dimecres, 14 d’octubre de 2009

Mossegades


La Erinn mossega als nens de l'escola. Primer ens ho vem prendre com una anècdota, pensàvem que era qüestió de tres o quatre dies, un parell de setmanes a molt estirar. Però quan ja semblava que parava de fer-ho ha tornat a començar. Ho fa per aconsegur alguna cosa que té un altre nen, és la seva manera d'aconseguir-ho. Jo veig que és una fase, que només ho fa a l'escola i que mica en mica pararà, aprendrà a demanar les coses i ja està.

Però la directora de l'escola està capficada en arribar fins al fons, vol saber perquè una nena tan ben adaptada mossega, i això repercuteix en nosaltres perque ja portem tres xerrades amb ella buscant pistes de perque ho fa. I jo ja en començo a estar cansada. Sembla que ens culpabilitzi del que fa i jo no me'n sento pas de culpable. És la seva feina corregir aquesta actitud perque a casa no ho fa pas. Entenc que te la pressió d'altres pares que s'han començat a queixar (tela també la comprensió d'aquests pares!) però no em pot passar aquesta pressió a mi. I sobretot no em pot dir que els nens que peguen o estiren els cabells no és tan greu perque no deixen marques. Acabaré entrant a l'escola disfressada perque no em reconeguin!

7 comentaris:

  1. ensenya-li a fer servir el C4!!
    tampoc deixa marques...
    parla amb l'alfredo en tot cas!!

    ResponElimina
  2. Hola Mirashka, tb soc mare d'uns bessons, l'Albert i la Marina. de 14 mesos. Aquest setembre han comencat l'escola bressol i precisament la setmana passada l'Albert va arribar amb una senyora mossegada a la cara. Allò era més aviat canibalisme, totes les dents i queixals marcats(era d'un nen de la classe dels grans) i les de sota li havien fet ferida i portava les quatre crostetes corresponents a les dents. Em van explicar que s'havia barrallat per una joguina al pati i esclar va guanyar el nen més gran. La primera reacció és molt primaria, sort que no et diuen quin nen és pq el primer que faries és anar a parlar amb els pares, la directora, les mestres... Però a la nit reflexionant a casa tots dos vem arribar a la conclussió que aquest és un dels handicaps de portar els nens a l'escola tan aviat, i tanmateix consequència del fet de relacionar-se amb altres nens. No el podem tenir sempre protegit ni ara ni més endavant, però costa acceptar que mentre nosaltres no estem han fet mal al nostre fill. Per altra banda jo no crec que la teva filla tingui cap problema d'adaptació, són fases que passen els nens, manies que agafen i és molt perillòs queixar-se pq el que un dia es mossegat, el seguent mossega o estira els cabells i les paraules es tornen en contra teu.
    Però és difícil trobar aquest equilibri quan és el teu fill el que porta la mossegada a la cara i a sobre desperta tots els teus fantasmes de culpabilitat per deixar-lo tan petit a l'escola...
    Amb tot això no vull eximir als pares de que facin veure al seu fill que no han de mossegar, pegar, estirar els cabells. Ni tampoc a les mestres de vigilar els nens, encara que estiguin al pati, i si hi ha un nen mossegador el que s'ha de fer es controlar més al nen fins que calgui.
    Bé, tot un rotllo, vaig seguint sovint el teu bloc, em meravello com pots fer tantes activitats amb les bessones: jo vaig de cul sempre!

    ResponElimina
  3. Jo ja t'he dit el que penso però t'ho diré una vegada més. Crec que és una fase més i que no se li ha de donar cap tipus d'importància. Hi ha nens que mosseguen, altres peguen, pessiguen... cadascú es defensa o aconsegueix coses de la manera que pot durant una temporada.

    No entenc perquè la directora està tan capficada en buscar un origen d'un "problema" que per a mi és inexistent. Home, si l'Erinn mossega encara als 10 anys et diré: vale, la teva filla té un problema. Però ara?

    Veus¿? el que no m'ha agradat tant és el que has dit que la seva feina és fer que no ho faci ja que a casa no ho fa jaja! Sé que no és el cas però m'has recordat a totes aquestes mares que em diuen a mi que com a casa no fan res doncs que a l'escola ens apanyem! No, no i no que això tampoc és (si, em surt la vena mestre...).

    De tota manera és normal que a casa no ho faci perquè només està la Maria i allà no hi ha tants moments de frustració, discusions... de tota manera no et despistis que segur que alguna queixalada rebrà :-P

    No sé, si et serveix la meva humil opinió ja et dic que la que té un problema és la dire (generalment volen quedar bé amb tothom i clar, una mossegada fa lleig) i no la teva filla!

    Lalib jo l'escola bressol la feia d'educació obligatòria! No arribarien molts com arriben a P3 que fa vergonya.

    ResponElimina
  4. Lalib hola, gracies pel comentari! Entenc el que dius perque em van dir que hi havia una nena que tenia mania a la Maria i cada dia al pati l'empenyia (un dia duia una bona rascada al braç). El primer pensament va ser "digueu-me qui és que la mato!" però la veritat és que com tu dius un dia són els uns i un altre dia els altres, la seva profe diu que és la llei de la selva ja ja ja

    Lo de tenir temps per tant no et pensis, tinc la sort de que els meus pares viuen al costat i m'ajuden molt, que si no ni respirar!

    Esther estic d'acord. Quan més hi he pensat més he vist que no és un problema, només una fase, però la dona va insistint i al final acabes creient que potser si que n'hi ha un de problema.

    Lo de que és la seva feina ho deia per la manera que em preguntava què havíem de fer, som si jo tingués la clau. Ella és psicòloga i te més eines i experiència per saber que fer en un cas així jo no puc fer res i menys si a casa no ho fa, no puc renyar-la ni deixar de fer-ho. De fet cada matí quan la deixava li deia "avui no mosseguis a ningú" fins que la seva profe em va dir que no ho fes més.

    ResponElimina
  5. Uffff... quines parrafades, jejeje

    Jo crec que es la manera que tenen de fer-se entendre... fins ara nomes es feien entendre amb plors i mes plors, però ara ja coordinen i no saben parlar encara, per tant: que faries tu si volguessis alguna cosa amb totes les teves forces i la tingues un altre?? no pots raonar, ja que ni tu ni ell raona, per tant tens dues opcions... o deixar-ho correr o lluitar fins a conseguir-ho... a l'Erinn potser li funciona per conseguir el que vol... jejeje i si una cosa funciona, perque l'has de canviar?

    No crec que sigui justa la violencia en cap cas, però son nens, nens que no saben parlar i que tot just comencen a conviure amb d'altres nens que no coneixen de res.

    ResponElimina
  6. Mireia!

    Mira, no soc mare, així que no et puc oferir cap consell que et serveixi de pista, però crec realment que això que li passa a la Erinn és una fase. Entenc la preocupació de la Directora però, com tu dius, ella és la que hauria de tenir les eines per afrontar la situació i guiar-te una mica abans de fer que et sentis culpable. Tu tranquila, que és que aquesta nena ha sortit guerrera.

    Una abraçada.

    ResponElimina