dimecres, 5 de juny del 2013

Et renyo, però estic molt orgullosa de tu



Aquesta situació tan contradictòria la vaig viure ahir amb la Maria. I l'havia d'explicar.

Situació: festa d'aniversari al parc. Entre tota la classe es compren els regals per la nena de l'aniversari. Arriba el moment de donar els regals i es reparteixen entre alguns nens que són els "afortunats" de fer l'entrega a la "cumpleanyera". Una de les afortunades és la S, amiga de la Maria. Una altra nena, la C, li pren el regal a la S per donar-lo ella. La Maria ho veu i intenta prendre-li cridant que era per la S, però no té prou força. Acaba pegant i pessigant a la C.

Aquí intervinc jo renyant a la Maria perquè no es pega ni es pessiga. La C en aquell moment aprofita per donar-li el regal a la cumpleanyera i jo em distrec amb una altra cosa. Al cap d'un moment busco a la Maria i me la trobo amb unes llàgrimes enormes a un racó. Li explico la injustícia que he comès (si més no segons ella): Maria tu saps que la C s'ha portat malament, però tu no pots pegar i pessigar per arreglar-ho. Un altre dia m'ho dius i jo li demano a la C que torni el regal a la S i ja està! Ara, la mama està orgullosa de tu, molt, perquè encara que ho has fet malament, has defensat a la teva amiga i això és molt important.

Final: ens fem una abraçada i li faig petons al cap (recordo que la Maria rarament fa petons). La Maria diu que no està enfadada amb mi però que si que està una mica enfadada amb la C i que vol estar sola una estona. La deixo sola i al cap de cinc minuts ve a fer-me una abraçada i se'n va corrents a jugar amb la S, que s'acaba la tarda!

P.D. La S és amiga de la Maria des de la llar d'infants. L'any que ve no sabem si hi serà perquè els seus pares han marxat a viure al poble del costat i segurament portaran a la nena a l'escola del nou poble. La S va néixer amb un problema d'espina bífida i té un cert retard. La Maria encara no sap cap de les dues coses.

8 comentaris:

  1. Fantàstica la María! Jo crec que hagués fet el mateix, tot i que amb l'edat de la meva és una mica més difícil que entengui els matisos...Per curiositat, que en va dir la mare de C?

    ResponElimina
    Respostes
    1. ella estava dolguda perquè creia que feia el correcte i sabia perquè la renyava i suposo que aqui tenia el conflicte. Crec que li va agradar que hi anés a parlar i li digués que n'estava orgullosa.

      La mare de la C estava xerrant amb d'altres mares a un racó i ni se'n va adonar.

      Elimina
  2. Està clar que l'impuls de la Maria va ser solucionar l'incident però no ho va fer de manera correcte, però... la C hagués fet el mateix si la Maria hi hagués parlat (en lloc de pegar) segur que s'hauria escapat corrents, Aquestes són aquelles situacions que acabes molest ho gestionis com ho gestiones perquè al davant tens un tipus de persona (nena) que no ho veu així i potser l'educació que reb no entra dins aquestes normes de convivència.

    ResponElimina
  3. Una situació molt interessant. M'agrada com la vas portar i l doble missatge que li vas donar a la Maria. Jo potser m'ha bloquejat sense saber veure l'accio bona que hi havia al darrera.

    ResponElimina
  4. Genial la Maria, simplement genial. No es pega no, però mira, fins i tot d'adult davant una Cospedal o Arenas varios t'entren unes ganes...;-)

    ResponElimina
  5. Mira, doncs jo trobo que t'has equivocat una mica...
    Si hi ha una propera vegada, és ella qui ha de resoldre el problema amb paraules, no tu. Aquesta eés la nostra feina, que se'n surtin sols. I sense pegar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no t'ho nego, normalment m'ho miro des de la barrera, o si més no ho intento, però si peguen ho aturo. Suposo que és instintiu

      Elimina
  6. Ostres que bonic! Crec que ho has fet súper bé, espero que quan el meu peque sigui una mica més gran a mi em surti així de bé el renyar-lo... explicar-li les coses així de bé!
    I espero, que si al final la S. marxa a l'escola del costat, les nenes segueixin veient-se... no n'he tingut cap però crec que les amistats aquestes de tota la vida són precioses, envejo molt a qui les té.

    Mònica. tresacasa.blogspot.com
    Passa't a veure'm si vols ;)

    ResponElimina