baixant pel tobogan amb el papa


L'Erinn ballant a la festa de nadal de l'Ella


la Maria a les atraccions de Winter Wonderland


Patinant amb els papes i els pingüins


La Maria corrent per Hyde Park

dijous, 1 de desembre de 2011

El "lado oscuro"


Ha sigut relativament fàcil. Les he fet caure al "lado oscuro" com qui no vol la cosa, deixant que es pensin que han sigut elles les que han triat, les que m'ho han demanat i jo he accedit. Però ja hi són.

Tot va començar ensenyant-los la coberta del DVD. Era tan temptadora! I quan els vaig dir que hi sortia una princesa ja va ser el no va más! Però un dia la vem posar i no en feien massa cas, així que la vem treure a mitges. Aleshores vaig optar per dir-los que eren massa petites per veure-la. Ui lo que has dicho!!!! des de llavors l'Erinn no va parar de demanar-la cada cop que proposàvem de veure una pel·lícula, així que hem quedat que quan facin 4 anys ens farem crispetes i la veurem les tres juntes.

Així que el 20 de gener, el dia després de fer els 4 anys, les gatxans entraran en una nova dimensió. Aquella tarda veurem Emma! I és que la carona de fleuma de la Gwyneth Paltrow amb una diadema i una tassa de te resulta taaaaaaaan encantadora que no s'hi han pogut resistir. I si, que l'Emma és una princesa és una petita mentira, però en el fons una mica si que ho és. Si més no de casa seva!

P.D. Star wars la deixem per més endavant, de cara a l'estiu je je je