Hey Freddie!

És un dels moments de la meva vida. Era un dissabte a la tarda l'any 1992. El meu germà i jo havíem estat esperant aquell concert durant setmanes. I això que el pensàvem veure per la tele. Era el concert-tribut a Freddie Mercury que retransmetien en directe des de Wembley i que duraria tota la tarda. Mon germà era moooolt fan de Queen i a mi m'agradaven força. I la veritat és que vem disfrutar com enanos!

Després de l'actuació de diversos grups (Extreme, Metallica...), Queen tocava els seus grans èxits acompanyats de les estrelles del moment. Mon germà i jo anàvem fent quinieles sobre qui cantaria aquesta o aquesta altra. Recordo que vem al·lucinar amb la versió que van fer en David Bowie i l'Annie Lennox de l'Under presure, vem riure amb els rulos de la Lisa Stansfield cantant I want to break free i vem flipar amb un grandíssim George Michael cantant Somebody to love, increïble!

I va arribar el gran moment! el que havíem estat esperant durant dies. Sobre el que havíem estat especulant tota la tarda... qui serà capaç de cantar Bohemian rapsody???? qui seria el cantant capaç de cantar una cançó que inclou una balada, una part de rock i fins i tot una part de semi-òpera? sobretot, dubtàvem en la part d'òpera... qui s'hi atreviria? i va arribar la solució. I ens vem quedar de pasta de moniato. Amb la pell de gallina. No podia ser ningú més. Fins i tot se'ns va escapar una llagrimeta. I a casa es va fer el silenci... va ser el nostre tribut.

Anys després, les meves filles m'han regalat el DVD d'aquest concert i he vist que després de 18 anys segueix sent l'únic que pot cantar aquesta cançó com l'original.