diumenge, 10 d’agost de 2008

Reuters mira el mundo



Dissabte al matí vem anar al Palau Robert a veure l'exposició Reuters mira el mundo. És una exposició de les millors fotografies de l'agència Reuters entre els anys 2000 i 2006 i està recorrent el món des de juliol de 2006. De fet Barcelona és la darrera parada, així que si teniu ocasió i us agrada la fotografia no us la perdeu, que no s'acaba fins a finals de mes.

M'agrada molt la fotografia, però no tant la fotografia de natura com la de gent. M'alucina veure com una fotografia pot explicar tan bé un moment, una història, un sentiment. Potser és també per això que m'agrada més visitar ciutats que fer vacances en plena natura. Soc una biòloga rara.

En aquesta exposició te n'adones de que això de que una imatge val més que mil paraules és veritat ja que la majoria de fotografies que s'hi mostren expliquen tant! Les que teniu aquí sota són les guanyadores del World Press Photo dels anys 2004 i 2005 respectivament. Quan les vaig veure això no ho sabia, però els premis són ben merescuts perque són fotos molt impactants.

La primera mostra a una dona plorant davant un parent mort a la Índia. La causa de la mort va ser el Tsunami que va assotar el sud-est asiàtic el desembre de 2004. Hi ha un detall que potser aquí no s'aprecia bé però que a mi em va impactar i són les mans de la dona, que sembla que clamin al cel. És la imatge viva de la impotència, sembla que diguin "què més ens pot passar?".



La segona és la foto d'una mare amb la mà del seu fill a la boca. Estan en un centre d'acollida i alimentació a Níger. Aquest país va patir una greu situació de fam l'any 2005 degut a les males collites. La mà arrugada del nen, probablement degut a la deshidratació, et fa posar els pèls de punta! És d'aquelles imatges que et fan replantejar-te si té sentit el món en el que vivim, com està repartida la riquesa i que dimonis fan els països de l'anomenat 1r món pels menys desenvolupats.



La veritat és vaig sortir de l'exposició amb el cor plè de basurita (si sou lectors de la Mafalda sabreu a què em refereixo), valorant molt més el que tenia al voltant, i alhora amb un gran sentiment d'enveja per la capacitat dels fotògrafs de captar el moment, de visualitzar molts cops la imatge fins i tot abans de que passi.

Per cert, canviant de tema, l'altra Mafalda (o la de debò, qui sap) ens ha donat un altre premi (que bien me quieres!). És per vosaltres, pels que llegiu aquest blog, en tingueu o no, i de tant en tant deixeu el vostre comentari, que és això el que m'anima a seguir explicant cosetes. Petons a tots!


6 comentaris:

  1. Vaya, esta exposición estuvo hace unos meses donde vivo, y no pude ir a verla, bueno cuando pude ir ya la habian quitado, y me quedé con las ganas!
    Asi que me ha encantado tu post, a mi también me gusta mucho la fotografía, y lei un articulo una vez donde explicaban de que iba esta exposición

    Enhorabuena por haberla disfrutado

    ResponElimina
  2. M'has fet posar la pell de gallina. Tan debó tingués una mica de temps per anar a veure l'exposició!!! A mi també m'encanta la fotografia.

    I per cert, si que ets una biologa una mica rara, si, :-)

    ResponElimina
  3. Que chula y que triste a la vez esta exposición.
    Yo se de una que captó unas fotos,chulis,chulis en diferentes lugares de Alemania ;p
    Beso!

    ResponElimina
  4. cuánta realidad reflejan las fotos!! yo lo pasaría fatal siendo el fotógrafo y ver a toda esa gente sin poder ayudarlos como se merecen!!

    ResponElimina
  5. te espera un meme en mi blog, de esos que tanto te gustan, menos superficial que el otro!! jajajaja, espero que te guste, yo ya he hecho mis deberes!! besotes

    ResponElimina
  6. Per les que potser no la pogueu veure (Nuria endu-te'n en Nil, les meves hi van anar) han publicat un llibre.

    Mafalda si que ha de ser dur no poder ajudar. A la web de World press Photo explica un cas d'un fotògraf que es va enfadar amb la publicació per la que treballava perque van presentar una foto al premi despres de tenir-la sense publicar un munt de temps quan la publicacio hauria servit per denunciar la situació.

    Ara miro el teu blog. Hey, que lo de superficial ho vaig dir en conya, que em va encantar!!!!! ;-)

    ResponElimina