dilluns, 1 de juny del 2009

Tornar-hi?



Quan vem fer el tractament i em vaig quedar embarassada van quedar dos embrions congelats. Ara ja fa 2 anys del tractament i des de la clínica ens han enviat una carta: ha vençut el temps durant el qual guarden els embrions congelats, si volem que els segueixin guardant hem de pagar i si no donar-los a una altra parella, a la ciència o destruir-los.

La decisió no és fàcil. Per una banda tenim dues filles que sí, són una meravella, però també donen molta feina i hi ha dies que penso que tenir-ne una altra és una bogeria. A més, els dos embrions estan congelats junts i si els descongelen els descongelen als dos... vaja que podria ser que tornés a tenir bessonada. Però renunciar-hi és renunciar a la maternitat per sempre més (jo no torno a passar pel tractament) i no sé si hi estic disposada, sempre m'ha atret la idea d'una família amb molts fills i tot i que 3 tampoc és una gran nombre, déu n'hi do!

Una altra cosa que em tira enrera és la possibilitat de que no vagi bé. Els embrions van ser congelats (de fet vitrificats) després de la DGP, vaja que els van manipular, els hi van treure una cèl·lula, etc, i pot ser que no sobrevisquin la descongelació. I en cas que sobrevisquin ningú m'assegura que em quedi embarassada de nou, pot no haver-hi implantació.

És ben contradictori: em plantejo si més endavant em voldré quedar o no embarassada i un dels motius que em frenen és la possibilitat de que no ho aconsegueixi! Em fa por un nou negatiu.

5 comentaris:

  1. Bé, ja saps el que penso jo però a aquestes alçades només em queda dir-te que facis el que facis tens el meu suport.

    No saps com t'admiro per haver passat per tot el que vas passar per aconseguir tenir les dues preciositats que tens ara mateix. No totes les dones són (o som) tan valentes.

    De tota manera vols dir q ara el negatiu seria igual de dur¿? No és diferent¿? Ai q complicat és tot plegat!

    Petons!

    ResponElimina
  2. Jo opino... pero no estic en el teu lloc.

    Un negatiu que te de diferent de dir que no els aprofites??

    Un altre tema es el d'esperar... perque no?

    I per la feinada que et donaran, si, es cert, però de tot es surt i de ben segur que vosaltres us sortirieu i MOLT BE que sous estupendiiissiiims pares.

    Jo, si economicament pogues ho faria, no sé si ara o d'aqui a un any, però ho faria...

    De fet si em toca la loteria... tindré moooolts fills!! tans com em pugui permetre!

    Muacks.

    I com diu l'Esther... decidiu el que decidiu aquí ens tens per el que necesitis!

    ResponElimina
  3. No puc imaginar per tot el que vau passar fins aconseguir el positiu i sempre he pensat que les teves nenes són afortunades ja que han estat unes nenes molt dessitjades i això et fa ser més fort.

    Per això puc entendre la teva por al negatiu i puc imaginar que és perdre la teva última oportunitat de ser mare..... ay nena és tot tan complicat.

    Pensa que tu ets forta i prenguis la decissió que prenguis faras el millor pels quatre i ens tindràs al teu costat.

    Petons!

    ResponElimina
  4. Gràcies a les 3!

    No crec que les que hem passat per un procés així siguem més fortes, crec que qualsevol en el nostre cas hagués fet el mateix.

    Per una banda penso que el negatiu evidentment serà diferent, ara tinc a les meves princeses, però alhora és dur. I sí, és més dur que renunciar als embrions perque hi ha la ilusió de pensar que potser sí, que és positiu, i quan ve el no...

    De moment esperarem un any i a veure com van les coses. Si l'any que ve podem suposo que ho tirarem endavant i creuarem els dits!

    Un petonàs!!!!!

    ResponElimina
  5. No puc opinar sobre la teva situació personal, perquè tot i que ens seguim pels blocs, no sóc qui per dir-te res. Tan sols voldria explicar-te que quan vaig tenir el Pol, el meu segon, tenia 31 anys i vaig demanar al metge de fer-me una lligadura. Me la va desaconsellar i em va fer observar que era prou jove i que la vida dóna moltes voltes. I tant! Quatre anys més tard vaig tenir al Nil, un tercer fill desitjat. Amb això no et vull dir, ànims, vinga, a pel tercer o el quart. Tan sols que la vida dóna moltes voltes. I que com diu una amiga teva, decideixis el que decideixis sempre estarà bé. Sempre.

    ResponElimina