dilluns, 17 de desembre del 2012

Són diferents



Cada dia m'ho he de repetir: són diferents. El problema de tenir bessons és que tendim a dur-los en pack. Van a la llar d'infants, a l'escola, a piscina, de vacances... sempre en plural. Però són dues persones diferents i tenen dret a ser-ho, a que se les tracti diferent. Que les separin a l'escola ajuda: diferents classes, diferents mestres, diferents horaris, diferents dies a dur xandall (m'he hagut de fer un calendari...). Però jo intento que cadascuna se senti individu a més de formar part del duo.

Així que amb aquest esperit hem començat les sortides "avui anem a dinar amb la mare totes dues soletes". De fet van començar de manera casual: l'Erinn es va donar un cop a escola, em van trucar perque li sagnava força el llavi i me la vaig endur a urgències. No va ser res i com era l'hora de dinar ens en vem anar a menjar alguna cosa les dues juntes. Evidentment sa germana va presentar una queixa formal: ella també volia anar a dinar amb la mama! Així que ho vaig planificar: a partir de llavors un cop al mes (la cosa no està per grans dispendis) me n'aniria a dinar amb una d'elles.

Ja portem tres sortides contant la del dia de l'hospital i han anat prou bé. Xerrem les dues sense que l'altra hi fiqui cullerada, mengem tranquilament i m'ha servit per adonar-me que en el fons no són tan diferents. Que tenen molts punts en comú. I sobretot que s'estimen moltíssim: totes dues no van trigar ni 5 minuts a dir "trobo a faltar la meva germana! què deu estar fent?"... per matar-les! (a petons).

7 comentaris:

  1. Oh, oh, oh. Sóc una bleda: pell de gallina!

    ResponElimina
  2. Que maques! Crec que el millor de tenir dos o més és veure com s'estimen. Ains... la babeta a litres :-)

    ResponElimina
  3. Tinc ganes de poder fer aquests plans...ja queda poc per anar de restaurant amb la meva, en plan compinches...;)

    ResponElimina
  4. Quin pla més xulo que t'has montat!!
    Tant pel fet de poder estar per cada una en exclusiva com pel fet de fer una sortida amb elles.
    Segur que dóna molt de sí!

    ResponElimina
  5. Tina, Esther, sou unes bledes ;)

    Anna, Onavis, és un pla molt bo! elles se senten molt especials i a mi em permet estar en exclusiva per una d'elles com a mínim un cop al mes. Us ho recomano plenament!

    Apart, l'experiència m'està demostrant lo fàcil i relaxant que és estar amb una nena sola!!!!!!!

    ResponElimina
  6. Tot i que es troben a faltar, està molt bé dedicar-los una estona en exclusiva. Jo ho faig molt de tant en tant, però ho agraeixen molt (tot i que, com dius, ràpidament es recorden de l'altre :) jeje)

    ResponElimina