dijous, 28 de juny del 2012

Adéu a P3




Doncs ja s'ha acabat P3. Ja no serem més "els petits" de l'escola. Ahir en vaig prendre consciència quan vaig veure a les mares dels futurs P3 anar a la reunió de començament de curs.

Si, el curs es va acabar divendres, però per mi s'acaba avui, quan he anat a parlar amb les tutores. No era una reunió concertada, els pares que volien hi podien anar per comentar l'informe. No hi havia gaire a comentar, els informes estaven molt bé, no hi havia gaires sorpreses, però m'ha agrada que la mestra m'ho expliqui, veure-li la cara, les expressions diuen més que les paraules molts cops. I he sortit molt contenta:

La Maria molt bé. És una nena molt feliç, que disfruta a l'escola, fa les activitats no perque li manin sino perque li agraden, es fa amb tothom i en paraules de la mestra "és molt llarga" i tot ho enganxa a la primera. Els punts que podríem considerar "negatius" en el fons ni la mestra ni nosaltres els veiem massa com a tals: agafa el llapis i els estris malament, vaja, diferent a com ho fa la majoria. I va al seu ritme, que acostuma a ser lent, però sempre ho acaba tot i la mestra diu que ja l'estressarà la vida, que ja va bé que sigui tranquila. A casa hem notat molta evolució en la Maria, i no només en el sentit acadèmic (ara li ha donat per sumar sense que ningu li digui res... jo que sempre he estat en contra dels pares que fan que els nens vagin més avançats del que els hi toca...). Cada cop és mes carinyosa i, tot i els seus prontos, perque té caràcter, és una nena molt amable i divertida.

L'Erinn també molt bé. Hi ha moments que sembla que desconnecti, però està al cas de tot. Diu la mestra que de vegades sembla que ho faci per cridar l'atenció, perque estiguin per ella, però que com ho capta tot ella no s'amoïna. Jo una mica si que m'amoïno perque al fill d'una amiga li han detectat TDA per problemes en el lòbul frontal i té aquesta actitud de desconnectar de vegades, però bé, és molt petita i ho anirem veient amb el temps. Per la resta molt bé, és una nena molt deductiva, mai contesta amb un "perque si" o un "perque no" a qualsevol pregunta, busca les raons de tot, sempre va més enllà. En definitiva que "de llegir i d'escriure n'acaba aprenent tothom, mai he vist un nen que no n'aprengués, però no tothom és capaç de pensar, i l'Erinn si".

Vaja que tanquem una etapa de manera fantàstica, i no només pel que diuen les mestres. Es nota que són nenes més grans, més madures, amb les que es pot parlar, raonar, que tenen un bon fons i que mica en mica van formant unes personalitats que per mi són precioses. Ara a per P4!

4 comentaris:

  1. Ser les petites de l'escola dels grans és un gran pas, però quan ja deixen de ser-ho deu fer una mica de vertigen... Com passa el temps!!

    Tens unes nenes estupendes!

    ResponElimina
  2. Ai! Com creixen els nostres petits. Si fa dos dies parlàvem de símptomes d'embaràs...

    Unes paraules molt maques les de les mestres de les peques. Has d'estar ben satisfeta, eeeh? :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho estic, ho estic! crec que hem tingut molta sort amb les dues mestres, però de la de l'Erinn n'estic especialment contenta perque l'ha sabut conèixer més enllà de la façana, ha vist com és en realitat i m'encanta veure la relació entre elles.

      Elimina