M'ha agradat? ni si ni no... No està mal, la història és una mica culebrón, explica una mica la història de Venezuela, però tot es queda en una mica. Els personatges no t'enganxen, la història no interessa massa... vamos, que m'ha decebut... una mica.
Ara m'espera Jane Austen!!!!!! M'he comprat "La abadía de Northanger" que no l'he llegit i en tinc ganes. Mmmmmmmmmm m'encanta Jane Austen!!!!! soc una romanticona!!!!!! Ains, qui trobés un Mr. Darcy (amb l'aspecte del Colin Firth, of course)... Tinc mono de "Orgullo y Prejuicio" (la serie, of course again) però la M. té els DVD (hi ha coses que no s'han de deixar mai: el marit, el cotxe i els DVD de "Orgullo y Prejuicio"...). Sort que d'aquí un parell de setmanetes hem quedat per fer un vermutillo i me'l tornarà!
Dissabte vem veure Mansfield Park, que la tenia pendent des que vaig parir. Com dirien els personatges it's delightful to watch!!!
Avui, un any i mig després de coneixe'ns, la Sara ha sabut que està embarassada. I a sobre potser tindrà bessonada. Enrera queden un munt de negatius, un embaràs bioquímic, la mort del seu cunyat, la malaltia del seu pare... Avui diu que és el dia més feliç de la seva vida i m'ho crec. I un dels més feliços de la meva.
La Sara no es diu Sara, però si té una nena se'n dirà.
Però en alguns casos, molt pocs, aquestes coincidències acaben en veritables amistats perque de fons ja veus que hi ha alguna cosa més, que t'ho passes bé sense haver de recórrer als punts que tens en comú. Quants dels nostres amics de l'Institut ho continuen sent? Quantes nòvies/dones dels amics de la teva parella són amigues teves? amb quanta gent de la feina ets amiga? a la meva millor amiga la vaig conèixer al gimnàs i vem compartir procés de separació, però ja es veia a venir que hi havia molt més.
Darrerament, degut a la maternitat i el procés que m'hi ha portat, he conegut un munt de gent nova, amb alguna de la qual ja veus que la cosa no anirà a més, que no coincideixes en res apart de la situació. Però n'hi ha d'altra amb la que realment m'ho passo molt bé, amb la que podem deixar passar les hores senzillament en una cafeteria o sopant o xerrant en pijama a la cuina i voldries que aquest moment durés i durés perque et sents molt còmode. Tant de bò la vida fos sempre com en aquests moments! Tant de bò aquesta amistat duri molts i molts anys!!!
Per començar quan he marxat les nenes encara dormien, així que no he pogut veure les seves carones quan es despertaven, que és un dels millors moments del dia. Avui el primer en veure-les ha estat el meu pare que va tot el dia com els cargols, deixant un rastre de baba.
Després, a la feina he estat bastant sola. Les dues noies amb les que compartia feina i despatx, la N i la M, no hi són (ni hi seran en una bona temporada) i l'E, amb la que tenim molt bon rotllo, estava molt enfeinada i gairebé no hem pogut parlar. Total que m'he dedicat bàsicament a endreçar coses pendents, fer paperassa (quin rotllo la burocràcia a la Universitat) i poca cosa més.
La veritat és que em sento extranya, com si anés a un món que no té res a veure amb mi. Sembla mentida perque estic treballant allà des de fa gairé 7 anys i soc mare des de fa encara no 1, però la feina està a anys llum de la maternitat, que ho ha ocupat gairebé tot. Ara em toca repartir l'espai entre les dues i espero que no em porti massa temps. Però de moment em sento extranya, com descolocada, i necessito rodatge, que un any és un any! Demà segur que tot va millor.
En Mic és un nino de llana (sembla un mitjó) de color taronja i que té com a amics en 5 segons, el cargol i la mosca. El fons és negre i no sé ben bé que té que només senten la música el món de la Maria i la Erinn es paralitza i ja només existeix en Mic. Li somriuen, mouen els peus d'alegria, se'l miren embobades... vaja, tot el que pogueu esperar del fenòmen fans! I ja no parlem si en Mic canta! i és que es nota de quina generació són els guionistes i quins són els referents perque de moment conec totes les cançons i com a pallassa que soc les canto jo també, així que la festa és complerta! A més és mitja hora de dibuixos sense anuncis, cosa garebé impensable avui en dia!
Fa poc he descobert el blog d'una de les guionistes, l'Anna Manso. El teniu linkat a la llista de blogs.
L'únic punt negatiu és la falta de visió comercial de TV3. Tenen entre mans un filó!!! NO se'ls ha acudit comercialitzar els peluixos, ni DVD, res! Espero que se n'adonin perque seria un gran negoci (Viv pren-ne nota!)
