Addicta

Si, soc addicta. Addicta a la coca-cola, a la xocolata, a una sèrie (ara a Las chicas Gilmore), a una pel·lícula (de sempre a Eva al desnudo), a un llibre (ara a cap, s'admeten recomenacions) al que sigui. I des de fa una dies soc addicta al nou disc de Pedro Guerra. Quina meravella!!! És com una caixa plena de petits tresors, de cançons d'aquelles que has anat sentint des de fa molt de temps (si t'agraden els tangos, els boleros, la copla, ja ni t'explico...) i ell les va deixant anar amb la seva veu dolça, la guitarra i poca cosa més (per no dir res més).

Tinc l'spotify monopolitzat, i això que vaig sentint d'altres coses per tenir més ganes encara de tornar-hi, per la por de que m'avorreixi, de que pugui cansar-me'n, però no, cada cop hi torno amb més ganes i amb la il·lusió de saber que comença una estona de plaer i de somriure idiota a la cara.

La vuelta al cole

Aquest començament de curs és molt especial per la nostra família. Les gatxans van per primer cop a la llar d'infants. Començaran dilluns que ve i aquesta setmana estem de reunions i preparacions. Jo estic emocionadíssima! per una banda em fa molta il·lusió, tinc ganes de que juguin molt, que s'ho passin molt bé, que coneguin d'altres nens... i per una altra em fa peneta que definitivament ja no són els meus bebés, estan guanyant una nova parcel·la d'independència i jo no formaré part d'una part (valgui la redundància) de la seva vida.

Per sort van a una escola bressol txulíssima, municipal, i amb unes idees que a mi personalment m'agraden: molt joc, integració amb la vida del poble (van d'excursió al forn a veure com fan la coca de st.joan, o a una granja a veure els pollets) i participació dels pares en tot el que te a veure amb l'escola (inicialment es va formar com una cooperativa de pares). A veure si a les gatxans els agrada tant com a mi!!!