dijous, 31 de gener de 2013

Tot llegint i mirant pel·lícules


Les gatxans segueixen enamorades dels contes. I de la tele! Aquest any el tió va apuntar més cap a pel·lícules que d'altres anys i els llibres han arribat més amb l'aniversari.

De contes en van arribar dos de molt macos:

- Atrapat. Ja el coneixíem de la biblioteca. Un dia el vaig fullejat i em va encantar. El vaig dur a casa i també els va encantar. I la meravellosa tieta els el va comprar per l'aniversari sense saber com ens agradava! És molt surrealista però val molt la pena perque és molt molt divertit (sobretot si s'explica posant-hi una mica de salsa...).



- El monstre de colors. Una preciositat de llibre que va arribar de part d'uns amics, la T. i en P. Un mostres de colors que no sap què li passa i una nena que l'ajuda a desenredar les emocions i a donar-los un color a cada una. A la mestra de l'Erinn li va agradar tant que han fet unes capses de colors a la classe per parlar de sentiments (he dit mai que adoro a aquesta mestra?). I és de l'Anna Llenas, una il·lustradora fantàstica!


I de pelis? doncs evidentment el tió va cagar "Brave", que demanaven molt moltíssim i que hem vist moooooltes vegades aquestes festes. Però també van dur una petita joia, "El grúfal" i "La filla del grúfal". Elles tenen els contes i ja havien vist els curts al cinema (al festival de cinema infantil que van fer al Verdi i a la fira de literatura infantil de l'any passat), així que anàvem sobre segur. Això si, en anglès perque en castellà o català no hi són.


I la novetat és que ja veiem pel·lícules "de grans"! si, si, o i què us pensaveu? El tió va cagar "La princesa Monokone" (encara no l'hem vist) i "Tu a Londres i yo a California" (també coneguda com la pel·lícula de les bessones que no es coneixen i que tenen uns papes que s'enamoren. I per què s'enamoren?). I apart hem vist... tatxan, tatxan... "Los goonies"!!!!! Una de les pel·lícules preferides de son pare que estava bavejant veient a la seva prole disfrutant. I les nenes amb la boca oberta veient com son pare recitava diàlegs de la peli. Va ser tota una experiència! Ah i també han vist "Una noche en la ópera", la seva primera incursió en el "marxisme", del que som fans a casa. Van riure molt però la primera reacció va ser molt bona: papa, per què és grisa la peli?".


Apart tot aquest cinema ens ha fet descobrir una cosa: són tan bledes com la seva mare! S'emocionen en els moments emotius de les pel·lícules i ploren. Si, ploren. Es veu que jo plorava amb la Heidi també... El cas és que elles ho atribueixen a que la peli els està agradant molt. Ploro perquè m'agrada eh mama! I no només amb les pelis: l'altre dia la mestra de l'Erinn em deia que els va explicar un conte ("Coco i Piu", la meva propera adquisició si aconsegueixo trobar-lo en català) i que quan va acabar l'Erinn li va dir "m'ha agradat tant Àngels! tant que casi ploro" amb una llagrimeta.

3 comentaris:

  1. Molt bones recomanacions!!

    Que bó lo que expliques de les pelis, és emocionant veure'ls emocionar-se, no?

    Nosaltres a la peque li posem el Charlot i el Buster Keaton, però no m'ha preguntat encara perquè són grises! I los Goonies, mon germà també els hi posa a les seves filles!
    Ah! I "Tu a Boston..", yo era una fan!!

    ResponElimina
  2. Molt be això que expressin tan be la seus sentiments. Jo crec que nosaltres mai vem dir obertament que ploravem quan veiem una peli, mes aviat ens amagavem i dissimulavm...

    ResponElimina
  3. El llibre "el monstre de colors" fa una setmana que està al cole, a la classe de la T. Per supossat, el P. també el vol dur a la seva classe o sigui que una setmana més fora de casa. Pobret monstre, el F i jo, la K, el trobem a faltar ja,ja,ja...

    ResponElimina