Fa 1 any

Demà fa un any. Bé el faria avui, però l'any passat va ser any de traspàs. Demà fa un any que van néixer les peques (els posts anteriors ja venien per aquí). La última nit sense elles vem anar a sopar fora, al cine, i en tornar a casa vem acabar de preparar les bosses. Vaja, de tot menys descansar!

El meu part el recordo com divertit! Sí, dec ser la única persona al món que té aquest record... Va ser una cesàrea programada, així que de contraccions ni una. Els meus ginecòlegs són matrimoni i es van passar l'estona fent-se conyetes. I a més van deixar que en Vic estigués al meu costat en tot moment, així que va ser genial.

El que més recordo és quan me les van donar. Tothom m'havia dit que era el millor moment, que era màgic, que era especial... així que jo l'esperava amb candeletes, havia de ser genial i jo estava preparada! A l'hora de la veritat la comadrona me les va acostar embolicades amb una mena de paper de plata tan a la vora que ni les veia i cridant-me "fes-els-hi un petó! fes-los un petó!". Jo pensava "doncs vaya caca de moment..." mentre intentava fe'ls-hi el petó, no fos que la dona pensés que jo era una mala mare així ja de bones a primeres. I aleshores en Vic se'n va adonar, me les va allunyar una mica i em va dir "mira-les, están bé i són precioses!". I va fer que aquell moment fos màgic. La resta està borrosa... jo plorava.