2 anys

Si, ja tenen dos anys. Bé, exactament els fan a les 9:15 i 9:17 del matí. Fa dos anys que la Erinn i la Maria van néixer. Dos anys que si hagués de resumir en una paraula seria felicitat. Sí, ja se que em queixo molt, que vaig cansada, que hi ha dies que marxaria de casa i no tornaria, que hi ha moments que em fa por el futur, però quan miro enrera sobretot veig felicitat. Veig el dia que la Maria va collir el xumet de la seva germana i li va donar en veure que plorava, veig l'alegria de la Erinn en veure aparèixer la Maria que havia allargat més la migdiada, veig totes les abraçades i petons que s'han fet aquests darrers mesos (si, ja se que la majoria per demanar-se perdó...).

L'any passat per aquestes dates les describia i llegint-ho ara segueixo veient-les tan diferents com llavors. La Maria és llesta com la fam, està al cas de tot, no es vol perdre res i per això va sempre amb els seus ullassos negres ben oberts. La Erinn és pura energia, pur instint i sentiments a flor de pell. L'E. sempre les compara amb les germanes Dashwood de "Sentit i sensibilitat". I cada cop penso més que te raó. I és que la Maria sorpren pel seu sentit comú, però en el fons deixa veure uns sentiments inmensos, i la Erinn sedueix amb la seva força, però en el fons sap molt bé el que vol. Són les meves filles, són molt diferents i són meravelloses cadascuna a la seva manera. Us estimo molt!