dimecres, 24 de juny de 2009

Sempre és millor el llibre?


Avui he anat a veure la peli que han fet a partir del llibre del Stieg Larsson "Els homes que no estimaven les dones" i m'ha decebut. Havia llegit bones crítiques i la peli està bastant bé, però hi ha modificacions respecte el llibre que no m'han agradat. Sembla que han volgut suavitzar a la Lisbeth Salander, fer que el seu caràcter resulti més comprensible introduint elements del segon llibre, i a mi no em calia, ja m'agradava abans de saber els perques.

He començat a pensar si sempre el llibre és millor que la peli que en deriva i he trobat com a mínim dos casos en els que no és així, si més no per mi. El primer és "Els ponts de Madison", llibre que no em va agradar gaire, de fet el vaig trobar queco a matar (i això que jo representa que soc molt lili...), i en canvi la peli em va agradar molt, molt, tot i la preseència de la Meryl Streep, que no és la meva actriu preferida ni molt menys.

L'altre és "Sentit i sensibilitat". Si, adoro Jane Austen, però la primera meitat del llibre se'm va fer mooooolt pesada. És molt descriptiu i tens la sensació de que no passa ni passarà res. En canvi la peli resulta exquisida, l'adaptació és de la Emma Thompson, que també és una de les protagonistes (amb una escena final preciosa!), em va semblar genial. Per cert, ara que hi penso, de Mansfield Park també em va agradar més la peli que el llibre... a veure si al final no m'agradarà la Jane Austen...

Aquesta és l'escena que deia. Després d'això ja seré oficialment la persona més lili del món...

12 comentaris:

  1. Mmmm... suposo q hi ha de tot... Jo vaig veure La casa de los espíritus després de llegir el llibre i em va semblar molt fluixeta. En canvi Entrevista amb el vampir està molt bé! Es deixa coses però tot i així és força fidel.

    Suposo q no és fàcil dur un llibre a la gran pantalla i menys si el llibre és tan i tan bo com ho és el del Larsson.

    A veure si la veig i puc opinar :-)

    ResponElimina
  2. Esther la peli de La casa de los espíritus es un dels grans bodrios de la història!!!!! Si et va agradar el llibre has de llegir Hija de la Fortuna i Retrato en sepia

    ResponElimina
  3. Yo estoy con Mirashka,el libro de la Casa de los Espirutos es una obra maestra,pero la peli ejem!

    En cuanto a Sentido y Sensibilidad,opino igual tb.La peli es buenisima,el libro he intentado leerlo un par de veces,pero yesss I Can´t!!!
    Y que me dices de Mucho Ruido y Pocas Nueces?
    La peli también es una adaptación,es una de mis favoritas,y creo que es bastante fiel a Shakespeare no?
    Un besote

    ResponElimina
  4. Mucho ruido y pocas nueces está muy bien! El libro no lo he leído.

    ResponElimina
  5. Amarbe yo me leí el la obra de teatro y está muy bien adaptada, pero a mi en la peli me sobra Michael Keaton, es que no puedo con el y su cara de restreñido! ja ja ja El resto genial!

    Intenta leer Sentido y sensibilidad pensando que la segunda parte está muy bien!

    ResponElimina
  6. Nena surt el Michael Keaton a la peli¿? mmmmmm... hi ha dos pelis¿? a la q he vist jo surt el Denzel Washington!

    ResponElimina
  7. Vale, acabo de confondre Michael Keaton amb Michael Kaine jajaja!

    ResponElimina
  8. Jajaja,vale yo estaba flipando,pensando jo...sale el de Batman en la peli? Y yo no me acuerdo! Ademas el Michael Keaton me parece pésimo actor,seguro que me hubiera acordado ;P

    ResponElimina
  9. Amarbe, Esther, si que surt el MIchael Keaton (si, si batman). Es el loco que va de vigilante!!! Veo que no soy la única que lo odia!!!! ja ja ja ja Por cierto, yo también odio a Michael Caine! soy mujer de odios!!!

    ResponElimina
  10. Y que me decís del tandem libro/peli EL PACIENTE INGLÉS, el primero aburrido a matar y la peli chulísima...

    Y si algun dia os encontrais con el libro de FOREST GUMP desterradlo. malo hasta decir baaaaaaaaaaasta.

    ResponElimina
  11. Nuria a mi me encanta la peli de "El paciente inglés"!!!! y más cuando sale el "sayid" de Perdidos!!!!!

    ResponElimina
  12. Millor el llibre, si el llibre és bo. Jo mai els concedeixo més de 50 pagines perquè m´ho demostrin. Algú va dir: per més que llegeixi sense parar no en tinc prou amb una vida per empassar tot el que està escrit, per tant, no tinc massa temps per perdre.
    Penso que, la peli, sempre serà un format creatiu independent del que la ha inspirat i dependrà de moltes coses. Independent totalment, perquè sinò, pobret Larsson si aixequés el cap....!!!!
    Una abraçada.

    ResponElimina