I tu, què menges?

Des que tinc a les gatxans que m'amoïno pel què mengen. Intento que la fruita i la verdura siguin part habitual de la seva dieta, igual que la carn, el peix, els llegums... i que verdura no sigui només mongeta tendra ni fruita sigui només plàtan, sino anar variant. Penso que és feina nostra fer que tastin nous gustos i que s'acostumin a menjar sà.

Així, per exemple, cada setmana mirem que hi hagi com a mínim una racció de llegum, més la que ja tenen a l'escola. Normalment alterno llenties i cigrons, i darrerament els cigrons els hi preparo en forma de hummus i se'l mengen amb pites o tortitas. Els hi encanta! a mes, com m'ajuden elles a preparar-ho estan encantades. Cada cop més miro que m'ajudin a la cuina i és una estona que compartim i en la que aprofito per explicar-los coses sobre els aliments i elles me n'expliquen a mi (saben tant!!!). Això m'ha portat algun disgust (la Maria es va cremar la mà l'altre dia per comprovar si realment la vitroceràmica estava tan calenta com deia la mare... ens ha sortit amb mentalitat científica la noia...), però de moment encara guanyen els pros sobre els contres.

Els llegums són una bona font de proteïnes per l'organisme, però els hi falten un parell d'aminoàcids (els components de les proteïnes) que nosaltres necessitem i no podem fabricar. Doncs resulta que aquests aminoàcids estan als cereals, així que per anar bé s'han de barrejar els dos aliments. Si hi penseu, a moltes cultures aquesta barreja forma part de l'alimentació habitual: frijoles amb arròs, llenties amb arròs, hummus amb pites...

Aquesta preocupació pel menjar ha anat a més, sobretot des que faig classes al grau de Ciències Ambientals. És el que té de bo fer classes en un grau diferent del teu: aprens tant com ensenyes, i l'any passat vaig aprendre què era el moviment slow food i vaig prendre consciència de que fent petites canvis podem millorar les coses.

Així, ara intentem també que els productes que mengem siguin ecològics, de temporada i, si pot ser, de ben a la vora. A la facultat alguns alumnes van muntar una cooperativa ecològica i m'hi he apuntat: cada setmana ens arriben fruites i verdures d'un pagès d'aquí aprop i entre tots preparem els cistells i els repartim. No surt gaire car però t'has de quedar el que porta. Això ens ha obligat a menjar verdures que potser ni ens miràvem quan anàvem a comprar i realment són molt més gustoses. I ens ha servit perque les nenes vegin que cada fruita té el seu moment, que si, que les cireres i les maduixes són molt bones, però que no es poden menjar tot l'any, que ens hem d'esperar a que sigui el seu moment i aleshores encara seran més bones! (jo ja espero les cireres!!!!)

P.D. ha quedat un post una mica batiburrillo...