divendres, 16 de març de 2012

I tu, què menges?




Des que tinc a les gatxans que m'amoïno pel què mengen. Intento que la fruita i la verdura siguin part habitual de la seva dieta, igual que la carn, el peix, els llegums... i que verdura no sigui només mongeta tendra ni fruita sigui només plàtan, sino anar variant. Penso que és feina nostra fer que tastin nous gustos i que s'acostumin a menjar sà.

Així, per exemple, cada setmana mirem que hi hagi com a mínim una racció de llegum, més la que ja tenen a l'escola. Normalment alterno llenties i cigrons, i darrerament els cigrons els hi preparo en forma de hummus i se'l mengen amb pites o tortitas. Els hi encanta! a mes, com m'ajuden elles a preparar-ho estan encantades. Cada cop més miro que m'ajudin a la cuina i és una estona que compartim i en la que aprofito per explicar-los coses sobre els aliments i elles me n'expliquen a mi (saben tant!!!). Això m'ha portat algun disgust (la Maria es va cremar la mà l'altre dia per comprovar si realment la vitroceràmica estava tan calenta com deia la mare... ens ha sortit amb mentalitat científica la noia...), però de moment encara guanyen els pros sobre els contres.

Els llegums són una bona font de proteïnes per l'organisme, però els hi falten un parell d'aminoàcids (els components de les proteïnes) que nosaltres necessitem i no podem fabricar. Doncs resulta que aquests aminoàcids estan als cereals, així que per anar bé s'han de barrejar els dos aliments. Si hi penseu, a moltes cultures aquesta barreja forma part de l'alimentació habitual: frijoles amb arròs, llenties amb arròs, hummus amb pites...

Aquesta preocupació pel menjar ha anat a més, sobretot des que faig classes al grau de Ciències Ambientals. És el que té de bo fer classes en un grau diferent del teu: aprens tant com ensenyes, i l'any passat vaig aprendre què era el moviment slow food i vaig prendre consciència de que fent petites canvis podem millorar les coses.

Així, ara intentem també que els productes que mengem siguin ecològics, de temporada i, si pot ser, de ben a la vora. A la facultat alguns alumnes van muntar una cooperativa ecològica i m'hi he apuntat: cada setmana ens arriben fruites i verdures d'un pagès d'aquí aprop i entre tots preparem els cistells i els repartim. No surt gaire car però t'has de quedar el que porta. Això ens ha obligat a menjar verdures que potser ni ens miràvem quan anàvem a comprar i realment són molt més gustoses. I ens ha servit perque les nenes vegin que cada fruita té el seu moment, que si, que les cireres i les maduixes són molt bones, però que no es poden menjar tot l'any, que ens hem d'esperar a que sigui el seu moment i aleshores encara seran més bones! (jo ja espero les cireres!!!!)

P.D. ha quedat un post una mica batiburrillo...

6 comentaris:

  1. A Vitoria nosaltres també tenim cistella ecológica...m'encanta, sobretot perquè reconeixem les verdures de temporada (jo que sóc de ciutat era una analfabeta total d'aquests temes) i perquè pots provar receptes noves. Jo per exemple, m'he fet fan de verdures com la remolatxa (perparo uns sopa boníssima) que podríem dir que només havia provat en la lametable versió "conserva avinagrada..."

    Sobre la relació llegums cereals, us passo una recepta d'un blog de cuina preciós que segueixo i que just fa pocs dies van fer una variació molt interessant del típic "arròs amb llegums"

    http://cosesdellabiro.blogspot.com/2012/03/amanida-de-llenties-amb-cruixent-darros.html

    Pel que fa les coses d'aquí, doncs no tene massa incorporat el cocepte de cuina sana, diriem...;)

    ResponElimina
  2. Molt interessant...

    Jo també tinc aquesta preocupació, i intento menjar el més sà possible, tant per la nena com per nosaltres mateixos! Quan faig llegums normalment les faig amb arròs i així són un bon plat únic, però he de reconèixer que no en faig tan sovint com hauria. Per cert, passa recepte de l'humus!! Així ho provaré!!

    Respecte a les verdures del temps, nosaltres fem un petit hort al jardí de casa i la veritat és que va bé, i més aquest any en que espero que la nena ja entengui més les coses i ajudi més al seu apre a regar i recollir els fruits.

    Petons!

    ResponElimina
  3. Jo reconec que cuido molt més l'alimentació dels nens que la meva (normalment acabo menjant qualsevol cosa...).

    Ara, això dels cereals amb les llegums no ho sabia. Ho tindré en compte!

    De tota manera per molt que els hi donis a tastar també hi ha una mica de sort, no? Les teves nenes són bones menjadores i això és genial.

    ResponElimina
  4. Jo també estic en ple aprenentatge de tot això dels aliments, i últimament em faig un fart de llegir llibres sobre nutrició i menjar sa. Sobretot perquè vull poder oferir menjar variat i saludable al peque (i després ell potser no el vol, però bé, que no sigui perquè jo no li he ofert!). Lo dels productes ecològics i de temporada nosaltes ho feiem, però ara...l'economia no dóna per més i ho hem deixat! El pròxim pas és fer un hortet, que ho tinc en ment des de fa temps!

    ResponElimina
  5. Jo també sóc una mica friki del menjar i això de la combinació dels llegums i els cereals ja ho sabia. També estic bastant al dia del que s'anomena "superfood" que són aliments que per si sols tenen un alt quantitat de nutrients, com per exemple els nabius, brocoli, els llegums especialment les (azuki beans), oli d'oliva, el salmó, albercocs, alvocats..

    ResponElimina
  6. Nena jo també faig el mateix amb la Laia, els moments a la cuina són molt especials... i vaig tenir el mateix disgust... es va cremar la ma amb la vitro!!! El pitjor la seva cremada i lo mala mare que em vaig sentir!!! En fi, 'gajes del oficio'.

    ResponElimina