Vaig començar amb els foros, primer de Fertilitat, després de FIV i finalment de Mamis. En tots tres he conegut noies fantàstiques amb les que coincidia i coincideixo en pors, alegries, fracassos, dubtes... Gràcies a elles la cerca d'un fill, l'embaràs i actualment la maternitat se m'han fet molt més suportables i fins i tot divertits! En el cas de les noies de FIV és l'evidència de que darrera d'una "desgràcia" hi pot haver una "sort", si no haguéssim passat per això no ens hauríem conegut, ni hauríem viscut l'alegria de tants positius, ni l'alegria del nostre hagués estat tan gran.
El foro de mamis és tot un món! Tot de dones que no es coneixen de res, que tenen vides diferents, coincideixen en un moment crucial, estan embarassades alhora! això vol dir compartir la por a que tot vagi bé, al part, als primers dies, a la reacció a les vacunes, a com es menjaran la papilla o a si triguen molt a gatejar. Poden semblar tonteries, però és la nostra realitat diària i ajuda molt el poder compartir-la amb algú que no et mira raro quan li dius o amb qui saps que no et fas pesada. Moltes d'elles s'han convertit en veritables amigues i espero que per molts anys!
El tema dels blogs va començar amb la meva amiga Natàlia. En va fer un i em va picar el cuquet. M'hi vaig posar i ara ja en som unes quantes que aprofitem aquest espai per explicar el que ens passa. El blog es pot utilitzar de moltes maneres. Per mi és com el diari que mai he escrit. No sé perque així em resulta més fàcil que en paper. Intento llegir cada dia el dels meus coneguts i m'ha servit per veure que conec gent d'allò més interessant, alhora que m'alegren el dia!
Per acabar el vídeo. Evidentment és de les meves nines, que darrerament ocupen el 99% dels meus pensaments, fets i temps. Concretament és de la Erinn, que juntament amb la seva germana, han après a reptar en plan comando, amb puntes de velocitat estratosfèriques, de manera que no les puc perdre de vista ni un instant! Per sort ja hem demanat un parc XXL perque hi juguin!
Boníssima la frase del final!!!!
ResponEliminaEstan fetes totes unes expertes en això de reptar, és una passada!!
És curiós, quan li explico a algú que he conegut a gent a través d'internet em miren com dient, pobre noia, no té res més a fer, però jo sóc tan feliç d'haver-vos conegut a totes!!!! Sense vosaltres el meu embaràs i ara la maternitat no serien el mateix, sou les meves mamis, de vosaltres aprenc cada dia.
Us estimo molt!!!
La veritat és que sí que és curiós com una cosa en principi tan natural com la maternitat pot fer que persones que no es coneixen de res acabin compartint tantes i tantes estones.
ResponEliminaJo era de les que pensava que era ben trist això de fer amics per internet però em sembla un dels descobriment més meravellosos que he fet en toda la meva vida i que duri!
Yo tambie era de las que pensaba que que triste conocer gente por Internet, pero ahora lo veo distinto. HE conocido gente de la forma tradicional que ahora me ha decepcionado porque en el omento que sales de su "rollo" y cambias al tuyo (vida con horario de bebe) ya pasan de ti. Sin embargo he tenido la gran suerte de conocer a unas mujeres maravilloas que el destino o lo que sea nos hizo coincider en un momento de nuestra vida que todas compartiamos y que me han hecho, haceny haran la voda de mami prieriza mucho mas llevadera y divertida.
ResponEliminaGracias wapetonas!!
Doncs si, la meva companya de feina diu que qui coneix gent per internet és perquè té dificultats de relació amb l'altre, però jo no em considero així i estic ben contenta de poder compartir amb vosaltres aquets moments i que duriiii!!!!!!!!!
ResponEliminaEstic amb la meva "tocalla" genial la frasse del final!
ResponEliminaI d'acord també amb la resta. Mira que en som... jo fins i tot vaig criticar molt la gent que feia "amistats" per internet, i aquí estic, mirant-me cada dia el post FIV, mirant-me els blogs de les noies... i coneixent gent meravellosa.
El proper estiu em queda anar a una platja nudista i ja hauré fet tot el que sempre he criticat.
Vaig a continuar la ronda de blogs que em queden un parell.
Ens veien a la Xarxa.
Uff! Yo sólo con el blog ya me estreso.
ResponEliminaPero que bichita es Erinn ;)
Besotes guapi!!!