Les setmanes abans de començar classes són dures, però no en recordo cap que ho fos tant com aquesta. Aquest any comencem assignatura nova, de manera que hi ha hagut feina extra, feina que ja m'esperava. Però a més s'hi han sumat imprevistos, a saber:
- reunions per una altra assignatura nova que començarà el curs vinent i que fem amb professors d'altres departaments que, o bé no han hagut mai de fer números i repartiments d'hores o bé ho fan veure. El cas és que m'ha tocat a mi acabar quadrant-ho tot i a sobre explicant pas per pas que feia.
- reunions per repartir els grups de l'assignatura d'aquest any, explicar el nou guió a la resta de professors (amb el meu jefe al darrera amb canvis en el guió cada 10 minuts...) i organitzant el material.
- aguantar els egos de professors que no estan d'acord amb els repartiments de grups, veuen fantasmes on no n'hi ha, volen passar per davant dels altres i el que ja em va acabar de rematar, qüestionen la meva feina (que a partir d'ara els hi farà Rita la cantaora!). Lo fomut és que hi haurà grups que els farà gent que no en te ni idea i els que ho acabaran pagant seran els alumnes.
Porto tota la setmana esperant que sigui dissabte. Les mamis venien a casa a cel·lebrar l'aniversari de les gatxans, avui teníem un dinar de bessons, vaja un cap de setmana que es preveia divertit. Doncs ahir se'ns va rebentar la caldera i fins ven entrada la tarda no la vem tenir arreglada i el dinar i avui s'ha posposat el dinar per malaltia... De debò que de vegades sembla que hi hagi una conspiració!
Però per altra banda, aquesta setmana m'ha servit per veure en qui i en qui no puc confiar de manera molt clara. S'ha acabat ser la bleda que diu a tot que sí i ajuda a tothom. A parti d'ara que cadascú es tregui les castanyes del foc, a mi que no em busquin.
Per sort, divendres tinc un sopar de bruixes que em servirà per deixar-ho anar tot, dissabte un assaig per un dancemob que em fa molta il·lusió, i a sobre les peques m'han ofert un cap de setmana fantàstic, ple de riures, abraçades i xerrameques, que això no es paga amb diners!
Ale, ya me he desahogao!
Hola reina!!
ResponEliminaDoncs sí, és trist, però ja ho hem parlat algun cop, que merdes d'aquestes a la feina les hi ha hagut i haurà sempre. "Lo" bo és adornar-se de les coses d'un mateix, posar límits i estar orgullós d'un mateix, i d'això, no hi ha cap mena de dubtes.
En ocasions sí que és cert que les coses i els plans es torcen, però per sort has tingut un tou de coses bones que t'han proporcionat, un cop més, les princesetes del teu castell.
Així que molts ànims per aquesta setmana que tot just acabem d'encetar.
Un petonàs ben gran!!!!! :*
Ara pensa en al setman que et queda per devant..
ResponEliminaDivendre veuras a les nens disfresades, aniràs a sopar...
Dissabte es carnestoltes i aniras a l'assaig de la dancemob
Diumenge.. be, es el dia dels enamorats i potser et regalen un altre matí llegint el diari amb el Victorf al costat.
Anims bonica!
Muacks!
Moltes gràcies per la info!!
ResponEliminaJa ho he escoltat. Fa molta conya. Gràcies per passar la informació perque no ho hagués pogut escoltar.
ResponElimina