Sempre és millor el llibre?

Avui he anat a veure la peli que han fet a partir del llibre del Stieg Larsson "Els homes que no estimaven les dones" i m'ha decebut. Havia llegit bones crítiques i la peli està bastant bé, però hi ha modificacions respecte el llibre que no m'han agradat. Sembla que han volgut suavitzar a la Lisbeth Salander, fer que el seu caràcter resulti més comprensible introduint elements del segon llibre, i a mi no em calia, ja m'agradava abans de saber els perques.

He començat a pensar si sempre el llibre és millor que la peli que en deriva i he trobat com a mínim dos casos en els que no és així, si més no per mi. El primer és "Els ponts de Madison", llibre que no em va agradar gaire, de fet el vaig trobar queco a matar (i això que jo representa que soc molt lili...), i en canvi la peli em va agradar molt, molt, tot i la preseència de la Meryl Streep, que no és la meva actriu preferida ni molt menys.

L'altre és "Sentit i sensibilitat". Si, adoro Jane Austen, però la primera meitat del llibre se'm va fer mooooolt pesada. És molt descriptiu i tens la sensació de que no passa ni passarà res. En canvi la peli resulta exquisida, l'adaptació és de la Emma Thompson, que també és una de les protagonistes (amb una escena final preciosa!), em va semblar genial. Per cert, ara que hi penso, de Mansfield Park també em va agradar més la peli que el llibre... a veure si al final no m'agradarà la Jane Austen...

Aquesta és l'escena que deia. Després d'això ja seré oficialment la persona més lili del món...