Aquesta setmana he anat molt cansada i encara que he tingut moments d'inmensa felicitat (veure el post anterior), ahir vaig petar. Em vaig comprar roba i quan me l'anava a posar a la nit per sortir em vaig sentir com un sac de patates ple de bonys... Jo comptava amb engreixar-me amb l'embaràs, cony, que en duia dues, però el que no comptava és amb que el cos se'm deformaria d'aquesta manera. D'ón han sortit aquest estómac i aquestes lorzas de l'esquena? abans no hi eren!!! Suposo que en un altre moment hagués tirat endavant, hagués preguntat a en Vic "Que tal em queda?" i ja està, però com estava en la setmana moody només vaig plorar i em vaig quedar a casa.
Per si no us havia presentat aquesta faceta meva ja la coneixeu... Soc moody!
P.D. que ningú em digui que estic estupenda que ànims ni res semblant perque no vull compassió i encara m'emprenyaria, que soc moody...
Vale, doncs no et dic res de res i santes pasqües. De tota manera crec q totes som una mica Moody quan ens ha de venir la regla! :-P
ResponEliminaguapa pues ojala yo me quede como tú cuando pase todo no? jajjaajjaj si te vale yo tambien soy un poco asi de hecho este año no he ido a la cena de empresa por q todo me queda mal y no me gusto ale ajajjjajjajaja pero espero q esto se me pasee pero YA!!!!
ResponEliminaBESITOSSSSSSSSSSSSSSSS
Jo crec que hi ha dies en que ha ningú se li pot dir res i d'altres que pots escoltar millor les coses.
ResponEliminaPerò a totes ens agrada que ens diguin de tant en tant lo guapes que estem!