dijous, 28 d’octubre del 2010

Llençant-nos



Doncs si, al final ens hem llençat... Després de parlar-ho durant setmanes (o mesos) hem decidit que en volem tenir un altre. Que ja no ens en recordem de les nits sense dormir i que ens tirem de cap a la piscina. A més no tenim ni temps de repensar-nos-ho: dijous o divendres vem trucar a la clínica, ens van donar hora per ahir i ja hem començat el tractament de preparació perque dilluns descongelaran els embrions. Si tot va bé, dimarts transferència i a esperar 2 setmanetes a veure què.

Valents? no crec, més aviat inconscients, bojos. Quan penso en els "problemes" n'hi veig molts: ara no hauràs de cuidar només un bebé, també t'hauràs de fer càrrec de 2 nenes, despedeix-te de tornar al gimnàs al setembre com t'havies plantejat, prepara't a gastar una altre cop una pasta en bolquers i d'altres estris. I d'avançar molt a la feina oblida-te'n! si pots escriure un article o preparar una comunicació en el postpart ja pots estar contenta!

Però tot i això no em trec el somriure de la boca. I avui he parlat amb el meu germà i se n'ha alegrat tant que encara estic més contenta. I si, ja se que pot no funcionar: poden no descongelar bé, poden no tirar endavant, poden no implantar-se... Però bé, si no funciona tinc dues princeses que no deixaran que estigui trista massa temps.

Això no vol dir que no estigui cagada. Ho estic i molt!!!! tinc els nervis a la boca de l'estómac i de tant en tant em ve plorera i penso que no podré amb tot. Però el que em fa més por és perdre el que tinc: tot està bé ara i potser una altra criatura trenca aquesta "harmonia", que segur que ho farà, però i si la trenca per dolent? i si no se com portar la reacció de les bessones? Elles i jo tenim una relació molt bona, no se, tenim una mena de complicitat (tota la complicitat que es pot tenir als 3 anys) que m'encanta, i tinc por que un nou "intrús" la trenqui. I amb en Vic? no ens acabarem matant al final?

Ja veieu que no estic segura de res. Bé, de res, no. Hi ha una cosa de la que si estic segura: que si no ho intentés a la llarga me'n penediria, així que endavant les atxes!

7 comentaris:

  1. Endavant! Endavant! Valenta! T'envio energia positiva a raig perquè tot surti com ha de sortir! :)

    ResponElimina
  2. Nena, FELICITATS!!! Em passen moltes coses pel cap, però estic d'acord amb vosaltres en que si no ho provèssiu sempre us quedaria la pregunta. Tens/teniu una família estupenda que vosaltres mateixos us heu currat, així que res no pot trencar la vostra màgia, en tot cas anar a millor. I saps/sabeu que tens/teniu la força suficient com per superar-ho tot!!! Així que molts ànims, molta sort, i a gaudir-ho!!!
    Aquí estic, com sempre, rere les línies!! ;)
    T'estimo guapa!! Un petonàs!!! :*

    ResponElimina
  3. Només et dessitjo que tot vagi bé i que puguis tenir aquest bebé que tant dessitges.
    La resta doncs ja aniràs fent, tant amb les nenes com amb la teva carrera professional.
    Molts petons

    ResponElimina
  4. Creuaré els dits!!! Que tot vagi molt i molt bé! És bona aquesta barreja de valentia i inconsciència, sinó com ens ho manegaríem? I pensa que si us heu estrenat com a mare i pare amb dues bessones, teniu moooolta mili feta. Petons i sort.

    ResponElimina
  5. Gràcies noies!!! segueixo cagadeta...

    ResponElimina
  6. Locaaa! Jaja! Que va dona. Com et vaig dir l'altre dia tot val la pena quan li veus la carona :-)

    I serà difícil i complicat i tindràs els teus moments de plorera (qui no els ha tingut?) però després també tindràs tot allò que a les mares ens compensa... El riure d'un petit, el veure com creix, com aprèn, com es fa gran... Segur que tot haurà valgut la pena!

    Ara que tinguis molta sort i que tot surti tal i com desitges i que us surti un nen ben maco (com veus estic convençuda que us toca nen :-P)

    ResponElimina
  7. Mireia!!!

    me n´alegro moltíssim per tu, segur que tot sortirà de meravella, ets una valenta, be, sou uns valents, però heu demostrat que dots de pares en teniu no? I ja veuràs com si tot surt be., la Erinn i la Maria estaràn encantades de ser les germanes grans.

    Una abraçada ben forta des d´Alemanya,

    Mònica

    ResponElimina