Tot llegint i mirant pel·lícules

Les gatxans segueixen enamorades dels contes. I de la tele! Aquest any el tió va apuntar més cap a pel·lícules que d'altres anys i els llibres han arribat més amb l'aniversari.

De contes en van arribar dos de molt macos:

- Atrapat. Ja el coneixíem de la biblioteca. Un dia el vaig fullejat i em va encantar. El vaig dur a casa i també els va encantar. I la meravellosa tieta els el va comprar per l'aniversari sense saber com ens agradava! És molt surrealista però val molt la pena perque és molt molt divertit (sobretot si s'explica posant-hi una mica de salsa...).

- El monstre de colors. Una preciositat de llibre que va arribar de part d'uns amics, la T. i en P. Un mostres de colors que no sap què li passa i una nena que l'ajuda a desenredar les emocions i a donar-los un color a cada una. A la mestra de l'Erinn li va agradar tant que han fet unes capses de colors a la classe per parlar de sentiments (he dit mai que adoro a aquesta mestra?). I és de l'Anna Llenas, una il·lustradora fantàstica!

I de pelis? doncs evidentment el tió va cagar "Brave", que demanaven molt moltíssim i que hem vist moooooltes vegades aquestes festes. Però també van dur una petita joia, "El grúfal" i "La filla del grúfal". Elles tenen els contes i ja havien vist els curts al cinema (al festival de cinema infantil que van fer al Verdi i a la fira de literatura infantil de l'any passat), així que anàvem sobre segur. Això si, en anglès perque en castellà o català no hi són.

I la novetat és que ja veiem pel·lícules "de grans"! si, si, o i què us pensaveu? El tió va cagar "La princesa Monokone" (encara no l'hem vist) i "Tu a Londres i yo a California" (també coneguda com la pel·lícula de les bessones que no es coneixen i que tenen uns papes que s'enamoren. I per què s'enamoren?). I apart hem vist... tatxan, tatxan... "Los goonies"!!!!! Una de les pel·lícules preferides de son pare que estava bavejant veient a la seva prole disfrutant. I les nenes amb la boca oberta veient com son pare recitava diàlegs de la peli. Va ser tota una experiència! Ah i també han vist "Una noche en la ópera", la seva primera incursió en el "marxisme", del que som fans a casa. Van riure molt però la primera reacció va ser molt bona: papa, per què és grisa la peli?".

Apart tot aquest cinema ens ha fet descobrir una cosa: són tan bledes com la seva mare! S'emocionen en els moments emotius de les pel·lícules i ploren. Si, ploren. Es veu que jo plorava amb la Heidi també... El cas és que elles ho atribueixen a que la peli els està agradant molt. Ploro perquè m'agrada eh mama! I no només amb les pelis: l'altre dia la mestra de l'Erinn em deia que els va explicar un conte ("Coco i Piu", la meva propera adquisició si aconsegueixo trobar-lo en català) i que quan va acabar l'Erinn li va dir "m'ha agradat tant Àngels! tant que casi ploro" amb una llagrimeta.