dimarts, 24 d’abril de 2012

El gran dia


Divendres era el gran dia. Al meu poble, pels voltants de Sant Jordi es cel·lebra la setmana cultural. I entre els actes hi ha la "vetllada cultural" que organitza l'escola. Tots els nens hi participen i aquest any el tema eren es còmics. Van sortir romans i egipcis amb l'Astèrix i l'Obèlix, cowboys i pirates amb en Tintin, zipis i zapes, mortadel·los i filemons, spidermans i batmans i fins i tot la Mafalda!

Els alumnes d'infantil van adaptar el conte "De què fa gust la lluna?". Ja ho van fer en la setmana de la diversitat fent un còmic basat en el conte però canviant els animals que hi surten pels personatges que donen nom a les classes: cargols, fades i follets, dinosaures... Als grups de treball dels tallers van barrejar nens de P3, P4 i P5, cosa que a mi em sembla genial: els petits aprenen dels grans i els grans aprenen a tenir cura i ensenyar als petits.

Divendres els seus espectacles es basaven en el seu còmic. I va ser preciós!!! Primer sortien les llunes, entre elles la Maria, al ritme de "Hijo de la luna" de Mecano. I aquí la meva filla va demostrar que ella va sempre a la seva: quan tots els nens es van situar en semicercle per fer el ball ella es va quedar al mig de l'escenari fent-lo sola. Quan se'n va adonar ja acabaven i aleshores va anar amb els seus companys però sense presses, molt digna ella.

Després van sortir els cargols i les fades i els follets, després els esquirols i els cavalls i finament els dinosaures i les motos. L'Erinn era un dinosaure, igual que la seva amiga Aina. Van sortir de les últimes a l'escenari amb una nena entremig que es va despistar, així que de seguida es van posar les dues juntes. Ho van fer molt bé! Reconec que en algun moment vaig patir perque l'Erinn es va quedar molt seriosa i pensava que no voldria seguir, però no, no, ho va fer superbé!

Després van anar sortint els altres cursos i finalment tots junts van cantar el "Qualsevol nit pot sortir el sol" de'n Jaume Sisa. Va ser molt maco! I encara ho va ser més per dos detalls: un que van venir els meus pares a veure-ho. Era el primer cop que venien a veure les nenes en alguna festa (ni a la llar d'infants ni a música ni a la piscina havien vingut) i em van fer tan feliç que tenia ganes de plorar. I el que em va rematat va ser en Víctor: tot i que aquests dies té molta feina (aquestes setmanes s'ha de quedar fins tard), al migdia s'ho va muntar per poder pujar a veure-les tot i que després va tornar a Barcelona a l'oficina. En total va ser allà potser 20 minuts o mitja hora, l'estona que va durar l'actuació dels d'infantil. Això si amb una felicitat a la cara que no es paga amb tot l'or del món.

En resum un gran dia! Vaig ser molt feliç!!!

5 comentaris:

  1. Ooooh! Aplaudiment per les artistes i cubell per la mama? :-)

    ResponElimina
  2. Molt bé!! no m'extranya que fóssis feliç :)

    ResponElimina
  3. Quines actrius, mooolt bé :-)
    Devia de ser molt emotiu veure-les actuar.

    ResponElimina
  4. Ooohh! que xulo! Ha de fer molta il·lusió veure-les tan felices ballant!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Que xulo no? quin orgull nena Felicitats a les artistes i a la mami

    ResponElimina