Des de fa setmanes que estic molt cansada, tan física com mentalment. Ara estic encostipada i encara ho noto més, però se que no és d'ara, que ve de llarg. I és que amb lo de ser mares treballadores ens han venut una bona moto. Si, perque per molta ajuda que una tingui el pes de la casa i dels fills segueix caient sobre nosaltres i evidentment seguim treballant com la que més (i pobra de tu que el fet de tenir un fill et faci ser menys, haver-t'ho pensat abans!). I això cada dia, cap de setmana inclòs. No hi ha descans.
Jo no canviaria el ser mare per res del món (bé, en algun moment per unes vacances a un balneari), però veig que no rendeixo com abans a la feina i m'emprenya. M'emprenya per la feina, perque tinc mil coses pendents que no acaben de sortir, i m'emprenya per les nenes, perque quan estic amb elles estic cansada i perque ja estic pensant a retallar temps d'estar amb elles per poder avançar feina. Perque m'estic repensant el tenir un altre fill per por de no poder seguir amb la meva carrera professional. I això m'emprenya molt!
Ho sento, avui estic negativa. És que estic cansada. Me'n vaig a dormir.
Sí princesa. El millor que has pogut fer és anar a dormir.
ResponEliminaDescansar i deixar de pensar són claus quan ja estàs saturada (i mira qui t'ho diu e!!)
Jo t'he de dir que us admiro. Quan veig una dona, amb la seva peaso carrera professional, mare, cuidant dels fills, de la casa, de la família, d'elles mateixes, i amb ganes, empenta i coco per la feina... Vamos, que és el meu repte de vida.
Té pinta de ser xungo (jo em plantejo: si ets una dona científica, quan venen els nens? però suposo que hi ha moments per a tot. I més si trobes la teva mitja taronja!)
Hi ha dones a qui ens ve de gust viure molts aspectes de la vida, i això és positiu per a nosaltres, però també comporta carregar moltes coses!!
Així que confia en les teves "dots" com a dona, mare i professional (en qualsevol orde), i quan passin els refredats (teus i de les peques) i descansis una mica, marxaran els núvols i sortirà el Sol.
Cuideu-vos molt els refredaaats!!
Mua!
Yo admiro muchisimo a las madres como tú.Sois unos idolos para mí.
ResponEliminaLo mejor que puedes hacer es descansar,cuidate y mimate a ti misma.Intenta buscar una pequeña parcela privada solo para tí.
Y duerme,descansa.
Y ya verás como recargas pilas prontito.
Un besazo guapaa
Ay nena això ningú ho explica quan dius que vols ser mare! és molt dur treballar fora i dins de casa i a més ser mare, però jo tinc l'esperança que siguin uns anys durs i després quan siguin més gran recuperem part de la nostra vida professional i personal. Potser tot es queda en una esperança i això no arriba mai però ara em cosola pensar això.
ResponEliminaMireia... pues jo et dic que encara que sigui dur, has d'aprofitar tots tots tots els moments tant en la teva vida personal, com amb les nenes i com amb la feina... però pensa que es això al que al mateix temps que et cansa et fa tenir la felicitat a tocar de dits... que es la passió per les teves filles, l'entrega en la feina, les hores de No son per estar amb amics i parella.... tot això es el que volem, i sí, cansa molt, per que son un munt de coses, però tot coses bones i que ens agrada tenir... t'agrada la feina, estàs encantada amb el teu marit i les nenes son un sol!!! Així que queixa't... però gaudeix del teu cansament, per que es la conseqüència de tota la teva felicitat!!! I et desitjo que estiguis cansada mooooolt de temps, per que voldrà dir que ETS FELIÇ i COMPLERTA
ResponEliminaBueno, jo intentaria donar-te ànims però porto una temporada així també. És la sensació que ho intentes abarcar tot i en realitat no aconsegueixes abarcar res però imagino que qualsevol persona una mica responable es sent així en algun moment de la seva vida, no?
ResponEliminaCom diu la Lourdes algun dia tot això s'alleujarà i qui sap? Potser, fins i tot, ho trobem a faltar.
Petons!
Moltes gràcies noies! estic més animada perque en Vic tindrà vacances per nadal i això vol dir que jo també tindré vacances de debò. Però segueixo pensant que ens han venut una moto!!!!
ResponEliminaPetonarros!
Ara mateix la envidia me corroe :-P
ResponEliminaUna Harley Davison de les bones ens han venut. Quan estic baixa penso en les meves germanes grans. Una d'elles també té tres nens, com jo. Bé, de fet ja no perquè els seus ja tenen 19, 17 i 12 anys. I que bé que viu! Un dia hi arribarem. I ens passarà com la meva mare que ha tingut set fills i ara es pregunta qui era aquella dona que podia amb tot, perquè no s'hi reconeix.
ResponEliminaTones de solidaritat