Així és com estic, enfadada... Perque no hi ha dret, perque hi ha coses que no haurien de ser així, perque m'agradaria no ser aquí, ser allà amb ella i abraçar-la i no puc, no puc ni trucar-la perque no tinc el seu telèfon... Estic enfadada perque si Déu existeix es pren molt de temps lliure. Estic enfadada perque la Sara ha perdut el nen. No hi ha dret.
(Gràcies Erinn, la teva abraçada m'ha fet molt bé)
La vida es muy injusta
ResponEliminaTe mando fuerza para q se la puedas transmitir, aunq sea con el pensamiento.
Un beso
La vida de vegades és molt injusta però per sort sempre arriba alguna cosa que equilibrar de nou la balança.
ResponEliminaPetonets per a tu i per la Sara encara q no la conegui.
Si, muchas veces es tal la impotencia con este tipo de cosas que solo nos queda preguntarnos ¿por qué?
ResponEliminaMuchos animos para ti, y para Sara
Muas
La vida no és gens justa i moltes vegades et planteges perquè passen segons quines coses, però per desgràcia la vida és així i no ens queda una altre que anar acceptant i superant les injustícies que ens passen o passen al nostre voltant
ResponEliminaPetonets per la Sara