dimecres, 5 de novembre del 2008

Vuelta al cole



Avui he tornat a la feina després d'un any de baixa. I ha estat una tornada més aviat trista.

Per començar quan he marxat les nenes encara dormien, així que no he pogut veure les seves carones quan es despertaven, que és un dels millors moments del dia. Avui el primer en veure-les ha estat el meu pare que va tot el dia com els cargols, deixant un rastre de baba.

Després, a la feina he estat bastant sola. Les dues noies amb les que compartia feina i despatx, la N i la M, no hi són (ni hi seran en una bona temporada) i l'E, amb la que tenim molt bon rotllo, estava molt enfeinada i gairebé no hem pogut parlar. Total que m'he dedicat bàsicament a endreçar coses pendents, fer paperassa (quin rotllo la burocràcia a la Universitat) i poca cosa més.

La veritat és que em sento extranya, com si anés a un món que no té res a veure amb mi. Sembla mentida perque estic treballant allà des de fa gairé 7 anys i soc mare des de fa encara no 1, però la feina està a anys llum de la maternitat, que ho ha ocupat gairebé tot. Ara em toca repartir l'espai entre les dues i espero que no em porti massa temps. Però de moment em sento extranya, com descolocada, i necessito rodatge, que un any és un any! Demà segur que tot va millor.

8 comentaris:

  1. Clar q demà anirà millor i passat encara més ja ho veuràs!

    Saps¿? tens sort de tenir unes nenes tan precioses però tb la tens de tenir una feina on estàs a gust així q gaudeix-la tant com puguis que això és una sort.

    Aiiiii mi figa-tova preferida jajajaja!!

    Muacks :-P

    ResponElimina
  2. poco a poco, verás q vuelve la normalidad, pero ntiendo q dejar a tus nenas te resulte duro... yo tendre q dejar a mi peke cuando tenga 4 meses, imaginate el disgusto...


    animate!!

    ResponElimina
  3. Esther muack!!!

    Belen puff, que duro!!!! yo quiero ser sueca y tener año y medio de baja!!!!! y si encima soy rubi, alta y con los ojos azules mejor! Un besote!

    ResponElimina
  4. En Suecia tienen año y medio de baja maternal??? Que grandes son los señores politicos suecos!
    De todos modos animo, los cambios siempre cuestan y mas teniendo en casa esas princesitas. Pero piensa en la recomenpensa, y como dice Esther eres afortunada de trabajar en algo que te guste.
    Un besoteeee

    ResponElimina
  5. Eo!Veo que ya has comenzado a trabajar.
    Animo,seguro que hoy no te resultará tan duro.

    Besotes!!!!!

    ResponElimina
  6. Segur que avui ja ha anat molt millor, i cada dia que passi encara serà millor.

    Les teves nenes t'estaran esperant amb els braços oberts cada dia!!!!

    Petonets i molts ànims.

    ResponElimina
  7. ánimo!!! tienes el aliciente de volver a casa contenta para volverlas a ver!!!! es durilla la vuelta, siempre!!! yo me tiro una semana de vacaciones y la noche antes de empezar a trabajar, me tengo que chutar manzanillas intravenosas o me doy cabezazos contra las puertas para perder el conocimiento... funciona!! un besote y mucho ánimo!!!!

    ResponElimina
  8. És dur el primer dia, deixes les nenes, tornes a un lloc on han continuat funcionant mentre tu no hi eres, et perds quant fan comentaris dels últims mesos... però poc a poc tornaràs a sentir-te part del lloc de treball i dins el grup de companys. De les nenes, doncs cada dia les trobes a faltar una mica més, però cada dia aprens a portar-ho una mica millor!

    Petons

    ResponElimina