Jo sóc del Barça. Durant un temps en vaig ser molt seguidora i fins i tot anava de tant en tant al camp. Fa uns anys, sobretot des que estic amb en Vic, que me n'he anat allunyant, a ell no li agrada massa el futbol i a mi hi ha d'altres coses que m'han anat atraient més, però més o menys anava seguint a l'equip, sempre des d'una certa distància, pensant que no anava massa amb mi.
Aquest any però és gairebé impossible no seguir al Barça. I és impossible no apassinar-se amb ells, amb el joc, amb els resultats i amb la filosofia d'equip, amb aquesta pinya que ha creat en Guardiola. A sobre de que guanyen juguen bé i cauen bé.
Però avui el meu esperit culé ha sortit del tot. I és que com els bons culés estic patint, no se si veure el partit perque em posaré molt nerviosa, perque crec que s'està cel·lebrant tot massa aviat, que ens la fotran com sempre... vaja el meu esperit culé, el dels culés que no guanyàvem mai res i estem acostumats a patir sempre.
