Hi ha pel·lícules que ens agraden molt, d'altres que no estan malament i d'altres que no ens agraden. Fins i tot n'hi ha que detestem profundament. Però hi ha pel·lícules que a més tenen un significat especial per nosaltres. Jo en tinc moltes: Grease, Moulin rouge, Eva al desnudo, el Padrino, no sé, moltes. I des d'ara en tinc una més. La primera pel·lícula que han anat a veure les gatxans al cine, Toy story 3.
No confiàvem molt en veure la pel·lícula sencera i resàvem per no haver de demanar un pal de fregar per netejar algun pipi tot i les corregudes cap al wàter abans de la peli. Però per una vegada els déus es van posar a favor nostre i les nenes es van portar de manera espectacular! la Maria en tensió, movent-se endavant en els moments més intensos, amb les celles arrugades quan la situació es complicava, i la Erinn amb la meva mà ben agafada i recolzant el cap sobre el meu braç de tant en tant sense deixar de mirar a la pantalla. El seu pare i jo, a banda i banda no deixàvem de mirar-les i fer-nos senyals: "li has vist la cara?", "mira, mira!!!" ens dèiem en silenci. Al final aplaudiments pel gran (grandiós, un Déu!) John Lasseter, pel Buddy, pel Buzz i sobretots pels petits extraterrestres del Pizza Planet, i aplaudiments també per la Maria i la Erinn, que ens van fer passar una tarda molt especial. Mai la oblidarem. I a sobre ara podrem anar al cine de tant en tant quan n'estrenin una de dibuixos!
Que guai! Jo també tinc moltes ganes de dur l'Andreu al cine. A veure si es porta igual de bé que les teves petites!
ResponEliminaOhhhhhh que pasada, cuando sean mayores y digan la primera peli que vimos en cine fue Toy Story 3, y que bien que se portaran así jeje
ResponEliminaYo la vi con mi hermano, el día que cumplió 22 años,y ahí estábamos los 2 volviendo a la infancia jeje.
Fuimos a la sesión de las 19h, rodeados de niños y lo pasamos en grande, viendo las caritas que ponían, los comentarios...o como había escenas que sólo nos reíamos los mayores :)
A mi me encantó,mucho más que la 2.
Soy fan de Rex!!!!
:D
ResponEliminaQuè bé!!! :D
Ho has explicat tan bé... que em fa enveja... deu ser una passada viure això com a papi!! ;)
muaks!! ;) :*
Quan em toqui a mi(d'aquí un temps...) t'ho explicaré :P jejeje